http://hdl.handle.net/10854/180772 2026-04-25T15:45:26Z 2026-04-25T15:45:26Z Fatsini-Matheu, Esther http://hdl.handle.net/10854/180906 2026-03-31T02:00:37Z 2026-02-18T00:00:00Z

La participació i l’aprenentatge de la ciutadania a l’escola democràtica Fatsini-Matheu, Esther La tesi analitza la participació infantil a l’escola reconeixent la veu dels infants com a testimonis privilegiats del funcionament educatiu. L’objectiu és comprendre com interpreten i viuen la participació al final de primària i si aquesta contribueix a construir valors democràtics des d’un enfocament de drets. La investigació utilitza un doble instrument: un model conceptual basat en el marc teòric i un model ad hoc elaborat a partir de la lectura dels seus relats biogràfics. Les escoles hi apareixen com a espais clau per identificar potencialitats i limitacions de les pràctiques participatives, i per repensar-les com a oportunitats pedagògiques. La tesi aporta, d’una banda, la reafirmació de la necessitat d’escoltar la veu infantil en recerca i en pràctica educativa; de l’altra, ofereix eines per repensar la ciutadania des de l’escola i reforça la importància de la formació docent com a acompanyament del desenvolupament social dels infants.; The thesis investigates children’s participation in school by positioning their voices as essential sources for understanding educational institutions. Its main objective is to analyse how pupils completing primary education conceptualise and experience participation, and whether these experiences contribute to the development of democratic values within a rights based framework. The study employs a dual analytical instrument: a conceptual model grounded in the theoretical literature and an ad hoc model developed through a systematic reading of children’s biographical narratives. Schools are identified as key contexts where participatory practices reveal both their pedagogical potential and their constraints. The thesis contributes by reaffirming the need to incorporate children’s perspectives into research and educational decision making; by providing analytical tools that support rethinking citizenship education from a rights oriented standpoint; and by emphasising the relevance of initial and ongoing teacher education in strengthening educators’ capacity to accompany children’s social and civic development.

2026-02-18T00:00:00Z Camacho Vallejo, Sònia http://hdl.handle.net/10854/180655 2026-01-21T10:30:58Z 2025-09-22T00:00:00Z

Mesures de resposta a la diversitat a les escoles d’infantil i primària: Anàlisi comparativa a tres territoris de l’Estat Espanyol Camacho Vallejo, Sònia Aquesta tesi doctoral analitza les mesures de resposta a la diversitat (MRD) a escoles d’infantil i primària de l’Estat espanyol, amb l’objectiu de millorar les pràctiques i polítiques d’inclusió. La recerca es pregunta com s’implementen les MRD en diferents contextos i com les perceben docents i famílies, especialment amb infants amb necessitats educatives especials (NEE) o en situació de vulnerabilitat. Es combinen una revisió sistemàtica de la literatura i la normativa amb l’anàlisi qualitativa de nou escoles de Catalunya, País Basc i Comunitat Valenciana, mitjançant entrevistes semiestructurades a equips directius, docents i famílies. Els resultats mostren bones pràctiques inclusives i estratègies col·laboratives, però també limitacions com la manca de recursos, sobrecàrrega docent i rigidesa en la normativa. La tesi conclou que la inclusió requereix transformar la cultura escolar, potenciar la formació docent, millorar les relacions escola-família i garantir recursos suficients, situant l’alumnat al centre del procés educatiu.; This doctoral thesis analyses diversity response measures (DRM) in nursery and primary schools in Spain, with the aim of improving inclusion practices and policies. The research asks how DRM are implemented in different contexts and how they are perceived by teachers and families, especially with children with special educational needs (SEN) or in situations of vulnerability. A systematic review of the literature and regulations is combined with a qualitative analysis of nine schools in Catalonia, the Basque Country and the Valencian Community, through semi-structured interviews with management teams, teachers and families. The results show good inclusive practices and collaborative strategies, but also limitations such as lack of resources, teacher overload and rigidity in regulations. The thesis concludes that inclusion requires transforming school culture, enhancing teacher training, improving school-family relations and guaranteeing sufficient resources, placing students at the centre of the educational process.

2025-09-22T00:00:00Z Rachdi Errachdi, Mounia http://hdl.handle.net/10854/180551 2026-01-21T10:30:18Z 2025-09-18T00:00:00Z

Aprender ciencia en un espacio familiar: vivencias y experiencias con niñas, niños y madres magrebíes. Un enfoque etnográfico narrativo Rachdi Errachdi, Mounia Esta tesis surge del interés por comprender el papel que desempeñan los espacios pedagógicos no formales en la educación infantil y en la manera en que las madres magrebíes de contexto inmigrante viven y perciben su implicación en estos entornos. A través de una metodología cualitativa de carácter etnográfico-narrativo, se analizan las dinámicas de interacción en el espacio Nana, un centro de soporte familiar donde madres, hijas e hijos participan en actividades científicas. La investigación se apoya en entrevistas, grupos de discusión, observación participante y el diario de campo como herramientas principales, con el propósito de explorar cómo estos espacios contribuyen o limitan la inclusión y el desarrollo de competencias en la infancia. Desde una perspectiva narrativa, la investigación recoge voces y experiencias que reflejan la complejidad del aprendizaje en comunidad y los distintos matices que atraviesan la relación entre madres, hijas e hijos y los espacios pedagógicos. No se pretende idealizar estos espacios ni presentar soluciones definitivas, sino más bien evidenciar la riqueza y los desafíos que emergen cuando distintas trayectorias culturales y educativas convergen. En el análisis se incluyen referentes teóricos sobre inclusión educativa, aprendizaje situado y pedagogía intercultural que permiten situar estas experiencias en un marco más amplio y contribuir a la reflexión sobre cómo se configuran las relaciones de enseñanza y aprendizaje en contextos multiculturales. El estudio se aproxima a la intersección entre aprendizaje, identidad cultural y pedagogía intercultural, sin pretender ofrecer respuestas definitivas, sino más bien generar preguntas y reflexiones que puedan contribuir a la comprensión de estas experiencias. A partir de los testimonios de las madres y de la observación de sus interacciones con sus hijas e hijos en el espacio Nana, se pone de manifiesto que su participación en actividades científicas no es un proceso lineal ni homogéneo, sino que está atravesado por tensiones, dudas y oportunidades. Se identifican barreras estructurales y culturales que influyen en su grado de implicación y se exploran algunas estrategias que podrían favorecer una mayor apropiación de estos espacios por parte de las familias. Las conclusiones de este estudio destacan el papel de las madres magrebíes en la estimulación científica de sus hijos e hijas en el espacio Nana, evidenciando cómo su participación activa fortalece el aprendizaje infantil y los vínculos familiares. Además, se resalta la importancia de diseñar espacios pedagógicos inclusivos que integren la diversidad cultural como un recurso valioso para la enseñanza de la ciencia. La investigación también subraya que la confianza y la apropiación del conocimiento emergen cuando las experiencias previas de las familias son reconocidas y valoradas, permitiendo la resignificación de su rol en el aprendizaje de sus hijos e hijas. En este sentido, se plantea la necesidad de seguir explorando cómo estos espacios pueden convertirse en entornos más accesibles y significativos, sin perder de vista la diversidad de experiencias y expectativas que conviven en ellos. Esta tesis aporta una visión compleja y situada sobre las dinámicas pedagógicas que se dan en estos espacios, sin perder de vista que se trata de un proceso en constante transformación, en el que tanto investigadora como participantes han ido aprendiendo y resignificando sus propias experiencias a lo largo del camino.; This thesis stems from an interest in understanding the role of non-formal educational spaces in early childhood education and how immigrant Maghrebi mothers experience and perceive their involvement in these environments. Using a qualitative, ethnographic-narrative methodology, this study analyzes interaction dynamics within the Nana Space—a family support center where mothers and children participate in scientific activities. The research relies on interviews, discussion groups, participant observation, and field notes as primary tools to explore how these spaces support or limit inclusion and the development of competencies in childhood. From a narrative perspective, the study captures voices and experiences that reflect the complexity of community learning and the various nuances that shape the relationships between mothers, children, and educational spaces. The goal is not to idealize these spaces or offer definitive solutions but to highlight the richness and challenges that arise when diverse cultural and educational paths converge. The analysis is informed by theoretical frameworks on educational inclusion, situated learning, and intercultural pedagogy, placing these experiences within a broader context and contributing to reflections on how teaching and learning relationships are shaped in multicultural settings. The study approaches the intersection of learning, cultural identity, and intercultural pedagogy without the intent to provide final answers. Instead, it seeks to raise questions and foster reflections that help better understand these experiences. Based on the mothers’ testimonies and observations of their interactions with their children in the Nana Space, it becomes clear that their participation in scientific activities is neither linear nor homogeneous. It is shaped by tensions, doubts, and opportunities. Structural and cultural barriers affecting their level of engagement are identified, and strategies that might enhance family appropriation of these spaces are explored. The findings of this study underscore the role of Maghrebi mothers in fostering their children’s scientific learning at the Nana Space, showing how their active involvement strengthens childhood learning and family bonds. The research also emphasizes the importance of designing inclusive educational spaces that embrace cultural diversity as a valuable asset for science education. It highlights that trust and knowledge-building occur when families’ previous experiences are recognized and valued, allowing them to reclaim their role in their children’s learning. In this regard, the study calls for ongoing exploration into how these spaces can become more accessible and meaningful, while recognizing the diversity of experiences and expectations they contain. This thesis offers a complex, situated view of the pedagogical dynamics in such spaces, acknowledging that this is a process in constant transformation—one in which both the researcher and participants have learned and reinterpreted their own experiences along the way. Programa de Doctorat: Innovació i Intervenció educatives

2025-09-18T00:00:00Z Juan Millera, Mercè http://hdl.handle.net/10854/180550 2026-01-21T10:29:36Z 2025-07-08T00:00:00Z

Construir el suport a la inclusió dins l'aula amb equips d'aprenentatge cooperatiu Juan Millera, Mercè L’objectiu d’aquesta investigació és analitzar fins a quin punt la incorporació dels suports als equips cooperatius, tal com proposa el Programa CA/AC, contribueix a millorar la pràctica educativa i a facilitar la participació i l’aprenentatge dels alumnes que troben barreres. Es desenvolupa en un context escolar amb la finalitat d’analitzar com els centres organitzen les seves pràctiques per atendre la diversitat. Pretén comprendre com els professors integren i expliciten l’aprenentatge cooperatiu com a criteri pedagògic per donar resposta a les necessitats dels alumnes en risc d’exclusió. L’estudi fa el seguiment d’onze centres educatius, amb la participació de professors i mestres de suport a la inclusió. A les conclusions s’identifiquen els factors clau per millorar l'atenció als equips cooperatius. S’articulen en dos eixos principals: els ajustos de les dinàmiques, estructures i plans d’equip, i les modalitats de suport als equips. També s’hi inclouen les valoracions dels professors que permeten entendre la utilitat i l’impacte del procés en els centres.; The objective of this research is to analyze to what extent the incorporation of supports into cooperative teams, as proposed by the CA/AC Program, contributes to improving educational practice and facilitating the participation and learning of students who encounter barriers. It is developed in a school context with the aim of analyzing how centers organize their practices to address diversity. It seeks to understand how teachers integrate and explain cooperative learning as a pedagogical criterion to respond to the needs of students at risk of exclusion. The study monitors eleven educational centers, with the participation of teachers and inclusion support teachers. The conclusions identify the key factors for improving attention to cooperative teams. They are articulated in two main axes: adjustments to team dynamics, structures and plans, and the modalities of team support. The teachers' assessments are also included, which allow us to understand the usefulness and impact of the process in the centers. Programa de Doctorat: Innovació i Intervenció educatives

2025-07-08T00:00:00Z