http://hdl.handle.net/10854/5706 2026-04-17T07:01:12Z 2026-04-17T07:01:12Z Viladecàs Mirón, Ariadna http://hdl.handle.net/10854/8457 2025-11-28T11:35:53Z 2024-06-30T00:00:00Z

Grau de satisfacció en les relacions de parella afectives en l’edat adulta en funció de l’estil de vincle afectiu Viladecàs Mirón, Ariadna L’estil d’aferrament i la qualitat dels vincles afectius primaris, tenen un paper fonamental en la vida adulta i en les relacions de parella afectiva. Concretament, l’estil d’aferrament de cadascun dels membres de la parella afectiva poden consolidar o posar en perill l’estabilitat de la relació. L’objectiu principal del present estudi és analitzar el grau de satisfacció de la relació de parella afectiva en funció de l’estil d’aferrament dels seus membres en l’edat adulta. S’ha utilitzat una mostra de 42 participants, dels quals han sigut vàlids 36, d’entre 21 i 30 anys que es troben en una relació de parella d’una duració mínima de dos anys o estan convivint junts. Se’ls ha administrat el Vinculatest per avaluar els processos d’aferrament i de vinculació interpersonal i l’Escala de Satisfacció de Parella (ESP-10) per avaluar el grau de satisfacció. Seguidament, amb l’anàlisi de les dades s’ha observat que el 58,33% dels participants de l’estudi es vinculaven de manera segura, el 30,56% de forma insegura i un 11,11% tendien a un estil desorganitzat. Tot i que el grau de satisfacció de la relació no s’ha associat a un tipus d’estil de vinculació, el 68,42% que han obtingut un elevat grau de satisfacció es vinculaven de manera segura. Respecte al gènere, no s’ha trobat diferències estadísticament significatives amb relació a l’estil de vinculació, tot i que de les persones amb una vinculació segura el 57,14% eren homes i amb vinculació insegura el 63,63% eren dones. En la duració de la relació i l’estil de vinculació s’ha obtingut diferències estadísticament significatives, sent les relacions dels membres amb vinculació segura les més duradores en el temps. En definitiva, no s’ha obtingut associacions prou significatives que hagin permès correlacionar el grau de satisfacció amb l’estil de vinculació, però s’ha demostrat la importància de continuar investigant la relació d’ambdues variables, ja que s’ha observat que l’estil de vinculació podria tenir un efecte en el grau de satisfacció de la parella. Paraules clau: relació de parella afectiva, estil d’aferrament, satisfacció, vincle afectiu.; The attachment style and the quality of the primary affective bonds have a fundamental role in adult life and in affective couple relationships. Specifically, the attachment style of each of the members of the affective couple can consolidate or jeopardize the stability of the relationship. The main objective of this study is to analyze the degree of satisfaction of the affective couple relationship according to the attachment style of its members in adulthood. A sample of 42 participants was used, of which 36 were valid, between 21 and 30 years old who are in a relationship of a minimum duration of two years or are living together. They have been administered the Vinculatest to evaluate the processes of attachment and interpersonal bonding and the Couple Satisfaction Scale (ESP-10) to evaluate the degree of satisfaction. Next, with the analysis of the data, it was observed that 58.33% of the study participants were linked securely, 30.56% insecurely and 11.11% tended to a disorganized style. Although the degree of satisfaction of the relationship has not been associated with a type of relationship style, 68.42% who have obtained a high degree of satisfaction were linked securely. Regarding gender, no statistically significant differences were found in relation to the linking style, although of the people with a secure link, 57.14% were men and with insecure links, 63.63% were women. In the duration of the relationship and the relationship style, statistically significant differences have been obtained, with the relationships of the members with secure attachment being the most lasting over time. In short, sufficiently significant associations have not been obtained to correlate the degree of satisfaction with the bonding style, but the importance of continuing to investigate the relationship between both variables has been demonstrated, since it has been observed that the linkage style could influence the couple's degree of satisfaction. Keywords: affective couple relationship, attachment style, satisfaction, affective bond. Curs 2023-2024

2024-06-30T00:00:00Z Garriga Hernández, Eva http://hdl.handle.net/10854/8455 2025-11-28T11:32:59Z 2024-06-30T00:00:00Z

Depathologization of asexuality: A systematic review Garriga Hernández, Eva This systematic literatur e review aims to clarify the distinction between the asexual sexual orientation and a sexual dysfunction, such as Female Sexual Interest/Arousal Disorder FSIAD and Male Hypoactive Sexual Desire Disorder ( MHSDD )), to prevent the pathologization of individuals identifying as asexual . Following PRISMA guidelines, articles were systematically retrieved from Psycinfo, Pubmed, Scopus and Web of Science databases on January 24 th , 2024, without date restrictions. Initial research yielded 45 articles, from with 22 duplicates were removed. After title screening, 3 articles were excluded for not meeting inclusion criteria, resulting in 20 articles for full text review. Ultimately, 7 articles were deemed eligible for analysis, with particular emphasis on the study introducing the Asexual Identity Scale (AIS) AIS). The AIS facilitates objective classification of asexual participants, minimizing reliance on self reporting and individual bias. Despite the insights obtained from the reviewed literature, limitations arose from the relatively small pool of eligible studies, warranting cautious interpretation. Nevertheless, findings affirm asexual ity as a distinct orientation su pported by empirical evidence. While the boundary between asexual orientation and sexual dysfunction remains somewhat unclear. there is clarity that underscores the need for continued investigation. More scientific research is imperative to promote inclusivity within therapeutic and social contexts, ensuring accurate understanding and support for individuals navigating diverse sexual identities. This review highlights the complexity inherent in distinguishing asexual orientation from a sexual dysfunction and emphasizes the importance of nuanced, evidence based approaches in preventing stigmatization and promoting inclusivity. Keywords: asexuality, FSIAD, MHSDD, sexual dysfunction ,; Aquesta revisió sistemàtica de la literatura té com a objectiu aclarir la distinció entre l’orientació sexual asexual i una disfunció sexual, com ara el Trastorn de l’Interès/ Excitació Sexual Femení (TIESF) i el Trastorn del Desig Sexual Hipoactiu del Baró (TDSHB) TDSHB), per tal de prevenir al patologització de les persones que s’identifiquen com asexuals. Seguint les directius PRISMA, els articles van ser obtinguts sistemàticament de les bases de dades Psycinfo, Pubmed, Scopus i Web of Science el 24 de gener de 2024, sense restricció de dates. La recerca inicial va produir 45 articles, dels quals se’n van eliminar 22 duplicats. Després de la selecció dels títols, es van excloure 3 articles per no complir amb els criteris d’inclusió, resultant en 20 articles per a la revisió completa del text. Finalment, 7 articles van ser considerats elegibles per a l’anàlisi, amb un èmfasi particular en l’estudi que va introduir l’Escala d’Identitat Asexual (Asexual Identity Scale, AIS). L’AIS facilita la classificació objectiva dels participants asexuals, minimitzant la dependència de l’auto identificació i el biaix individual. Malgrat les percepcions obtingudes de la literatura revisada , van sorgir limitacions a causa del relativament petit nombre d’estudis elegibles, justificant una interpretació prudent. Tot i així, els resultats afirmen l’asexualitat com una orientació distinta recolzada per evidència empírica. Tot i que la frontera entre l’orientació asexual i la disfunció roman en cerca mesura poc clara, hi ha claredat que subratlla la necessitat d’una investigació contínua. La recerca científica és imperativa per promoure la inclusivitat dins dels contextos terapèutics i socials, assegurant una comprensió i suport precisos per a les persones que naveguen en identitats sexuals diverses. Aquesta revisió destaca la complexitat inherent en distingir l’orientació sexual asexual de la disfunció sexual i posa de manifest la importància d’enfocaments especialitzats i basats en evidències per prevenir l’estigmatització i promoure la inclusivitat. Paraules clau: Asexualitat, FSIAD, MHSDD, disfunció sexual, diferència Curs 2023-2024

2024-06-30T00:00:00Z Guasch Aragay, Francesc http://hdl.handle.net/10854/8453 2025-11-28T11:33:29Z 2024-06-30T00:00:00Z

Creation and validation of three virtual reality environments for older adults Guasch Aragay, Francesc Many authors have been studying the potential of virtual reality, with its pleasant environments that can increase the feeling of relaxation and at the same time decrease feelings such as stress or anxiety. These positive effects are a reason that we have seen a rise in the use of this technology in different areas such as mental health. The document presented is based on the realization of a pilot test using a head-mounted virtual reality display, with ten users (n=10) from the Home Care Service of the Manlleu City Council (Osona, Spain), to search for indicators for the creation of virtual reality environments. This research aims to create three, head-mounted display, virtual reality environments and verify their impact on older adults from five residences located in the Baix Maresme area (Barcelona, Spain). The study sample consisted of 31 people (n= 31) of whom eighteen were women and thirteen men, of which sixteen people were over 89 years old, eleven were between 79 and 89 years old, and four people were between 66 and 77 years old. Each participant viewed the three virtual reality environments and answered the Positive and Negative Affect Schedule Questionnaire (PANAS), the Slater-Usoh-Steed (SUS), and the Simulator Sickness Questionnaire (SSQ). The present study has been approved by the Research Ethics Committee of the University of Vic – Central University of Catalonia. The results of the study indicate that the main conclusion is the lack of function of the experimental condition relative to the Forest. On the other hand, both for the condition of the Sea and that of the River, the statistically significant results expected from the research have been found, being able to speak of significant improvements both in positive emotions and in the decrease of negative emotions. Keywords: virtual reality, older adults, validation, affect, cybersickness.; Molts autors han estudiat el potencial de la realitat virtual, amb els seus entorns agradables que poden augmentar la sensació de relaxació i alhora disminuir sentiments com l'estrès o l'ansietat. Aquests efectes positius són un motiu pel qual hem vist un augment en l'ús d'aquesta tecnologia en diferents àmbits com la salut mental. El document presentat es basa en la realització d'una prova pilot mitjançant unes ulleres de realitat virtual, amb deu usuaris (n=10) del Servei d'Atenció Domiciliària de l'Ajuntament de Manlleu (Osona, Espanya), per a la recerca d'indicadors de la creació d'entorns de realitat virtual. Aquesta investigació pretén crear tres entorns de realitat virtual i comprovar el seu impacte en la gent gran de cinc residències situades a la zona del Baix Maresme (Barcelona, Espanya). La mostra de l'estudi estava formada per 31 persones (n= 31) de les quals divuit eren dones i tretze homes, de les quals setze persones tenien més de 89 anys, onze entre 79 i 89 anys i quatre persones entre 66 i 77 anys. Cada participant va veure els tres entorns de realitat virtual i va respondre el qüestionari Positive and Negative Affect Schedule Questionnaire (PANAS), el qüestionari Slater-Usoh-Steed (SUS) i el qüestionari Simulator Sickness Questionnaire (SSQ). El present estudi ha estat aprovat pel Comitè d'Ètica de la Recerca de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya. Els resultats indiquen que la principal conclusió és la manca de funció de la condició experimental en relació amb el Bosc. D'altra banda, tant per la condició del Mar com la del Riu, s'han trobat els resultats estadísticament significatius que s'esperaven de la investigació, podent parlar de millores significatives tant en les emocions positives com en la disminució de les emocions negatives. Paraules clau: realitat virtual, persones d’edat avançada, validació, afecte, cibermalaltia. Curs 2023-2024

2024-06-30T00:00:00Z Jaumà Lluch, Helena http://hdl.handle.net/10854/8452 2025-11-28T11:32:33Z 2024-06-30T00:00:00Z

Disseny i aplicació d'un programa de desenvolupament de la intel·ligència emocional per a adolescents amb simptomatologia ansiosa Jaumà Lluch, Helena La intel·ligència emocional és la capacitat d’entendre, expressar i regular les pròpies emocions i les dels altres. Unes competències emocionals ajustades, així com l’ús d’estratègies efectives per afrontar situacions emocionalment intenses, poden contribuir en la reducció de l’ansietat. El present estudi té com a objectiu avaluar l’efectivitat d’un programa de desenvolupament de la intel·ligència emocional per reduir la simptomatologia ansiosa en pacients clínics adolescents, dissenyat específicament per a aquesta investigació. Altres objectius són la millora del nivell d’intel·ligència emocional i de l’estat d’ànim de la mostra, constituïda per pacients de 12-17 anys amb presència de simptomatologia ansiosa i sense experiència prèvia en psicoteràpia. Per avaluar l’eficàcia del programa, s’ha emprat un disseny de tipus quasiexperimental i s’han implementat l’Inventari d’Intel·ligència Emocional de BarOn (EQ-i:YV), el Qüestionari d’Ansietat Estat-Tret per a nens (STAIC) i una entrevista semiestructurada abans (pretest) i després (posttest) de la intervenció. Els resultats indiquen que les puntuacions d’ansietat-estat després de la intervenció són significativament inferiors a les puntuacions pretest. Les puntuacions d’intel·ligència emocional i d’estat d’ànim també mostren una millora significativa, i l’ansietat-tret no manifesta diferències estadísticament significatives. La informació extreta de les entrevistes corrobora les millores de la mostra. Es conclou que després de l’aplicació del programa hi ha hagut una reducció de la simptomatologia ansiosa, un increment del nivell d’intel·ligència emocional i una millora de l’estat d’ànim dels pacients. Paraules clau: intel·ligència emocional, ansietat, programa d’intervenció, adolescents, estat d’ànim.; Emotional intelligence is the ability to understand, express and regulate one’s own emotions and those of others. Adjusted emotional skills, as well as the use of effective strategies to cope with emotionally intense situations, can contribute to the reduction of anxiety. The present study aims to assess the effectiveness of an emotional intelligence development program to reduce anxious symptoms in adolescent clinical patients, specifically designed for this research. Other objectives are to improve the level of emotional intelligence and mood of the sample, made up of patients aged 12- 17 with the presence of anxious symptoms and without previous experience in psychotherapy. To evaluate the effectiveness of the program, a quasi-experimental design has been used and the BarOn Emotional Intelligence Inventory (EQ-i:YV), the State-Trait Anxiety Questionnaire for Children (STAIC) and a semi-structured interview have been implemented before (pretest) and after (posttest) the intervention. The results indicate that state-anxiety scores after the intervention are significantly lower than pre-test scores. Emotional intelligence and mood scores also show significant improvement, and trait-anxiety manifests no statistically significant differences. The information extracted from the interviews corroborates the improvements of the sample. It is concluded that after the implementation of the program there has been a reduction in anxious symptomatology, an increase in the level of emotional intelligence and an improvement in the mood of patients. Keywords: emotional intelligence, anxiety, intervention program, adolescents, mood. Curs 2023-2024

2024-06-30T00:00:00Z