Informes diversoshttp://hdl.handle.net/10854/71762026-04-25T16:44:11Z2026-04-25T16:44:11ZNecessitats de cura d’infants de 0 a 16 anys als municipis de la Comarca d’OsonaEzquerra, SandraFernández, Montsehttp://hdl.handle.net/10854/75542025-11-28T11:30:11Z2023-01-01T00:00:00ZNecessitats de cura d’infants de 0 a 16 anys als municipis de la Comarca d’Osona
Ezquerra, Sandra; Fernández, Montse
El temps que dediquem al treball de cura
és un debat que està sobre la taula: l’organització
sociotemporal de les societats
desenvolupades, els ritmes de la societat
i el temps que dediquem a la producció,
afecten directament a les pròpies cures, al
temps lliure o temps d’oci i a la criança dels
infants.
Volem destacar la importància que representen
les cures en la nostra societat. La
cura als nostres infants és un eix central en
la vida socioeconòmica i per aquesta raó, és
rellevant que es garanteixi el dret a una cura
digna i de qualitat, reduint desigualtats socials
i de gènere. En aquesta línia, cal tenir
en consideració els estereotips de gènere i
de classe social, ja que ens mostren els diferents
impactes de l’organització social de
la cura al conjunt de la societat i viceversa.
Totes les persones requereixen cures al llarg
de la vida i, de forma més intensa, en determinades
etapes del seu cicle vital. Per
tant, la provisió de cures és un repte per a
les polítiques públiques i ha de ser un element
central a les agendes locals dels nostres
ajuntaments i de la comarca d’Osona.
Per aquesta raó, s’explora el temps de dedicació
que tenen les diferents famílies en la
criança dels infants. I es realitza una anàlisi
exhaustiva de les diferents temporalitats de
feina, els salaris, la corresponsabilitat, la implicació
en la criança, la pobresa del temps
vinculada a les cures i les possibles diferències
en les demandes i necessitats de les famílies.
Aquest és el repte de present i de futur,
prenent consciència que s’ha d’anar cap
al reconeixement de les cures com un valor
públic que ha d’arribar a ser un dret social i
de ciutadania.
2023-01-01T00:00:00ZModel de municipi cuidadorEzquerra, SandraCeli Medina, Patriciahttp://hdl.handle.net/10854/73992025-11-28T11:30:11Z2023-02-01T00:00:00ZModel de municipi cuidador
Ezquerra, Sandra; Celi Medina, Patricia
L’objectiu d’aquest document és generar una proposta
ta per a un model de municipi cuidador a la demarcació de Barcelona. S’entén per municipi cuidador aquell
que compta amb una estratègia integral i transversal
per reorganitzar les cures en clau feminista, comunitària, amb la voluntat de posar les persones al centre de
les polítiques socioeconòmiques i implicar el conjunt de
la ciutadania i d’altres actors socials en la garantia del benestar.
2023-02-01T00:00:00ZLa medida de Gobierno por una democratización de los cuidados del Ayuntamiento de Barcelona. Una experiencia de política local de cuidados en clave feministaEzquerra, SandraKeller, Christelhttp://hdl.handle.net/10854/71772025-11-28T11:30:11Z2022-02-01T00:00:00ZLa medida de Gobierno por una democratización de los cuidados del Ayuntamiento de Barcelona. Una experiencia de política local de cuidados en clave feminista
Ezquerra, Sandra; Keller, Christel
El presente informe es el resultado de un encargo de
la Rosa-Luxemburg-Stiftung a la Cátedra UNESCO
Mujeres, Desarrollo y Culturas y al Grupo de Investigación
Sociedades, Políticas y Comunidades Inclusivas
para analizar los antecedentes, el diseño y la
implementación, así como los aprendizajes obtenidos,
de la Medida de Gobierno por una Democratización
de los Cuidados en la Ciudad de Barcelona (en
adelante, MGDC), presentada por el Ayuntamiento de
Barcelona en el año 2017 y vigente hasta el 2020. No
se trata de una evaluación exhaustiva al uso de una
política pública concreta, sino de una serie de análisis
y reflexiones a partir de la metodología utilizada y presentada
en el siguiente apartado.
Así, la elaboración de este informe responde a diferentes
objetivos. Primero, pretende visibilizar una
política pionera en sus propósitos mostrando que
trasladar los planteamientos de la economía feminista
(EF) a la política pública en el ámbito municipal es una
posibilidad real. Segundo, busca contribuir a orientar
la continuidad que pueden tener las políticas de
cuidados a partir de la detección de sus principales
potencialidades y limitaciones. Y tercero, se propone
aportar herramientas y reflexiones que faciliten el
desarrollo de políticas similares en otros contextos.
Para ello, el informe se inicia examinando algunos
antecedentes que posibilitaron el lanzamiento de
una política de estas características. Se hace un recorrido
por los cambios acaecidos en el movimiento
feminista español, catalán y barcelonés, así como
en el mundo académico, a partir de la crisis de 2008,
que contribuyeron al desarrollo de una agenda política
centrada en la economía feminista. A partir de
entonces se produjo una eclosión de la EF, tanto en la
academia como en la calle, y se vivió un punto de no
retorno en la visibilización de los cuidados y su concepción
como actividad económica.
2022-02-01T00:00:00Z