<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<feed xmlns="http://www.w3.org/2005/Atom" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/">
<title>Enginyeria Tècnica Agrícola, esp. d'Indústries Agràries i Alimentàries</title>
<link href="http://hdl.handle.net/10854/2016" rel="alternate"/>
<subtitle/>
<id>http://hdl.handle.net/10854/2016</id>
<updated>2026-04-17T07:37:12Z</updated>
<dc:date>2026-04-17T07:37:12Z</dc:date>
<entry>
<title>Estudi del relleu generacional a les explotacions agràries de Catalunya: anàlisi i apunts per a una proposta estratègica</title>
<link href="http://hdl.handle.net/10854/4094" rel="alternate"/>
<author>
<name>Viure i Ribas, Jaume</name>
</author>
<id>http://hdl.handle.net/10854/4094</id>
<updated>2025-11-28T11:32:51Z</updated>
<published>2015-06-01T00:00:00Z</published>
<summary type="text">Estudi del relleu generacional a les explotacions agràries de Catalunya: anàlisi i apunts per a una proposta estratègica
Viure i Ribas, Jaume
La manca de relleu generacional a les explotacions agràries constitueix una amenaça per a la viabilitat del sector i per al desenvolupament equilibrat de l’entorn rural, considerant les funcions econòmiques, socials i ambientals que l’activitat agrària proporciona al conjunt de la ciutadania. Aquesta situació és particularment preocupant a Catalunya, on l’entorn rural constitueix el 88% del territori i acull el 34% de la població. A més, el sector agroalimentari català és el principal clúster agroalimentari d’Europa, la principal branca de la indústria catalana en termes d’ocupació i la segona en volum de negoci.&#13;
L’objectiu principal d’aquest treball és caracteritzar l’estat del relleu generacional de les persones titulars d’explotacions agràries a Catalunya, identificar-ne els patrons causals i formular orientacions preliminars per a una proposta estratègica. Amb aquesta finalitat, s’han abordat dos objectius auxiliars: el disseny d’un sistema d’informació mitjançant una aplicació informàtica per a l’extracció, estructuració i anàlisi de les microdades estadístiques del Cens agrari; i la modelització dels fluxos de titularitat de les explotacions agràries per tal de poder estimar-ne les causes de transmissió.&#13;
L’estudi efectuat fa ben paleses les deficiències del relleu generacional. L’índex de recanvi és de només 7,7 titulars de menys de 35 anys per cada 100 de 55 anys o més, i ha caigut un 41% des de 1999. La transmissió tardana de la titularitat de les explotacions s’endarrereix fins a la defunció en dues terceres parts del casos, pel grup de 55 anys en amunt. I tot indica que la principal causa d’aquesta circumstància és l’escassa entrada de gent jove. En aquest sentit, s’han constatat diversos obstacles per al relleu generacional, molts dels quals relacionats amb l’entorn econòmic, social i cultural de les explotacions. En conseqüència, la principal recomanació estratègica consisteix en abordar la problemàtica del relleu generacional des d’una perspectiva de complexitat, integradora de totes les dimensions i col·laborativa amb tots els agents implicats, amb la finalitat de millorar la competitivitat de les explotacions i la seva contribució social per tal de fer-les més atractives per als futurs titulars.
Curs 2014-2015
</summary>
<dc:date>2015-06-01T00:00:00Z</dc:date>
</entry>
<entry>
<title>Estudi de la producció i de la qualitat farratgera de les pastures de la finca dels Cingles de l'Avenc (Tavertet). 2010</title>
<link href="http://hdl.handle.net/10854/3649" rel="alternate"/>
<author>
<name>Pla i Sanz, Ayna</name>
</author>
<id>http://hdl.handle.net/10854/3649</id>
<updated>2025-11-28T11:35:12Z</updated>
<published>2012-09-01T00:00:00Z</published>
<summary type="text">Estudi de la producció i de la qualitat farratgera de les pastures de la finca dels Cingles de l'Avenc (Tavertet). 2010
Pla i Sanz, Ayna
El present estudi s’emmarca dins les accions prioritàries del Pla de Gestió de la finca&#13;
dels Cingles de l’Avenc, que té com a finalitat principal potenciar una explotació&#13;
ramadera on la conservació dels recursos naturals, la protecció de la diversitat&#13;
biològica i paisatgística i l’equilibri territorial, siguin els seus objectius fonamentals,&#13;
garantint la viabilitat econòmica i el manteniment de les activitats agrícoles i&#13;
ramaderes.&#13;
L’objectiu principal d’aquest treball és conèixer la producció i la qualitat farratgera dels&#13;
diferents tipus de comunitats pastorals presents a la finca dels Cingles de l’Avenc, i&#13;
establir la càrrega ramadera que poden suportar les pastures durant l’any 2010, així&#13;
com el d’observar la variabilitat d’aquest factors entre els anys 2009 i 2010.&#13;
L’estudi s’ha portat a terme en les 4 tipologies de comunitats pradenques que hi ha a&#13;
la finca: joncedes, pastures mesòfiles, prats de dall i pastures sembrades. S’han&#13;
utilitzat les 11 parcel·les permanents excloses de la pastura, instal·lades l’any anterior&#13;
(2009), que inclouen la diversitat de tipus i zones de pastura. S’ha realitzat un mostreig&#13;
de la biomassa mensual, d‘abril a novembre, que ha consistit en dallar 4 quadrats de&#13;
50 x 50 cm, i s’ha calculat la producció anual. S’ha determinat la qualitat farratgera de&#13;
l’herba de 4 moments de l’any: maig, juny, juliol i octubre. I finalment s’ha calculat la&#13;
capacitat de càrrega de cada tipus pastura i del conjunt de la finca.&#13;
Les pastures sembrades i els prats de dall són els més productius (961,33 g/m2 any i&#13;
876,73 g/m2 any, respectivament). La producció de les pastures mesòfiles i de les&#13;
joncedes és més baixa (578,24 g/m2 ·any i 211,76 g/m2 any, respectivament). A les&#13;
pastures de la part baixa s’obtenen en general produccions superiors a les de la part&#13;
alta. La qualitat farratgera de l’herba és bona a totes les comunitats, amb valors&#13;
mitjans de: 7,25% de proteïna digerible, 28,22% de fibra bruta, 7,08% de lignina i 0,72&#13;
unitats farratgeres(ENL/1,700). La producció anual obtinguda en global de la finca a&#13;
l’any 2010 és molt semblant a la obtinguda l’any 2009, i permet suportar una càrrega&#13;
ramadera d’unes 190 UBG (Unitats de Bestiar Gros. 1 U.B.G equival a 1 vaca a partir de&#13;
2 anys).
Curs 2011-2012
</summary>
<dc:date>2012-09-01T00:00:00Z</dc:date>
</entry>
<entry>
<title>Construcció d'un equip per a la producció de cervesa artesana</title>
<link href="http://hdl.handle.net/10854/3273" rel="alternate"/>
<author>
<name>Garcia Serrano, David</name>
</author>
<id>http://hdl.handle.net/10854/3273</id>
<updated>2025-11-28T11:35:07Z</updated>
<published>2014-09-01T00:00:00Z</published>
<summary type="text">Construcció d'un equip per a la producció de cervesa artesana
Garcia Serrano, David
Catalunya és un dels territoris on hi ha hagut més auge del sector de la cervesa artesana, i són molt nombroses les microcerveseries i les botigues especialitzades on es poden trobar els recursos materials necessaris, a més de ser centres difusió de coneixements relacionats. Així, doncs, aquest projecte està emmarcat en un context que permet el desenvolupament de tècniques d’elaboració de cervesa artesana.&#13;
Aquest projecte es basa en la construcció d’un equip amb materials reutilitzats i amb un pressupost limitat que permet reproduir a petita escala els processos d’elaboració que es duen a terme en les microcerveseries artesanes actuals. El projecte s’ha assentat sobre la comprensió dels fonaments teòrics i pràctics del procés d’elaboració de cervesa, i amb l’experiència inicial d’elaboració de cervesa amb un equip bàsic de tipus homebrewer.&#13;
Per minimintzar costos els tancs s’han construït a partir de barrils de cervesa i les parts sobrants s’han aprofitat per a altres elements. S’han emprat elements quotidians com una olla a pressió i s’ha construït un sistema regulador de pressió (per al tanc de fermentació cilindrocònic isobàric construït) en lloc d’adquirir-lo.&#13;
S’ha posat l’èmfasi en minimitzar la necessitat de manipulació manual durant l’elaboració. Per tant, s’han instal·lat els components de l’equip formant un circuit tancat amb sistema de bombeig, i s’ha incorporat un sistema que permet el control i la lectura de les temperatures de cada procés. Altres elements són el sistema de filtres amb mecanisme de tub en forma d’ela (que permet l’extracció del most dels tanc de maceració i de cocció d’una manera efectiva i sense necessitat de manipulació) i el sistema de dutxa (que permet automatitzar el procés de rentat i filtrat).&#13;
Un element que distingeix aquest equip d’altres equips emprats en algunes microcerveseries artesanes és el tanc de fermentació cilindrocònic isobàric amb vàlvula controladora de pressió, que permet prescindir de la doble fermentació en ampolla, ja que permet aprofitar el gas carbònic produït durant la fermentació per la carbonatació de la cervesa.&#13;
Es pot concloure que gràcies a les seves característiques, l’equip permet realitzar successives elaboracions obtenint el mateix producte amb les mateixes característiques organolèptiques, principalement gràcies a la cambra de fermentació, que permet realitzar les etapes de fermentació, maduració i clarificació controlant la temperatura desitjada; al tanc de maceració amb aïllament, que permet realitzar el procés a temperatura constant sense pèrdues tèrmiques i al sistema de control de temperatura de totes les etapes.&#13;
L’únic inconvenient és que, degut a la manca pressupostària, ha estat impossible l’adquisició d’un sistema d’embotellament isobàric que permeti realitzar l’embotellament sense pèrdues del gas carbònic. Per tant, el producte final pot embotellar-se amb una lleugera pèrdua de gas o es pot emmagatzemar en el mateix fermentador cilindrocònic per al seu consum directe, a l’estil d’alguns brewpubs.; Catalonia has seen a rapid development of the craft beer sector and the set-up of many microbreweries and specialised stores, which offer material and knowledge resources. Therefore, this project belongs in a context which fosters the development of craft beer techniques.&#13;
This project is based on the construction of craft beer making equipment using reused material and on a limited budget. The equipment allows carrying out the production process of microbreweries on a small scale. The understanding of the theoretical and practical foundations of the craft beer making process and the experimentation with a homebrewer kit have served as a basis.&#13;
In order to minimise the cost of construction, the tanks have been built using reused beer kegs, and the non-used parts have been used for other components. Everyday utensils such as a pressure cooker have been used, and a pressure regulator system (for the built cylindrical-conical fermentation tank) has been built instead of bought.&#13;
The reduction of manual manipulation has been stressed. Therefore, the components of the equipment form a closed circuit, and among other elements, the following have been installed: temperature control system, filters with L-tube for the extraction of the wort of the mashing and hot water tank and a sparge arm for lautering and sparging.&#13;
A component which distinguishes this equipment from others used in some microbreweries is the cylindrical-conical isobaric fermentation tank with a pressure regulator system, which allows to disregard secondary fermentation after bottling, as it allows the use of the carbon dioxide gas produced during fermentation for beer carbonation.&#13;
One of the main elements is the fermentation chamber, which allows fermenting, maturing and clarifying beer controlling the desired temperature. This allows the brewing of any style of beer, regardless of the required temperature of theses stages of the process.&#13;
It can be concluded that thanks to the equipment characteristics consecutive batches can be produced with almost identical organoleptic characteristics, mainly thanks to the fermentation chamber, which allows the control of fermentation, conditioning and clarification temperatures; to the mash tank with thermal insulation which allows regular temperature during the mashing without heat lost, and to the temperature control system.&#13;
The only inconvenience is that due to the lack of budget, it has been impossible to purchase an isobaric bottle filler which could allow bottling the beer without carbon gas loss. Therefore, the beer can be bottled with a slight gas loss or it can be stored in the same cylindrical-conical fermentation tank for direct consumption, as in many brewpubs.
Curs 2013-2014
</summary>
<dc:date>2014-09-01T00:00:00Z</dc:date>
</entry>
<entry>
<title>Gestió dels residus alimentaris municipals procedents de les activitats comercials del municipi de Montmeló per tal de reduir, reutilitzar i reciclar-los</title>
<link href="http://hdl.handle.net/10854/3272" rel="alternate"/>
<author>
<name>Lamo i Busquets, Ventura de</name>
</author>
<id>http://hdl.handle.net/10854/3272</id>
<updated>2025-11-28T11:35:31Z</updated>
<published>2014-09-01T00:00:00Z</published>
<summary type="text">Gestió dels residus alimentaris municipals procedents de les activitats comercials del municipi de Montmeló per tal de reduir, reutilitzar i reciclar-los
Lamo i Busquets, Ventura de
En el present treball es proposa com lluitar contra el malbaratament alimentari que es genera al&#13;
llarg de tota la cadena alimentària, sent aquest degut a causa d'una planificació poc adequada.&#13;
L'objectiu principal és planificar i implantar un sistema de gestió per tal de recuperar l'excedent&#13;
alimentari que es genera als comerços i les indústries del municipi de Montmeló, elaborant així un&#13;
protocol per tal de poder redistribuir aquest aliment als sectors de la població en situacions&#13;
econòmiques més precàries.&#13;
Com a objectius secundaris, es pretén conscienciar, fomentar i potenciar el treball en xarxa entre&#13;
els diferents agents implicats, com ara: la ciutadania, les entitats socials (Càritas Parroquial&#13;
Montmeló), sector privat (establiments alimentaris del municipi, mercat municipal, indústries del&#13;
sector alimentari) i el sector públic (departament de serveis socials, medi ambient, comerç i&#13;
brigada municipal).&#13;
A l'hora de planificar i implantar un sistema de gestió per tal de recuperar l'excedent alimentari,&#13;
s'ha analitzat i valorat el camí que hi realitza, des d'on es genera fins al beneficiari final. Aquest&#13;
s'ha gestionat per etapes, en les que s'han identificat els generadors, el tipus i quantitat d'aliment&#13;
que malbaraten. S'ha proposat un nou sistema de recollida d'informació i les pautes que han de&#13;
seguir per garantir el bon estat de l'aliment com: una taula de conservació, un protocol de&#13;
funcionament, un document d'entrega i una fitxa de control de les condicions d'higiene. Per tal&#13;
d'assolir una bona coordinació entre totes les parts, s'han realitzat reunions conjuntes entre els&#13;
generadors, serveis socials i Càritas on s'ha acabat signant un acord de col·laboració.&#13;
Entre les conclusions més rellevants cal destacar que ha servit per establir un precedent&#13;
d'aprofitament alimentari al municipi de Montmeló, aconseguint alimentar a un gran nombre de&#13;
famílies amb greus problemes econòmics. A més s'ha arribat a disminuir la quantitat de residus&#13;
generats, amb el conseqüent estalvi de recursos econòmics i materials on s'ha recuperat un total&#13;
de 5.760 Kg d'aliments aptes pel consum.; In the actual project we propose how to fight the food waste generated through the food chain,&#13;
being this caused by a poor planning.&#13;
The first aim of this project, is to design and implant a management system so that the food&#13;
surplus generated by the stores and the food industry present in Montmeló is recovered. Thus, a&#13;
protocol will be generated in order to allow the redistribution of the remaining food to the most&#13;
needed part of the population.&#13;
As secondary goals, we pretend to raise awareness, promote and maximize the networking among&#13;
the different groups involved as: citizens, the social entities (Cáritas Parroquial Montmeló), private&#13;
businesses (food stores, municipal market and the food industry) and the public sector (Social&#13;
Service, Environment and Commerce Departments).&#13;
In order to plan and establish the food saving management system, we have analyzed and&#13;
assessed the food chain paths, from where is generated until the final consumer. Actually, this&#13;
assessment has to be managed in different stages, where we can identify the generators, in&#13;
addition to the kind and quantity of the food that is wasted. Furthermore, we have proposed a new&#13;
information collecting system, as well as the guidelines that must be followed in order to guarantee&#13;
a proper conservation of the food. In the guidelines, we consider facts as: a conservation table, a&#13;
protocol of action, a delivery document and a control ticket in order to assess the hygienic&#13;
condition of the food. In addition, several meetings have been scheduled between the involved&#13;
groups, in order to achieve a proper coordination and permitting also to sign a collaboration&#13;
agreement.&#13;
To conclude, we can highlight that the present project has permitted to establish a precedent of&#13;
food reuse in the municipality of Montmeló, getting feed a large number of families living under&#13;
precarious conditions. Moreover, much of the waste generated has been decreased, recovering&#13;
more than 5.760 Kg of food fit for consumption and saving thus a lot of economical and material&#13;
resources.
Curs 2013-2014
</summary>
<dc:date>2014-09-01T00:00:00Z</dc:date>
</entry>
</feed>
