https://hdl.handle.net/10854/180761 2026-06-10T01:49:07Z 2026-06-10T01:49:07Z Oviedo Ospina, Angélica Maria https://hdl.handle.net/10854/181001 2026-05-08T02:00:30Z 2026-02-27T00:00:00Z

Evaluación ambiental y tecno-económica del compostaje comunitario como vía única de gestión de la fracción orgánica de los residuos sólidos municipales Oviedo Ospina, Angélica Maria El tratamiento de la fracción orgánica de los residuos sólidos municipales (FORM) constituye uno de los principales retos ambientales de la gestión urbana contemporánea. Esta tesis doctoral, titulada Evaluación ambiental y tecno-económica del compostaje comunitario como vía única de gestión de la fracción orgánica de los residuos sólidos municipales, aborda de manera integral la viabilidad técnica, ambiental, económica y social del compostaje comunitario descentralizado como alternativa sostenible frente a los sistemas centralizados de tratamiento de materia orgánica. El trabajo se desarrolla en el marco del proyecto europeo DECOST y tiene como caso piloto el municipio de Les Masies de Roda (Cataluña), donde se implementó un sistema de compostaje comunitario profesionalizado capaz de gestionar el 100 % de la materia orgánica generada localmente. A partir de este caso, se analizaron distintos escenarios operativos mediante parámetros de desempeño técnico, evaluación ambiental y análisis de viabilidad económica, complementados con estudios sobre la percepción social, la participación ciudadana y la aceptación institucional del modelo. Desde la perspectiva metodológica, la investigación adopta un enfoque de análisis tecnoeconómico para evaluar la viabilidad integral del sistema. Esta metodología permite integrar de forma estructurada variables como la factibilidad técnica, los costes de inversión y operación, y la proyección de retornos económicos a lo largo del tiempo, proporcionando una visión holística de su desempeño financiero. De manera complementaria, se aplica la evaluación del ciclo de vida (LCA) para cuantificar las emisiones asociadas y estimar la huella de carbono (Carbon Footprint, CF) del sistema. En este contexto, la CF se considera uno de los indicadores más reconocidos para evaluar el Potencial de Calentamiento Global (GWP100), siendo fundamental para comparar el comportamiento ambiental entre los sistemas centralizado y descentralizado.

2026-02-27T00:00:00Z Gurí Florensa, Rosa https://hdl.handle.net/10854/180998 2026-05-07T02:00:29Z 2025-07-04T00:00:00Z

Body size responses of riverine biodiversity to natural and anthropogenic drivers in a Mediterranean Basin Gurí Florensa, Rosa Els rius mediterranis són ecosistemes altament vulnerables al canvi global. Per aquest motiu, calen indicadors capaços de detectar alteracions en el funcionament ecosistèmic. La mida corporal és un tret clau relacionat amb les funcions biològiques i interaccions ecològiques i opera com a indicador de la funcionalitat dels ecosistemes. Tot i així, encara no s’ha implementat en programes de biomonitoreig en rius. Aquesta tesi explora l’aplicació d’indicadors basats en la mida de peixos i macroinvertebrats bentònics com a eina per avaluar ecosistemes fluvials. Introdueix metodologies per optimitzar l’obtenció de mides de manera més ràpida i eficient i aplica diverses mètriques de mida per avaluar la resposta de les comunitats de peixos a impactes com la derivació d’aigua. També estudia com diferents mides de barb de muntanya utilitzen els mesohàbitats fluvials. Els resultats apunten que aquests indicadors complementen els taxonòmics esdevenint una eina amb potencial per millorar l’avaluació ecològica en rius mediterranis.; Mediterranean rivers are highly vulnerable ecosystems to global change. For this reason, they require indicators capable of detecting alterations in ecosystem functioning. Body size is a key trait linked to biological functions and ecological interactions and can serve as an indicator of ecosystem functionality. However, it is not yet widely used in Mediterranean rivers biomonitoring programs. This thesis explores the use of body size-based indicators of fish and benthic macroinvertebrates as a tool to assess river ecosystems. It introduces novel methodologies to optimise individual measurements, making it faster and more efficient, and applies size-based metrics to assess the responses of fish communities to impacts such as water diversion. The thesis also studies how different sizes of Mediterranean barbel use river mesohabitats. The results suggest that size-based indicators can complement taxonomic ones and can become a potential tool to be implemented in biomonitoring programs to improve ecological assessment of Mediterranean rivers.

2025-07-04T00:00:00Z Fehlinger, Lena https://hdl.handle.net/10854/180997 2026-05-07T02:00:44Z 2026-02-25T00:00:00Z

Macroinvertebrates and amphibians in mountain ponds: water permanence, artificial pond creation and cattle management Fehlinger, Lena Les basses de muntanya són hàbitats aquàtics de gran valor per a la biodiversitat i pels serveis ecosistèmics que ofereixen, però són vulnerables al canvi climàtic i a la pressió ramadera. Tot i l’increment de la recerca encara hi ha mancances de coneixement i recomanacions de gestió, especialment per a alguns grups d'organismes i serralades. En aquesta tesi s’han estudiat 22 basses de la serra de Boumort, on la permanència de l'aigua va resultar un factor clau de la riquesa i l'abundància de macroinvertebrats: les basses permanents presentaven comunitats més riques i abundants, mentre que les temporànies mantenien taxons especialitzats com Chirocephalus diaphanus. Les tanques parcials van generar increments ràpids de riquesa, abundància i macròfits submergits, sobretot en basses permanents. Els estanys artificials acollien espècies pròpies i no eren simples subconjunts dels naturals, fet que en reforça el seu valor ecològic si estan ben dissenyats i gestionats.; Mountain ponds are ecologically relevant ecosystems that can represent biodiversity hotspots and deliver important ecosystem services, yet they remain vulnerable to climate change and livestock pressure. Despite increasing research on mountain pond management over the past three decades, concrete recommendations remain scarce and important knowledge gaps persist, particularly regarding certain organism groups and mountain ranges. I investigated 22 mountain ponds in Boumort area (Spain) and water permanence emerged as a key driver of macroinvertebrate richness and abundance, with permanent ponds hosting significantly richer and more abundant communities, while temporary ponds sustained specialized taxa such as Chirocephalus diaphanus. Partial fencing proved effective shortly after implementation, increasing richness, abundances and submerged macrophyte cover, especially in permanent ponds. Artificial ponds hosted unique species and were not mere subsets of natural communities, highlighting their complementary value if well-designed and -managed. Overall, the thesis provides evidence-based guidance for conservation and management of mountain pond biodiversity.

2026-02-25T00:00:00Z Rincón Palau, Katterine https://hdl.handle.net/10854/180908 2026-03-31T02:01:00Z 2026-02-06T00:00:00Z

Size structure of zooplankton in ponds: local and latitudinal drivers and their ecological implications Rincón Palau, Katterine L’estudi de les comunitats de zooplàncton en basses d’aigua dolça utilitzant un enfocament basat en la mida corporal va revelar com els factors ambientals condicionen la seva estructura i funcionament. Els espectres de mida i els índexs de diversitat mostraven variacions segons l’estat tròfic, la presència de peixos i la morfometria de les basses. Basses eutròfiques amb peixos predominaven zooplàncton petit, amb menor diversitat de mida i pendents més pronunciats, la qual cosa podria reduir l’eficiència de transferència d’energia. En canvi, basses menys eutròfiques amb abundància de macròfits sostenien organismes més grans, major biomassa i diversitat de mida. La temperatura afectava la mida dels crustacis segons el gradient latitudinal, però els factors locals eren determinants principals de l’estructura comunitària. Les mètriques basades en la mida van resultar més sensibles que les taxonòmiques, destacant la seva utilitat per a la gestió i conservació dels ecosistemes aquàtics.; Zooplankton community structure in freshwater ponds was analysed using a size-based approach to assess how environmental factors shape body size patterns and ecosystem functioning across spatial scales. Normalized size spectra and size diversity indices revealed consistent shifts in community organization along gradients of trophic state, fish predation, and pond morphometry. Eutrophic ponds and ponds with fish were dominated by small-sized zooplankton, resulting in steeper size spectrum slopes, lower size diversity, and potentially reduced efficiency of energy transfer to higher trophic levels. In contrast, ponds with lower trophic state and higher macrophyte abundance supported larger organisms, higher biomass across size classes, and greater size diversity. Temperature influenced crustacean body size along latitudinal gradients, but local environmental factors were the main drivers of whole-community size structure. Size-based metrics proved more sensitive than taxonomic descriptors in detecting ecological responses, highlighting their value as integrative indicators for understanding, managing, and conserving pond ecosystems.

2026-02-06T00:00:00Z