Grau en Psicologiahttp://hdl.handle.net/10854/34192026-04-17T07:57:42Z2026-04-17T07:57:42ZAllò que no es diu. Anàlisi de les necessitats emocionals i conductuals de persones amb malaltia d'Alzheimer en fase GDS 4Aguado Sánchez, Carlahttp://hdl.handle.net/10854/1807822026-01-22T03:00:31Z2025-05-01T00:00:00ZAllò que no es diu. Anàlisi de les necessitats emocionals i conductuals de persones amb malaltia d'Alzheimer en fase GDS 4
Aguado Sánchez, Carla
Aquest treball de final de grau sorgeix de l’experiència pràctica viscuda a l’Hospital de la Santa
Creu de Vic, i té com a objectiu principal explorar les necessitats emocionals i conductuals de
persones diagnosticades amb Malaltia d’Alzheimer (MA) en fase GDS 4. L’estudi pretén
analitzar la relació entre l’anosognòsia, els símptomes ansiós-depressius i les alteracions de
conducta, així com identificar elements clau per a la millora d’intervencions futures. La
metodologia utilitzada és qualitativa, amb un disseny descriptiu. Es van realitzar entrevistes
semiestructurades i observació estructurada a 22 pacients amb MA i 4 professionals de la
salut de l’Hospital de Dia. Les dades es van analitzar mitjançant anàlisi temàtica, amb
l’objectiu de captar les percepcions, emocions i estratègies d’afrontament dels participants.
Els resultats mostren que molts pacients experimenten sentiments de pèrdua, frustració i
tristesa, especialment relacionats amb la disminució de l’autonomia i la memòria. La majoria
valora positivament el suport social i familiar, però també s’identifiquen sentiments de solitud
i impotència. Els professionals apunten a la presència freqüent d’apatia, irritabilitat i ansietat,
així com a la importància de la relació terapèutica per reduir l’impacte emocional de la malaltia.
L’estudi conclou que les intervencions psicoeducatives centrades en el pacient, amb activitats
significatives i personalitzades, poden millorar la qualitat de vida i reduir els símptomes
emocionals i conductuals. Aquest treball destaca la necessitat d’abordatges integrals que
considerin l’experiència subjectiva del pacient i promouen una atenció centrada en la persona.; This final degree project stems from the practical experience lived at the Hospital de la Santa
Creu de Vic and aims to explore the emotional and behavioral needs of individuals diagnosed
with Alzheimer's Disease (AD) in GDS stage 4. The main objective is to analyze the
relationship between anosognosia, anxiety-depressive symptoms, and behavioral alterations,
as well as to identify key aspects for improving future interventions. A qualitative and
descriptive methodology was used. Semi-structured interviews and structured observation
were conducted with 22 patients with AD and 4 healthcare professionals from the Day
Hospital. Thematic analysis was applied to the data to capture the participants’ perceptions,
emotions, and coping strategies.Results indicate that many patients experience feelings of
loss, frustration, and sadness, especially related to decreased autonomy and memory. While
most value their social and family support, feelings of loneliness and helplessness were also
identified. Healthcare professionals reported frequent symptoms such as apathy, irritability,
and anxiety, emphasizing the importance of the therapeutic relationship in alleviating the
emotional impact of the disease. The study concludes that patient-centered
psychoeducational interventions, including meaningful and personalized activities, can
improve quality of life and reduce emotional and behavioral symptoms. This research
highlights the need for comprehensive approaches that take into account the subjective
experience of the patient and promote person-centered care.
Curs 2024-2025
2025-05-01T00:00:00ZLa relació entre els patrons de criança familiar i la dependència emocional en les relacions de parella adultesSuazo Agudo, Paulahttp://hdl.handle.net/10854/1807172025-12-17T03:00:53Z2025-05-01T00:00:00ZLa relació entre els patrons de criança familiar i la dependència emocional en les relacions de parella adultes
Suazo Agudo, Paula
Aquest treball final de grau estudia la connexió entre els patrons de criança familiar i la
dependència emocional, fent servir una metodologia mixta que integra un qüestionari
quantitatiu (amb seixanta-un participants) i quatre entrevistes semiestructurades. Els
resultats indiquen que alguns estils de criança com la sobreprotecció o l’absència de
validació emocional es relacionen amb nivells més alts de dependència emocional en
l’edat adulta. L’anàlisi subratlla la rellevància d’una educació emocional adequada en
l’etapa de la infantesa per evitar hàbits disfuncionals en les relacions personals a l’edat
adulta. Aquests resultats poden tenir repercussions importants per a l’àmbit educatiu,
terapèutic i familiar.; This final degree project studies the connection between family parenting patterns and
emotional dependence, using a mixed methodology that integrates a quantitative
questionnaire (with sixty-one participants) and four semi-structured interviews. The
results indicate that some parenting styles such as overprotection or lack of emotional
validation are related to higher levels of emotional dependence in adulthood. The analysis
highlights the relevance of adequate emotional education in childhood to avoid
dysfunctional habits in personal relationships in adulthood. These results can have
important repercussions for the educational, therapeutic and family field.
Curs 2024-2025
2025-05-01T00:00:00ZAnálisis de la relación entre el tiempo dedicado a las redes sociales y el bienestar emocionalPaula, Ibáñez Sáezhttp://hdl.handle.net/10854/1807162026-01-13T11:39:27Z2025-05-01T00:00:00ZAnálisis de la relación entre el tiempo dedicado a las redes sociales y el bienestar emocional
Paula, Ibáñez Sáez
El notable crecimiento de internet y las redes sociales en los últimos años ha cambiado
radicalmente la forma de comunicación, especialmente entre los adolescentes y los jóvenes.
En este contexto, el objetivo principal de este trabajo es analizar la relación entre el tiempo
que los estudiantes de secundaria dedican a las redes sociales y su bienestar emocional.
De forma específica, se pretende caracterizar el uso de estas plataformas en la población
adolescente, identificar posibles diferencias en función del género y explorar su relación con
los niveles de ansiedad y autoestima. Para ello, se aplicaron tres cuestionarios de
autoinforme a una muestra de 111 estudiantes de secundaria: la escala de Adicción a Redes
Sociales (ARS), la Escala de Autoevaluación de la Ansiedad de Zung (EAAZ) y la Escala de
Autoestima de Rosenberg. El análisis estadístico realizado fue descriptivo, correlacional y
comparativo, utilizando la prueba t de Student. Los resultados mostraron que, aunque el
uso de redes sociales es muy frecuente entre los adolescentes, no se encontraron
diferencias significativas entre hombres y mujeres. Asimismo, se observó una correlación
negativa entre el uso problemático de redes sociales y la autoestima, lo que sugiere que a
mayor uso, menor autoestima. Por otro lado, se identificó que a mayor uso de redes
sociales, menor es la ansiedad, lo que contradice una de las hipótesis planteadas en el
trabajo. Finalmente, sería de interés que futuras investigaciones profundicen en la posible
relación de causalidad entre el uso excesivo de las redes sociales y variables como la
ansiedad y la autoestima, dado que este estudio es de carácter correlacional.; The remarkable growth of the internet and social media in recent years has radically
changed the way we communicate, especially among adolescents and young adults. In this
context, the main objective of this study is to analyze the relationship between the time high
school students spend on social media and their emotional well-being. Specifically, it aims to
characterize the use of these platforms in the adolescent population, identify possible gender
differences, and explore their relationship with anxiety and self-esteem levels. To this end,
three self-report questionnaires were administered to a sample of 111 high school students:
the Social Media Addiction Scale (SMS), the Zung Anxiety Self-Regulation Scale (SAAS),
and the Rosenberg Self-Esteem Scale. The statistical analysis was descriptive, correlational, and comparative, using the Student t-test. The results showed that, although social media
use is very common among adolescents, no significant differences were found between men
and women. Likewise, a negative correlation was observed between problematic social
media use and self-esteem, suggesting that greater use of social media results in lower
self-esteem. Furthermore, it was found that greater social media use resulted in lower
anxiety, contradicting one of the hypotheses proposed in this study. Finally, future research
would be of interest to delve deeper into the possible causal relationship between excessive
social media use and variables such as anxiety and self-esteem, given that this study is
correlational in nature.
Curs 2024-2025
2025-05-01T00:00:00ZImpacte psicològic en fills i donants de gàmetes: Una investigació sobre identitat, pertinença i satisfacció personalMateu Ortí, Núriahttp://hdl.handle.net/10854/1807152025-12-13T03:00:54Z2025-05-01T00:00:00ZImpacte psicològic en fills i donants de gàmetes: Una investigació sobre identitat, pertinença i satisfacció personal
Mateu Ortí, Núria
Aquest treball de final de grau en Psicologia té com a objectiu explorar l’impacte psicològic i
emocional de la donació de gàmetes tant en les persones nascudes a través d’aquesta
pràctica com en els donants implicats. A partir d’una perspectiva del desenvolupament
psicosocial, es posa especial èmfasi en aspectes com la construcció de la identitat,
l’autoestima i la sensació de pertinença. La recerca s’ha dut a terme mitjançant una
metodologia qualitativa, amb dues tècniques principals: grups de discussió amb adolescents
i adults nascuts per donació i entrevistes amb dos donants. L’anàlisi temàtica de les dades ha
permès identificar patrons recurrents en les experiències dels participants. Els resultats
apunten que el coneixement de l’origen genètic i el moment vital en què es rep aquesta
informació poden influir de manera significativa en el benestar emocional i el
desenvolupament identitari. Pel que fa als donants, s’observa una varietat de motivacions i
respostes emocionals, que van des de la satisfacció fins a preocupacions o reflexions
posteriors sobre el vincle amb la descendència biològica. Aquesta recerca aporta
comprensions valuoses sobre les vivències subjectives d’un fenomen cada cop més present
a la nostra societat.; This Bachelor’s thesis in Psychology aims to explore the psychological and emotional impact
of gamete donation on both the offspring conceived through this practice and the donors
involved. From a psychosocial development perspective, it focuses on aspects such as identity
formation, self-esteem, and sense of belonging. The research follows a qualitative
methodology, using two main techniques: focus groups with donor-conceived adolescents and
adults and interviews with two donors. Thematic analysis enabled the identification of recurring
patterns in participants’ experiences. Results suggest that awareness of genetic origins and
the stage of life in which this information is disclosed can significantly influence emotional well being and identity development. Regarding donors, findings reveal a variety of motivations
and emotional responses, ranging from satisfaction to concerns and reflections on the
biological link with offspring. This research contributes valuable insights into the subjective
experiences surrounding a phenomenon increasingly present in today’s society.
Curs 2024-2025
2025-05-01T00:00:00Z