http://hdl.handle.net/10854/180780 2026-04-25T16:44:45Z 2026-04-25T16:44:45Z Jiménez Hernández, Daniel http://hdl.handle.net/10854/5347 2026-01-20T15:07:45Z 2017-09-25T00:00:00Z

Pràctiques de fisioteràpia i inclusió escolar: Un estudi de camp en el context escolar de Catalunya Jiménez Hernández, Daniel Les directrius de les institucions i organitzacions internacionals en matèria d'educació i infància, estableixen la necessitat de transformació dels sistemes d'educació cap a sistemes d'inclusió escolar. En aquest entorn d’escola i aula inclusiva, tots els nens i nenes, amb i sense discapacitat, aprenen junts en un mateix entorn. Aquest procés de canvi comporta un procés de transformació dels professionals de suport a l'educació, entre ells el/la fisioterapeuta, amb l'objectiu de modificar el seu model d'intervenció cap a u model d'inclusió escolar, a on la seva missió és habilitar a l’infant amb discapacitat, la possibilitat de superar els obstacles en el seu procés d’aprenentatge. En aquesta recerca es realitza el procés de validació i adaptació transcultural del qüestionari "Nationwide survey of school-*based physical therapy practice" dels professors Susan K. Effgen i Marcia K. Kaminker dels EUA, i es procedeix a realitzar un estudi de camp sobre fisioterapeutes que treballen en entorns escolars a Catalunya. L'estudi descriptiu, no experimental i quantitatiu permet establir una primera anàlisi de les pràctiques de fisioteràpia en entorns escolars a Catalunya, comparar-les amb les pràctiques que el professional consideraria ideals i establir un primer punt de relació amb les pràctiques de fisioteràpia en entorns escolars inclusius com el d'EUA. La separació real del nostre sistema educatiu en dues línies educatives clarament diferenciades, mostra models d'intervenció teòricament contraposats com un model d'intervenció més terapèutic (el d'escoles d'educació especial) i un altre més educatiu o inclusiu (el d'escoles ordinàries). Tot i això, l'existència de vasos comunicants entre tots dos sistemes, així com la presència de fisioterapeutes en alguns centres ordinaris, semblaria indicar l'existència d'un cert procés de trànsit o de modificació en el model d'intervenció professional. Així mateix, la comparativa entre la pràctica actual i aquella que es consideraria ideal, suggereix la percepció del professional en el canvi de model, encara que indica així mateix aspecte de competències professionals a millorar i redefinir per aquest professional. Així i tot, el fisioterapeuta independentment del sistema escolar que realitzi la seva intervenció, expressa una preocupació per la seva participació en aspectes propis del procés educatiu de l'alumne/a amb discapacitat, i pel coneixement i reconeixement del seu treball i la seva missió com a suport a l'alumnat amb discapacitat per superar les barreres al procés educatiu i d'aprenentatge, que l'autoritat i l'administració educativa hauria de realitzar. La poca i confusa normativa vigent quant a la figura del fisioterapeuta en entorns escolars inclusius, i especialment, a la seva implicació i participació en el procés d'educació dels nens i nenes amb discapacitat, es manifesta com un dels principals aspectes a corregir i a treballar per poder equiparar les pràctiques de fisioteràpia a sistemes escolars inclusius.; Las directrices de las instituciones y organizaciones internacionales en materia de educación e infancia, establecen la necesidad de transformación de los sistemas de educación hacia sistemas de inclusión escolar. En este entorno de escuela y aula inclusiva, todos los niños y niñas, con y sin discapacidad, aprenden juntos en un mismo entorno. Este proceso de cambio conlleva un proceso de transformación de los profesionales de apoyo a la educación, entre ellos el/la fisioterapeuta, con el objetivo de modificar su modelo de intervención hacia un modelo de inclusión escolar, donde su misión es habilitar al niño con discapacidad, la posibilidad de superar los obstáculos en su proceso de aprendizaje. En esta investigación se realiza el proceso de validación y adaptación transcultural del cuestionario "Nationwide survey of school-based physical therapy practice" de los profesores Susan K. Effgen y Marcia K. Kaminker de EE.UU., y se procede a realizar un estudio de campo sobre fisioterapeutas que trabajan en entornos escolares en Cataluña. El estudio descriptivo, no experimental y cuantitativo permite establecer un primer análisis de las prácticas de fisioterapia en entornos escolares en Cataluña, compararlas con las prácticas que el profesional consideraría ideales y establecer un primer punto de relación con las prácticas de fisioterapia en entornos escolares inclusivos como el de los EEUU. La separación real de nuestro sistema educativo en dos líneas educativas claramente diferenciadas, muestra modelos de intervención teóricamente contrapuestos como un modelo de intervención más terapéutico (el de escuelas de educación especial) y otro más educativo o inclusivo (el de escuelas ordinarias). Sin embargo, la existencia de vasos comunicantes entre ambos sistemas, así como la presencia de fisioterapeutas en algunos centros ordinarios, parecería indicar la existencia de un cierto proceso de tránsito o de modificación en el modelo de intervención profesional. Asimismo, la comparativa entre la práctica actual y aquella que se consideraría ideal, sugiere la percepción del profesional en el cambio de modelo, aunque indica asimismo aspecto de competencias profesionales a mejorar y redefinir por este profesional. Aun así, el fisioterapeuta independientemente del sistema escolar que realice su intervención, expresa una preocupación por su participación en aspectos propios del proceso educativo del alumno/a con discapacidad, y por el conocimiento y reconocimiento de su trabajo y su misión como apoyo al alumnado con discapacidad para superar las barreras al proceso educativo y de aprendizaje, que la autoridad y la administración educativa debería realizar. La poca y confusa normativa vigente en cuanto a la figura del fisioterapeuta en entornos escolares inclusivos, y especialmente, a su implicación y participación en el proceso de educación de los niños y niñas con discapacidad, se manifiesta como uno de los principales aspectos a corregir ya trabajar para poder equiparar las prácticas de fisioterapia a sistemas escolares inclusivos.

2017-09-25T00:00:00Z Solé i Salas, Lluís http://hdl.handle.net/10854/5329 2026-01-20T15:05:40Z 2017-09-20T00:00:00Z

El Disseny universal de pràctiques musicals instrumentals en grup Solé i Salas, Lluís El Disseny Universal és un marc conceptual sorgit des de l’àmbit de l’arquitectura que proposa elements de disseny de productes i entorns amb la finalitat d’eliminar barreres i garantir l’accessibilitat al major rang de persones possible. Durant les darreres dues dècades s’han anat adaptant les pautes d’aplicació de les directrius del Disseny Universal a nous entorns. En aquesta investigació proposem explorar les possibilitats d’implementació d’aquest paradigma al camp de la música instrumental en grup per tal d’aproximar el fenomen musical de forma activa i praxialista a un major nombre de persones possible. Els nostres objectius son: la identificació de factors afavoridors de la implementació dels principis del Disseny Universal a Orquestres i formular pautes d’aplicació d’aquests principis per a l’organització, funcionament i continuïtat de formacions instrumentals de tipus orquestral que desitgin abordar repertori occidental des d’un enfocament d’accessibilitat universal. Per a tal propòsit, hem posat en marxa una orquestra sense restriccions d’accés, en base a l’anàlisi documental i l’experiència durant 4 anys ininterromputs de funcionament del projecte. Els instruments de recollida de dades s’han aplicat sobre participants d’una orquestra pilot i sobre un grup d’experts en l’àmbit de la música instrumental en grup. Aquests han consistit en 3 qüestionaris i dos grups focals. Els resultats obtinguts han permès identificar factors facilitadors i establir pautes d’aplicació dels principis del DU per al disseny d’orquestres accessibles. S’obre així una línea a explorar sobre l’aplicació del DU en l’ambit de la música.; El Diseño Universal representa un marco conceptual, surgido desde el ámbito de la arquitectura, que propone elementos de diseño para productos y entornos con el fin de eliminar barreras y garantizar la accesibilidad al mayor rango posible de personas. Durante las últimas dos décadas se han adaptando las pautas de aplicación de las directrices del Diseño Universal a nuevos entornos. En esta investigación proponemos explorar las posibilidades de implementación de este paradigma en el campo de la música instrumental grupal con el fin de aproximar el fenómeno musical de forma activa y praxialista a la sociedad. Nuestros objetivos son la identificación de factores favorecedores de la implementación de los principios del Diseño Universal en orquestas y formular pautas de aplicación de dichos principios para la organización, funcionamiento y continuidad de formaciones instrumentales de tipo orquestal que deseen abordar repertorio occidental desde un enfoque de accesibilidad universal. Para ello, hemos creado una orquesta con propósitos de universalidad de acceso, en base al análisis documental y la experiencia durante 4 años ininterrumpidos de funcionamiento del proyecto. Los instrumentos de recogida de datos se han aplicado sobre participantes de una orquesta piloto y sobre un grupo de expertos en el ámbito de la música instrumental en grupo. Estos han consistido en 3 cuestionarios y dos grupos focales. Los resultados obtenidos han permitido identificar factores facilitadores y establecer pautas de aplicación de los principios del DU para el diseño de orquestas accesibles. Se abre así una nueva línea a explorar sobre la aplicación del DU en el ámbito de la música.; Universal Design(UD) is a framework that emerged from the field of architecture to purpose the design of products and environments to be usable by all people, to the greatest extent possible, without the need for adaptation or specialised design. During the last two decades it has been applied and adapted to new frameworks. This research aims to explore the possibilities of implementing this paradigm in the field of groupal instrumental music in order to appreciate and disseminate the musical phenomenon and its praxialist approach to the greatest number of people. The aims are to identify factors favouring the implementation of the principles of Universal Design for orchestras and formulate guidelines for applying these principles to the organisation, operation and continuity of orchestras wishing to address Western repertoire. For this purpose, and based on experience and bibliographic review, we have created an orchestra focused on universal access. Different tools have been applied to participants in a pilot orchestra and experts in the field of instrumental music groups. These consisted of three surveys and two focus groups. The results have enabled us to identify facilitating factors and establish some guidelines for applying the principles of DU for designing accessible orchestras. This opens a new line to explore on the application of DU in the field of music.

2017-09-20T00:00:00Z Sadurní Aldabas, Tomàs http://hdl.handle.net/10854/4953 2026-01-20T15:04:45Z 2017-01-13T00:00:00Z

La Família amb un infant amb retard en el desenvolupament i la inclusió educativa i social : les creences i les actituds de les famílies com a barreres o suports per a la inclusió Sadurní Aldabas, Tomàs En aquesta tesi ens preguntem com les creences i les actituds de les famílies es poden convertir en suports o barreres per a la seva inclusió educativa i social. Per donar resposta a la mateixa, recollim les veus de 5 famílies que pertanyen a diferents poblacions de la comarca del Ripollès i que tenen en comú haver estat ateses pel Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç i tenir un infant amb retard en el desenvolupament més o menys greu. Mitjançant la metodologia qualitativa, se’ls passa una entrevista biogràfico-narrativa, que s’acaba de completar amb una entrevista en profunditat i complementada amb una tècnica com és la de la fotografia. Es realitza un anàlisi de resultats i una discussió dels mateixos com suports i barreres per la inclusió. En les conclusions, destaquem 5 perfils familiars que ens poden ajudar a facilitar a les famílies a avançar cap a processos inclusius.; En esta tesis nos preguntamos cómo las creencias y las actitudes de las familias pueden convertirse en apoyos o barreras para su inclusión educativa y social. Para dar respuesta a la misma, recogemos las voces de 5 familias que pertenecen a diferentes poblaciones de la comarca del Ripollès y que tienen en común haber sido atendidas por el Centro de Desarrollo Infantil y Atención Precoz y tener un niño con retraso en el desarrollo más o menos grave. Con metodología cualitativa, se les pasa una entrevista biográfico-narrativa, que se completa con una entrevista en profundidad y acompañada con la técnica de fotografía. Se realiza un análisis de resultados y una discusión de los mismos como apoyos y barreras para la inclusión. En las conclusiones, destacamos 5 perfiles familiares que nos pueden ayudar a facilitar a las familias a avanzar hacia procesos inclusivos.; The present thesis aims to understand how family’s beliefs and attitudes may become barriers or facilitators for the social and educational inclusion of children with developmental delay. To give a response to this question, five families from different towns of the Ripollès area were interviewed. All these families had in common the following: to be attended for the Centre of Child Development and Early Care and to have a child diagnosed with more or less severe developmental delay. These families were interviewed under a qualitative framework, through the biographic-narrative interview. In addition, a deep interview was conducted and several pictures were included. After processing the interviews, the analysis of the results and the discussion considering barriers and facilitators to inclusion were provided. To conclude, 5 family patterns were pointed out that may help families to move towards inclusive processes.

2017-01-13T00:00:00Z Jiménez Perales, Verónica http://hdl.handle.net/10854/4930 2026-01-20T15:04:10Z 2016-10-07T00:00:00Z

L'avaluació en contextos educatius d'aprenentatge cooperatiu on s'implementa el Programa CA/AC: cooperar per aprendre, aprendre a cooperar Jiménez Perales, Verónica Aquesta tesi doctoral té com a finalitat l’estudi de les pràctiques avaluatives de docents d’educació infantil, primària, secundària obligatòria i secundària postobligatòria que implementen un programa didàctic inclusiu basat en l’aprenentatge cooperatiu. El marc teòric de referència parteix de la funció socialitzadora de l’educació escolar i s’assumeix des de la concepció constructivista dels processos d’ensenyament i aprenentatge. Aquesta assumpció situa el marc conceptual en l’ensenyament adaptatiu com a estratègia de resposta educativa a la diversitat, concretament a través de l’estructuració cooperativa de l’activitat a l’aula i de l’avaluació inclusiva com a necessitat per desenvolupar un ensenyament adaptatiu. Finalment, s’aborden els processos de regulació des del punt de vista de les ajudes que es poden oferir vinculades o no als processos d’avaluació. L’estratègia metodològica seguida és de caràcter mixt. En una primera aproximació s’utilitza un estudi quantitatiu de caràcter extensiu d’una mostra de 6209 instruments. En una segona aproximació, es realitza un estudi qualitatiu de caràcter intensiu amb un enfocament metodològic d’estudi de casos. Els resultats i la discussió permeten identificar implicacions per a la millora de les pràctiques d’avaluació en contextos d’aprenentatge cooperatiu i en la presa de decisions sobre quins elements avaluar i al servei de quina funció es posen els resultats.; The main aim of the research is analyse the assessment practices of teachers of childhood, primary and secondary schools who implement an inclusive educational program based on cooperative learning. The theoretical framework is based on the socializing function of school education and is assumed from the constructivist conception of teaching and learning processes. This assumption lies the conceptual framework on adaptative education as a strategy to response to diversity. Specifically through cooperative learning as an activity structure in the classroom and inclusive assessment as necessity. Finally, research addresses regulatory processes from the point of view of support, linked or not to assessment processes. The methodological strategy followed is mixed. In a first approach uses a quantitative and extensive study. In a second approach, there is a qualitative and intensive study with cases study. The results and discussion allow to identify implications for improving assessment practices in cooperative learning contexts.

2016-10-07T00:00:00Z