Trastorns del Neurodesenvolupament en l'adolescència : Un Model Integrat de Promoció d’Estils de Vida Saludables, Millora del Rendiment Acadèmic i Cribratge Universal

Abstract

Introducció. La detecció dels trastorns del neurodesenvolupament (TND) és prioritària pel seu impacte i prevalença. No obstant, a Catalunya manca un instrument breu i validat per al cribratge universal de dificultats de lectoescriptura en l’àmbit escolar, malgrat que la dislèxia és un dels TND més freqüents. Alhora, els TND s’associen a pitjor rendiment acadèmic, i tot i que hi ha evidència sobre l’efecte dels estils de vida saludables en els resultats educatius, en adolescents amb TND és limitada. A més, els adolescents amb Trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) tendeixen a practicar menys activitat física, tot i els possibles beneficis d’aquesta sobre inatenció i hiperactivitat. En aquest sentit, es pretén aportar evidència sobre com els estils de vida saludables s’associen amb el rendiment acadèmic en adolescents, considerant aquells que presenten TND. Per altra banda, descriure com són els patrons d’activitat física en adolescents amb TDAH. Finalment, validar psicomètricament el PRODISCAT-R com a eina de cribratge per a dificultats de lectoescriptura. Metodologia. La tesi integra tres estudis. (1) Estudi 1: disseny transversal amb 974 adolescents de 2n d’ESO; es van mesurar activitat física (PAQ-A), son (BRUNI), qualitat de la dieta (KIDMED), ús de pantalles i notes, estimant associacions independents i combinades mitjançant regressió ordinal de models mixtos, ajustant per TND. (2) Estudi 2: descripció dels patrons d’activitat física en adolescents amb i sense TDAH i anàlisi dels factors associats a no assolir les recomanacions (≥60 min/dia). (3) Estudi 3: validació psicomètrica del PRODISCAT-R (n = 4.766; 5–17 anys; 44 centres) avaluant consistència interna, validesa estructural i precisió diagnòstica. Resultats. Pel que fa als estils de vida, una constel·lació d’estils de vida saludables es va associar de manera additiva amb millors qualificacions; en particular, fer 3 àpats al dia i l’adherència a la dieta mediterrània, dormir les hores de son recomanades i la gestió del temps de pantalla es van relacionar positivament amb el rendiment acadèmic. En l’àmbit de l’activitat física, els adolescents amb TDAH —especialment les noies— van mostrar menor adherència a les recomanacions d’activitat física. Finalment, el PRODISCAT-R va mostrar una estructura factorial coherent per edats, consistència interna elevada (α = .75–.95) i capacitat discriminativa adequada (sensibilitat i especificitat > .80), recolzant-ne l’ús com a eina de cribratge universal de la dislèxia de primària a secundària. Conclusions. Els resultats donen suport a intervencions multicomponent coordinades entre escola i salut, amb especial atenció a l’activitat física en noies amb TDAH i en contextos socioculturals diversos. A més, el PRODISCAT-R és una eina breu i fiable per a la detecció precoç de dislèxia.

Introducción. La detección de los trastornos del neurodesarrollo (TND) es prioritaria por su impacto y prevalencia. No obstante, Cataluña carece de un instrumento breve y validado para el cribado universal de dificultades de lectoescritura en el ámbito escolar, pese a que la dislexia es uno de los TND más frecuentes. Asimismo, los TND se asocian a un peor rendimiento académico y, aunque existe evidencia sobre el efecto de los estilos de vida saludables en los resultados educativos, en adolescentes con TND dicha evidencia es limitada. Además, los adolescentes con Trastorno por dèficit de atención con hiperactividad (TDAH) tienden a practicar menos actividad física, a pesar de los posibles beneficios sobre la inatención y la hiperactividad. En este sentido, se pretende aportar evidencia sobre cómo los estilos de vida saludables se asocian con el rendimiento académico en adolescentes, teniendo en cuenta a quienes presentan TND. Por otra parte, se busca describir los patrones de actividad física en adolescentes con TDAH. Finalmente, se valida psicométricamente el PRODISCAT-R como herramienta de cribado de dificultades de lectoescritura. Metodología. La tesis integra tres estudios. (1) Estudio 1: diseño transversal con 974 adolescentes de 2.º de ESO; se midieron actividad física (PAQ-A), sueño (BRUNI), calidad de la dieta (KIDMED), uso de pantallas y calificaciones, estimando asociaciones independientes y combinadas mediante regresión ordinal de modelos mixtos, ajustando por TND. (2) Estudio 2: descripción de los patrones de actividad física en adolescentes con y sin TDAH y análisis de los factores asociados a no alcanzar las recomendaciones (≥60 min/día). (3) Estudio 3: validación psicométrica del PRODISCAT-R (n = 4.766; 5–17 años; 44 centros) evaluando consistencia interna, validez estructural y precisión diagnóstica. Resultados. En cuanto a los estilos de vida, un conjunto de estilos de vida saludables se asoció de forma aditiva con mejores calificaciones; en particular, realizar tres comidas al día y la adherencia a la dieta mediterránea, dormir las horas de sueño recomendadas y la gestión del tiempo de pantalla se relacionaron positivamente con el rendimiento académico. En el ámbito de la actividad física, los adolescentes con TDAH —especialmente las chicas— mostraron menor adherencia a las recomendaciones de actividad física. Finalmente, el PRODISCAT-R mostró una estructura factorial coherente por edades, consistencia interna elevada (α = .75–.95) y capacidad discriminativa adecuada (sensibilidad y especificidad > .80), lo que respalda su uso como herramienta de cribado universal de la dislexia desde primaria hasta secundaria. Conclusiones. Los resultados apoyan intervenciones multicomponente coordinadas entre escuela y salud, con especial atención a la actividad física en chicas con TDAH y en contextos socioculturales diversos. Además, el PRODISCAT-R es una herramienta breve y fiable para la detección de la dislexia.

Introduction. The detection of neurodevelopmental disorders (NDD) is a priority due to their impact and prevalence. However, Catalonia lacks a brief, validated instrument for universal screening of reading–writing difficulties in schools, despite dyslexia being one of the most frequent NDDs. NDDs are also associated with poorer academic performance and, although there is evidence on the effects of healthy lifestyle behaviors on educational outcomes, such evidence is limited in adolescents with NDD. In addition, adolescents with Attention-Deficit/Hyperactivity Disorder (ADHD) tend to engage in less physical activity despite its potential benefits for inattention and hyperactivity. Accordingly, this thesis aims to provide evidence on how healthy lifestyle behaviors are associated with academic performance in adolescents, taking into account those with NDD; to describe physical activity patterns in adolescents with ADHD; and to psychometrically validate the PRODISCAT-R as a screening tool for reading–writing difficulties. Methods. The thesis comprises three studies. (1) Study 1: cross-sectional design with 974 8th-grade students; physical activity (PAQ-A), sleep (BRUNI), diet quality (KIDMED), screen use, and grades were measured. Independent and combined associations were estimated using mixed-effects ordinal regression, adjusting for NDD. (2) Study 2: description of physical activity patterns in adolescents with and without ADHD and analysis of factors associated with not meeting recommendations (≥60 min/day). (3) Study 3: psychometric validation of the PRODISCAT-R (n = 4,766; ages 5–17; 44 schools), assessing internal consistency, structural validity, and diagnostic accuracy. Results. Regarding lifestyle behaviors, a constellation of healthy behaviors was additively associated with better grades; specifically, eating three meals per day and adherence to the Mediterranean diet, sleeping the recommended hours, and managing screen time were positively related to academic performance. In the area of physical activity, adolescents with ADHD—especially girls—showed lower adherence to activity recommendations. Finally, the PRODISCAT-R showed an age-coherent factorial structure, high internal consistency (α = .75–.95), and adequate discriminative capacity (sensitivity and specificity > .80), supporting its use as a universal dyslexia screening tool from primary through secondary education. Conclusions. The findings support multicomponent interventions coordinated between schools and healthcare, with special attention to physical activity among girls with ADHD and in diverse sociocultural contexts. In addition, the PRODISCAT-R is a brief and reliable tool for the early detection of dyslexia in school settings.