La intel·ligència emocional com a eina de millora de la gestió de l’estrès i el compromís laboral en una institució universitària
Autor/a
Fecha de publicación
2026-03-03Resumen
La salut emocional en l’àmbit universitari és un repte creixent per a la salut laboral, ateses les elevades exigències emocionals i el risc d’esgotament que afecten el benestar i la productivitat del personal. Aquesta investigació avalua l’eficàcia d’un programa d’educació emocional sobre la intel·ligència emocional, l’estrès percebut i el compromís laboral. S’utilitza un disseny quasiexperimental amb mesures pre (Q0) i postintervenció (Q1) amb 154 treballadors de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, distribuïts en un grup control (n = 81) i tres grups experimentals (n = 73) amb diferents durades d’intervenció. Els resultats mostren millores significatives en la intel·ligència emocional i el compromís laboral i un reequilibri en la subdimensió d’absorció cap a nivells més saludables. La formació presencial i de major durada obté millors resultats. També s’observen diferències segons gènere i nivell d’estudis. L’anàlisi de clústers identifica tres perfils de salut psicosocial (vulnerable, intermedi i òptim) associats a l’estrès inicial i l’edat.
Emotional health in the university context is an increasing challenge for occupational health, given the high emotional demands and risk of burnout that affect staff well-being and productivity. This research evaluates the effectiveness of an emotional education program on emotional intelligence, perceived stress, and work engagement. A quasi-experimental design with pre-intervention (Q0) and post-intervention (Q1) measures was used with 154 employees from the University of Vic – Central University of Catalonia, distributed into a control group (n = 81) and three experimental groups (n = 73) with different intervention durations. The results show significant improvements in emotional intelligence and work engagement, as well as a rebalancing of the absorption subdimension towards healthier levels. Face-to-face training and longer interventions produced better outcomes. Differences were also observed according to gender and educational level. Cluster analysis identified three psychosocial health profiles (vulnerable, intermediate, and optimal) associated with initial stress levels and age.
Tipo de documento
Tesis
Versión del documento
Versión publicada
Materias (CDU)
159.9 - Psicología
Palabras clave
Páginas
196 p.
Publicado por
Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya
Citación recomendada
Esta citación se ha generado automáticamente.
Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)
Excepto si se señala otra cosa, la licencia del ítem se describe como http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/


