Articles, congressos, llibres

Effectiveness of the SYNCHRONIZE + Brief Intervention in Improving Mediterranean Diet Adherence, Nutritional Quality and Intake Pattern in Persons with Fibromyalgia and Chronic Fatigue Syndrome

2026-04-17T07:53:48Z

Effectiveness of the SYNCHRONIZE + Brief Intervention in Improving Mediterranean Diet Adherence, Nutritional Quality and Intake Pattern in Persons with Fibromyalgia and Chronic Fatigue Syndrome Carrasco Querol, Noèlia; Cabricano-Canga, Lorena; Bueno Hernández, Nerea; Martín Borràs, Carme; Queiroga Gonçalves, Alessandra; Vila-Martí, Anna; Ribot, Blanca; Solà, Judit; Valls-Llobet, Carme; Caballol i Angelats, Rosa; Monteso-Curto, Pilar; Castro Blanco, Elisabet; Pozo Ariza, Macarena; Carreres Rey, Sandra; PLA PAGÀ, LAURA; Dearos Sanchís, Mònica; Fernández-Sáez, José; Dalmau Llorca, Maria Rosa; Aguilar Martín, Carina Background: Multidisciplinary lifestyle interventions are being researched to treat fibromyalgia. However, the impact of nutrition as a key treatment component is little studied. This study aimed to evaluate the effectiveness of the SYNCHRONIZE + lifestyle multidisciplinary intervention in improving adherence to the Mediterranean diet, nutrition quality and dietary intake pattern in persons with fibromyalgia and chronic fatigue syndrome. Methods: A pragmatic randomized clinical trial was conducted in primary care. Data were collected using the 17-item energy-restricted Mediterranean Adherence Screener (er-MEDAS), the food frequency questionnaire (sFFQ) and the 24 h recall questionnaire (24 HR), in addition to chrono-nutritional, anthropometric, and body composition data, at baseline and 3-, 6-, and 12- month follow-up visits, and statistically analyzed. Results: A total of 158 participants were evaluated. Results showed the effectiveness of the intervention in improving adherence to the Mediterranean diet. The adherence depended on the group-time interaction being positive and significant at 3 and 6 months post-intervention in the INT group and on the participant age and educational level. Specifically, the intake of legumes, fruits, vegetables, nuts and blue fish was increased, while the intake of sweets and pastries, butter and cream and red and processed meat was reduced. Furthermore, the intake of chips and candies was also reduced, and the consumption of fermented food (yogurts, cheese, kefir) increased. Thus, general diet quality improved. Interestingly, the intake of key nutrients such as protein and iron increased. Furthermore, the number of night eaters was decreased significantly. Muscle mass index was also improved in the intervention group. These results were maintained in the medium to long term. Conclusion: SYNCHRONIZE + is a brief, low-cost, multidisciplinary intervention effective in improving adherence to the Mediterranean diet and improving nutritional and dietary intake patterns in persons with fibromyalgia and chronic fatigue syndrome. Further evaluation of the effect on quality of life and symptoms is needed.

Embats i escomeses en la didàctica de les ciències socials a l'educació primària

2026-04-16T02:00:35Z

Embats i escomeses en la didàctica de les ciències socials a l'educació primària Gil Duran, Núria Analitzant el contingut d’aquest llibre, vull fer una mica d’història del recorregut de l’àrea de coneixement que ha fet possible publicar ara una sèrie variada i àmplia d’es-crits interessants relatius a investigacions i innovacions en l’àmbit de la didàctica de les ciències socials. Els autors dels articles són docents i investigadors de les universitats de Catalunya, del País Valencià, Andorra i les Illes Balears. Tots pertanyen a departaments dedicats a investigar com i quina estructura té l’aprenentatge de disciplines com història, geografia i altres ciències socials.Hem arribat aquí després d’un llarg procés que ha permès a les nostres universi-tats disposar d’un nucli de professorat organitzat en grups de recerca amb línies definides, amb una trajectòria ja dilatada i amb una producció gens negligible en l’àmbit de les ciències de l’educació i, en concret, en la didàctica de les nostres disciplines. Cal recordar que fa poc més de quaranta anys a les universitats catalanes pràcticament no existia res que pogués recordar el que avui anomenem didàctica de les ciències socials. Tot va començar fora de les aules universitàries i, sobretot, en els nuclis de professorat de secundària i primària en exercici. Vegem alguns exemples dels quals em sento partícip. L’any 1975 un grup de professors vam fundar a València Germania 75. Aquesta iniciativa va suposar la creació d’uns materials didàctics pioners per a l’ensenyament de la història en el llavors primer curs de batxillerat (BUP). S’iniciava així, en aquesta etapa educativa, un projecte que podem qualificar d’innovació didàctica i que donaria Joaquim Prats pas a múltiples rèpliques en diferents llocs d’Espanya. Paral·lelament, en les etapes de primària van aparèixer altres materials que es presentaven i es discutien a les pioneres escoles d’estiu a Catalunya i després a València. Companys i companyes d’algunes escoles de magisteri de la Universitat Autònoma de Barcelona i d’altres universitats, en col·laboració amb grups de mestres, van aportar interessants projectes didàctics en l’àmbit de les socials adreçats a l’etapa d’educació que llavors es denominava educació general bàsica. Des del meu punt de vista, la renovació més profunda i conceptual de la didàctica de la història va venir de la mà d’un projecte britànic, denominat HISTORY 13/16. A la dècada dels vuitanta, Maria Antonia Loste, Camino García, Joan Santacana, Gonzalo Zaragoza i jo mateix, juntament amb altres col·legues, vam crear un grup que va estar unit i va treballar bastants anys, durant els quals va elaborar diversos materials i llibres sota el denominador comú de Fer història. projecte curricular de ciències socials. La base dels materials era un conjunt d’unitats didàctiques molt innovadores, que van constituir la nostra versió del projecte anglès, al meu parer molt millorat respecte a la seva matriu del School Council britànic. Érem coneguts com a grup «Història 13-16». Amb l’empara dels ICE de la UAB i més tard de la UB, vam elaborar diversos materials i vam crear, sota la nostra direcció, diversos grups d’aplicació i múltiples activitats de formació, i també vam ser presents a les escoles d’estiu. Història 13-16 el considero fonamental per a una nova visió de l’ensenyament de la història. Altres projectes paral·lels, que van sorgir en aquests anys, constitueixen, sota el meu parer, la base metodològica i teòrica en la qual molts ens vam formar en la pràctica innovadora i alguns ens vam iniciar en treballs rudimentaris d’indagació amb inspiració investigadora. Juntament amb aquesta experiència, que va influir en un bon nombre de do-cents, també se’n van desenvolupar d’altres en nuclis més lligats a l’ensenyament que anomenem ara primària. Uns i altres són la base del que, dècades després, han estat els antecedents i, en certa manera, els embrions del que avui són els grups que participen en la redacció d’aquest exemplar. Destaco la paraula embrions ja que, tant a la Universitat de Barcelona com a la Universitat Autònoma i més tard en els centres territorials dependents d’aquestes, avui ja universitats independents, als quals afegim la Universitat de València, es constituïren destacats grups de recerca enquadrats en els diversos departaments que inclouen la didàctica que ens ocupa. En resum, els qui als anys vuitanta i noranta del segle passat vam incorporar a la universitat la renovació de la didàctica de les ciències socials, vam tenir un paper rellevant en la creació dels nuclis de recerca avui ja consolidats, primer a les escoles de magisteri, i en les dues últimes dècades ja a les facultats d’educació. Això va ser afavorit per la criticada divisió del coneixement científic en les denominades àrees de coneixement, que en el nostre cas va ser molt profitós, com es pot comprovar. Participació de Joan Callarisa i Judit Sabido en el capítol: Els projectes interdisciplinaris patrimonials. Són útils educativament? Com treballar-los a les aules (p.49-62)

Effects of Exercise-Based Telerehabilitation Programs on Functional Recovery and Related Outcomes After Stroke: A Systematic Review

2026-04-10T02:00:33Z

Effects of Exercise-Based Telerehabilitation Programs on Functional Recovery and Related Outcomes After Stroke: A Systematic Review Casas Rodriguez, Yaiza; López-de-Celis, Carlos; Rodríguez-Rodríguez, Sergi; Nicolás-Sola, Maria; Inglés Martínez, Gala; Escribà i Salvans, Anna Background/Objectives: Stroke is a leading cause of long-term disability, resulting in motor and functional impairments that compromise independence and quality of life. Telerehabilitation offers a promising solution by providing remote, continuous, and accessible post-stroke therapy. This systematic review examined the effects of telerehabilitation on functional capacity, mobility, balance, and quality of life in stroke survivors. Methods: A systematic search was conducted following PRISMA guidelines and registered in PROSPERO (CRD420251169784). Searches in PubMed, Cochrane Library, PEDro, Web of Science, Scopus and CINAHL ultimately identified randomized controlled and quasi-experimental trials from the last decade involving adult stroke patients receiving exercise-based telerehabilitation. Methodological quality was assessed using Joanna Briggs Institute tools and Cochrane risk of bias evaluation. Twenty-one studies with a total of 1067 participants were included, featuring supervised tele-sessions, autonomous exercises, caregiver-assisted training, and hybrid approaches. Results: Results demonstrated significant improvements in functional capacity, motor performance, balance, and quality of life, comparable to conventional rehabilitation. Additional benefits included enhanced self-efficacy, treatment adherence, and caregiver satisfaction. Overall risk of bias was low, though participant blinding was unfeasible. Conclusions: Telerehabilitation may represent a strategy for post-stroke recovery, with studies suggesting outcomes comparable to conventional face-to-face rehabilitation while enhancing accessibility and psychosocial well-being. However, further well-designed, standardized trials with longer follow-up periods are required to confirm its clinical effectiveness.

Effectiveness of Telerehabilitation-Based Therapeutic Exercise on Functional Capacity in Chronic Stroke: Study Protocol for a Multicenter Randomized Controlled Trial

2026-04-10T02:00:27Z

Effectiveness of Telerehabilitation-Based Therapeutic Exercise on Functional Capacity in Chronic Stroke: Study Protocol for a Multicenter Randomized Controlled Trial Casas Rodriguez, Yaiza; López-de-Celis, Carlos; Inglés Martínez, Gala; González-Tova, Lidia; Martínez-González, María Benilde; Barayazarra López, Izaskun; Escribà i Salvans, Anna Background: Stroke is the leading cause of physical disability in adults in Catalonia. Despite this, there is a lack of evidence of physiotherapy interventions on functional capacity during the chronic phase of the pathology. This multicenter clinical trial will be conducted with a sample size of 75 participants. Objectives: The objective of the study is to evaluate the effectiveness of a therapeutic exercise program in physiotherapy using telerehabilitation to optimize functional recovery and quality of life in people with chronic stroke, and to determine its impact on adherence to the exercise program. Methods: This is a multicenter randomized controlled trial. Three parallel groups will be compared, and two will undergo the same type of therapy. A control group (CG) will perform conventional intervention in primary care. There will be two experimental groups; (EG1) will perform document-guided therapeutic exercises at home and (EG2) will perform therapeutic exercises at home guided by a telerehabilitation program. The outcomes to be measured are degree of independence of a person in their activities of daily living, assessed by the Barthel Index, motor function, muscle tone of the affected limbs, muscle strength of the affected limbs, balance, gait efficiency, perception of musculoskeletal pain, perception of fatigue, risk of falls, perception of quality of life, and the perception of perceived subjective change after treatment. These outcomes will be evaluated at baseline (T0), at ten weeks (T1) (end of the intervention), and at 18 weeks (T2). The study duration per patient will be 18 weeks (a ten-week intervention, followed by an eight-week intervention follow-up). The analysis will be performed using a mixed linear model (ANOVA 3X3) and significance level p < 0.05.