DocènciaAquesta col·lecció conté els documents sobre docènciahttp://hdl.handle.net/10854/12026-04-17T05:19:05Z2026-04-17T05:19:05ZStudent Guide...Degree in BiotechnologyUniversitat de Vic - Universitat Central de Catalunya. Facultat de Ciències, Tecnologia i Enginyerieshttp://hdl.handle.net/10854/1809502026-04-17T02:00:35ZStudent Guide...Degree in Biotechnology
Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya. Facultat de Ciències, Tecnologia i Enginyeries
Confidence-Building Strategies and Feedback: Their Role in Reducing Self-Consciousness in English Language SpeakingGriera Adam, Emmahttp://hdl.handle.net/10854/1809492026-04-17T02:00:25Z2025-05-30T00:00:00ZConfidence-Building Strategies and Feedback: Their Role in Reducing Self-Consciousness in English Language Speaking
Griera Adam, Emma
The present study analyses the types of feedback that are more effective to reduce
learners’ self-consciousness, the role of confidence-building strategies (CBS) in learners’
willingness to communicate and the ways in which self-consciousness affects L2
production and participation in class. For that, pre- and post-questionnaire were handed
out to participants of the study for them to answer before and after the intervention took
place. The study was carried out with twenty participants who were divided into two
groups of ten participants: the experimental group (who received positive and corrective
implicit feedback, and CBS) and the control group (who received corrective explicit
feedback). Each group underwent the same process: they were given a consent form, they
answered the pre-questionnaire, the intervention took place and they answered the post
questionnaire. Results revealed that positive and corrective implicit feedback when
combined with CBS has a positive impact in reducing learners’ self-consciousness and
enhancing their willingness to communicate in the L2.; Aquest estudi analitza els tipus de retroacció que són més efectius a l’hora de reduir
l’autoconsciència (a l’hora de parlar anglès) dels alumnes, el rol de les estratègies de
foment de la confiança en la predisposició dels alumnes per comunicar-se, i la manera en
la qual l’autoconsciència afecta la producció de l'L2 i la participació a classe. Per això, es
varen repartir un pre- i un post-qüestionari, abans i després de la intervenció. L’estudi es
va realitzar amb vint alumnes, que van ser dividits en dos grups de deu: el grup
experimental (que va rebre retroacció positiva, implícita i estratègies de foment de la
confiança) i el grup de control (que va rebre retroacció explícita). Cada grup va passar pel
mateix procés: se’ls va donar el document de consentiment, després el primer qüestionari,
es va fer la intervenció i finalment, van respondre l’últim qüestionari. Els resultats
mostren que la retroacció positiva juntament amb la implícita i les estratègies de foment
de la confiança tenen un impacte positiu en reduir l’autoconsciència dels alumnes i en
fomentar la seva predisposició per comunicar-se en l'L2.
Curs 2024-2025; Tutora: Sílvia Garriga Galobardes
2025-05-30T00:00:00ZLa construcció de la personalitat a l’adolescència a través de la música. Un instrument per fomentar la construcció i el disseny de la personalitat i la formació de nexes socialsCelda Herrera, Davidhttp://hdl.handle.net/10854/1809482026-04-17T02:00:37Z2025-05-01T00:00:00ZLa construcció de la personalitat a l’adolescència a través de la música. Un instrument per fomentar la construcció i el disseny de la personalitat i la formació de nexes socials
Celda Herrera, David
En aquest estudi s’explora el rol que adquireix la música en la construcció de la personalitat
durant l’adolescència, una etapa clau pel desenvolupament de la identitat pròpia. A la
investigació, fonamentada amb les aportacions teòriques d’autoritats com Blacking,
Hormigos, Fubini i Martí, entre d’altres, se cerca la relació entre la música i la socialització, i
com aquesta és capaç de crear espais identitaris tant individuals com col·lectius. En aquest
treball es descriu com interactuen els adolescents amb la música i quin és el paper d’aquesta en
la configuració dels seus valors. Com a resultat d’aquesta recerca es pretenen fer visibles les
mancances del currículum acadèmic i plantejar noves perspectives educatives que permetin
estudiar el vessant emocional, l’esperit crític i la diversitat de la música.; En el presente estudio se explora el rol que adquiere la música en la construcción de la
personalidad durante la adolescencia, una etapa clave para el desarrollo de la identidad propia.
En la investigación, cimentada con las aportaciones teóricas de autoridades como Blacking,
Hormigos, Fubini y Martí, entre otros, se busca la relación entre la música y la socialización, y
como esta es capaz de crear espacios identitarios tanto individuales como colectivos. En este
trabajo se describe cómo interactúan los adolescentes con la música y cuál es el papel de esta
en la configuración de sus valores. Como resultado de este estudio se pretenden hacer visibles
las carencias del currículum académico y plantear nuevas perspectivas educativas que
permitan estudiar la vertiente emocional, el espíritu crítico y la diversidad de la música.; This study explores the role of music in the construction of personality during adolescence, a
key stage in the development of personal identity. The research, grounded in the theoretical
contributions of scholars such as Blacking, Hormigos, Fubini, and Martí, among others, seeks
to examine the relationship between music and socialization, and how music can create both
individual and collective identity spaces. This paper describes how adolescents interact with
music and the role it plays in shaping their values. As a result of this research, the aim is to
make visible the shortcomings of the academic curriculum and to propose new educational
perspectives that allow studying the emotional aspect, the critical spirit and the diversity of
music.
Curs 2024-2025; Tutora: Mireia Asensio Liñan
2025-05-01T00:00:00ZGestión emocional y autoevaluación en la enseñanza y aprendizaje de la competencia oral. Estrategias y creencias del profesorado de educación secundaria obligatoriaVizoso Sánchez, Avrilhttp://hdl.handle.net/10854/1809472026-04-17T02:00:32Z2025-05-26T00:00:00ZGestión emocional y autoevaluación en la enseñanza y aprendizaje de la competencia oral. Estrategias y creencias del profesorado de educación secundaria obligatoria
Vizoso Sánchez, Avril
El presente Trabajo de Fin de Máster tiene como objetivos descubrir las
creencias del profesorado sobre el la autoevaluación como herramienta útil para mejorar
la competencia oral del alumnado de educación secundaria y explorar las percepciones
del profesorado respecto a su rol en la gestión emocional del alumnado en el marco de
la enseñanza y el aprendizaje de dicha competencia. Se ha empleado una metodología
cualitativa, basada en entrevistas semiestructuradas realizadas a nueve docentes de
Lengua Castellana y Literatura y Lengua Catalana y Literatura de distintos centros
educativos de Cataluña. Los resultados evidencian que el profesorado reconoce tanto
la influencia de la dimensión emocional en la competencia oral como el valor formativo
de la autoevaluación, pero existe una brecha considerable entre dicho reconocimiento y
la implementación sistemática de estrategias que aborden estas dimensiones. Se
concluye que que ambos aspectos son indispensables para el desarrollo eficaz de la
competencia oral y que es necesaria la generación de recursos y propuestas formativas
orientadas al profesorado, tanto en el ámbito de la gestión emocional como en el uso de
herramientas de autoevaluación.; El present Treball de Fi de Màster té com a objectius descobrir les creences del
professorat sobre l'autoavaluació com a eina útil per a millorar la competència oral de
l'alumnat, i explorar les percepcions del professorat respecte al seu rol en la gestió
emocional de l'alumnat en el marc de l'ensenyament i l'aprenentatge d'aquesta
competència.
S'ha
emprat
una metodologia qualitativa, basada en
entrevistes semiestructurades realitzades a nou docents de Llengua Castellana i
Literatura, i Llengua Catalana i Literatura de diferents centres educatius de Catalunya.
Els resultats evidencien que el professorat reconeix tant la rellevància de la dimensió
emocional en la competència oral com el valor formatiu de l'autoavaluació, però existeix
una bretxa considerable entre aquest reconeixement i la implementació sistemàtica
d'estratègies que abordin aquestes dimensions. Es conclou que tots dos aspectes són
indispensables per al desenvolupament eficaç de la competència oral i que és
necessària la generació de recursos i propostes formatives orientades al professorat,
tant en l'àmbit de la gestió emocional com en l'ús d'eines d'autoavaluació.; The objectives of this Master's Thesis are to uncover teachers' beliefs about self
assessment as a useful tool for improving students' oral proficiency and to explore
teachers' perceptions regarding their role in students' emotional management, within the
framework of the teaching and learning of this skill. A qualitative methodology was used,
based on semi-structured interviews with nine Spanish and Catalan language teachers
from different schools in Catalonia. The results show that teachers recognize both the
relevance of the emotional dimension in oral proficiency and the educational value of
self-assessment, but there is a considerable gap between this recognition and the
systematic implementation of strategies that address these dimensions. The conclusion
is that both aspects are essential for the effective development of oral proficiency and it
is necessary to generate training resources and proposals for teachers, both in the area
of emotional management and in the use of self-assessment tools.
Curs 2024-2025; Tutora: Mariona Casas Deseures
2025-05-26T00:00:00Z