<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<feed xmlns="http://www.w3.org/2005/Atom" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/">
<title>Col·legi Oficial de Metges de Barcelona</title>
<link href="http://hdl.handle.net/10854/180628" rel="alternate"/>
<subtitle/>
<id>http://hdl.handle.net/10854/180628</id>
<updated>2026-04-25T14:30:11Z</updated>
<dc:date>2026-04-25T14:30:11Z</dc:date>
<entry>
<title>L'evolució del dispositiu hospitalari a Catalunya</title>
<link href="http://hdl.handle.net/10854/180670" rel="alternate"/>
<author>
<name>Barceló-Prats, Josep</name>
</author>
<author>
<name>Comelles i Esteban, Josep M.</name>
</author>
<id>http://hdl.handle.net/10854/180670</id>
<updated>2025-11-27T08:16:25Z</updated>
<published>2020-10-01T00:00:00Z</published>
<summary type="text">L'evolució del dispositiu hospitalari a Catalunya
Barceló-Prats, Josep; Comelles i Esteban, Josep M.
El llibre té un llarg alè i pretén mostrar com l’evolució&#13;
dels hospitals és fruit de la idiosincràsia catalana i, alhora,&#13;
una de les línies de força de la seva concreció. Aquesta qüestió&#13;
queda clarament establerta en les resistències que es van&#13;
produir a Catalunya durant els processos d’ordenació estatal&#13;
de la Beneficència i de la Sanitat de mitjan segle XIX. Les&#13;
iniciatives del període de la Mancomunitat i de la Generalitat&#13;
republicana també il·lustren clarament la voluntat de la societat&#13;
catalana de dotar-se d’un sistema hospitalari que permetés&#13;
solucionar les greus deficiències assistencials existents. La&#13;
Guerra Civil, la Dictadura i la posada en marxa del Seguro&#13;
Obligatorio de Enfermedad són elements que van suposar un&#13;
cert retorn al sistema de beneficència liberal, així com també&#13;
la posada en funcionament d’una xarxa hospitalària no&#13;
planificada i, moltes vegades, superposada a la dels hospitals&#13;
provincials.
</summary>
<dc:date>2020-10-01T00:00:00Z</dc:date>
</entry>
<entry>
<title>La professió de les llevadores de Girona</title>
<link href="http://hdl.handle.net/10854/180669" rel="alternate"/>
<author>
<name>Carrasco i Lorenzo, Marta</name>
</author>
<id>http://hdl.handle.net/10854/180669</id>
<updated>2025-11-27T08:18:17Z</updated>
<published>2019-10-01T00:00:00Z</published>
<summary type="text">La professió de les llevadores de Girona
Carrasco i Lorenzo, Marta
Aquest estudi se situa cronològicament entre principis de&#13;
la dècada del 1830 i finals del 1870, període de transició i punt&#13;
àlgid del projecte de canvi normatiu. El centrem en el col·lectiu&#13;
de les llevadores de Girona, amb un recorregut de fins a quatre&#13;
generacions, on és observable el canvi que es produeix, des de&#13;
les primeres amb coneixements essencialment empírics de l’art&#13;
obstètric, fins a unes terceres i quartes generacions on la&#13;
transmissió de l’art de l’obstetrícia passava obligadament per&#13;
l’àmbit universitari.
</summary>
<dc:date>2019-10-01T00:00:00Z</dc:date>
</entry>
<entry>
<title>L'hospital militar de Barcelona</title>
<link href="http://hdl.handle.net/10854/180668" rel="alternate"/>
<author>
<name>Carrau i Bueno, Ida</name>
</author>
<id>http://hdl.handle.net/10854/180668</id>
<updated>2025-11-27T08:15:26Z</updated>
<published>2018-10-01T00:00:00Z</published>
<summary type="text">L'hospital militar de Barcelona
Carrau i Bueno, Ida
La història d’un hospital és el reflex de la història de la&#13;
societat que l’envolta. És el que queda patent de la lectura&#13;
del llibre d’Ida Carrau, que ha aconseguit una descripció&#13;
dels fets més destacables durant els gairebé dos-cents anys&#13;
d’història de l’Hospital Militar de Barcelona que l’autora recull&#13;
a partir de gran varietat de fonts. És admirable com ha recorregut&#13;
arxius que abarquen el segle XIX i el XX, cercant documentació&#13;
en indrets tan diversos com són l’Arxiu de la Corona d’Aragó,&#13;
que bàsicament custodia fons de l’època moderna, fins a l’Arxiu&#13;
de la Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de&#13;
Barcelona, que és d’imprescindible consulta per qualsevol&#13;
investigació que s’endinsi mínimament en la guerra civil o el&#13;
franquisme, més enllà de si finalment es localitza informació que&#13;
aporta dades a la recerca. Per qualsevol investigació històrica que&#13;
vulgui ser rigorosa cal anar als arxius, igual que cal cercar en la&#13;
premsa i les publicacions de l’època les informacions més diverses&#13;
i si es pot s’ha de recollir imatges i memòria oral, com ha estat el&#13;
cas. Ida Carrau potser no és historiadora titulada, però és&#13;
innegable que el fet d’haver estudiat arxivística i la seva&#13;
experiència als arxius l’ha portat a poder presentar una molt bona&#13;
fotografia panoràmica de cent-noranta anys d’història d’una&#13;
institució que tingué una forta presència a la capital de Catalunya.
</summary>
<dc:date>2018-10-01T00:00:00Z</dc:date>
</entry>
<entry>
<title>Joan Francesc Bahí i Fontseca. Pràctica mèdica i treball científic</title>
<link href="http://hdl.handle.net/10854/180667" rel="alternate"/>
<author>
<name>Bernat i López, Pasqual</name>
</author>
<id>http://hdl.handle.net/10854/180667</id>
<updated>2025-11-27T08:14:19Z</updated>
<published>2017-10-01T00:00:00Z</published>
<summary type="text">Joan Francesc Bahí i Fontseca. Pràctica mèdica i treball científic
Bernat i López, Pasqual
S’hi estudia la&#13;
vida i l’obra de Joan Francesc Bahí i Fontseca (1775-1841), metge&#13;
i botànic nascut a Blanes, que va viure una època de grans canvis&#13;
socials, econòmics, polítics i culturals.&#13;
L’objectiu d’aquesta narració és la de conèixer aquestes&#13;
transformacions tot seguint la trajectòria vital d’aquest metge,&#13;
fent especialment èmfasi en els desenvolupaments de la medicina, la botànica i la ciència en general. De la mà del nostre&#13;
biografiat farem una incursió als coneixements i les pràctiques&#13;
mèdiques d’un període interessant per a la història de la medicina: el del canvi de paradigma que va representar el trànsit del&#13;
segle XVIII al XIX, emmarcat en els canvis intel·lectuals i&#13;
conceptuals que van significar el pas dels moviments culturals&#13;
de la Il·lustració al Romanticisme. Tractarem aspectes lligats a&#13;
la institucionalització de la medicina al nostre país, les vicissituds&#13;
de la formació i la trajectòria d’un facultatiu mèdic en una època&#13;
d’incertesa professional o els reptes que presentava la lluita contra la malaltia, expressats sovint en afectacions col·lectives com&#13;
epidèmies de paludisme o febre groga, amb la càrrega de&#13;
desolació i impotència que van representar per als professionals&#13;
sanitaris del moment.
</summary>
<dc:date>2017-10-01T00:00:00Z</dc:date>
</entry>
</feed>
