http://hdl.handle.net/10854/7801 2026-04-17T07:40:52Z 2026-04-17T07:40:52Z Roca Sánchez, Julia http://hdl.handle.net/10854/180705 2025-12-10T03:00:38Z 2025-05-01T00:00:00Z

Measurement of Parathyroid Hormone 2 Hours After Total Thyroidectomy as a Marker for Postoperative Hypoparathyroidism: A Retrospective Cohort Study at Hospital Sant Joan de Déu Althaia de Manresa Roca Sánchez, Julia Introducció: La mesura dels nivells de parathormona (PTH) en sèrum després d'una tiroïdectomia total ha demostrat ser un predictor útil d’hipoparatiroïdisme postoperatori. El seu ús ha estat validat en diverses ocasions, però no hi ha consens sobre el moment òptim per a la recol·lecció de mostres i el llindar adequat. L’avaluació precoç dels nivells de PTH pot millorar la identificació de pacients en risc i optimitzar el seu maneig postquirúrgic. Objectius: Aquest estudi va tenir com a objectiu validar la mesura dels nivells de PTH a les 2 hores després de la tiroïdectomia total com a predictor d’hipoparatiroïdisme postoperatori. Com a objectius secundaris, es va buscar identificar els factors de risc i les possibles complicacions associades al desenvolupament d’hipocalcèmia postoperatòria, avaluar la seva associació amb l'extensió de la cirurgia i valorar l'impacte de l’hipoparatiroïdisme en la durada de l'estada hospitalària. Materials i Mètodes: Es va realitzar un estudi observacional de cohort retrospectiu basat en una base de dades prospectiva de pacients que es van sotmetre a una tiroïdectomia total durant un període d'un any a l'Hospital Sant Joan de Déu Althaia. Els nivells de PTH en sèrum es van mesurar a les 2 hores després de la cirurgia, i els nivells de calci es van avaluar a les 24 hores postoperatòries. Es van recol·lectar i analitzar dades demogràfiques, clíniques i bioquímiques en relació amb l’hipoparatiroïdisme postoperatori. Resultats: Es van incloure 59 pacients [19 homes, 40 dones, edat mitjana 58.8 (DE 12.9)]. Els nivells primerencs de PTH postoperatoris es van associar significativament amb el desenvolupament d’hipoparatiroïdisme postoperatori en ambdós valors de tall: 15 pg/mL (S 61.5%, E 87.0%) i 10 pg/mL (S 53.8%, E 95.7%). La incidència reportada va ser del 22.0% (IC 95% 12.3-34.7%), i els pacients amb hipocalcèmia van tenir estades hospitalàries més llargues (1.0 vs. 2.0 dies). Conclusions: La mesura precoç dels nivells de PTH a les 2 hores després de la tiroidectomia total pot preveure amb precisió hipoparatiroidismo postoperatori. Tot i així, el possible biaix introduït per l'administració rutinària de calci i vitamina D ha de ser tingut en compte a l'hora d'interpretar els resultats.; Background: Measurement of serum parathormone (PTH) levels after total thyroidectomy has been shown to be a useful predictor of postoperative hypoparathyroidism. Although validated on several occasions, there is no consensus on the optimal timing for sample collection and appropriate threshold. Early PTH assessment can improve the identification of at-risk patients and optimize their post-surgical management. Aims: This study aimed to validate PTH measurement 2 hours after total thyroidectomy as a predictor of postoperative hypoparathyroidism. Secondary aims, included identifying risk factors and possible complications associated with postoperative hypocalcaemia, evaluating its association with surgical extent, and assessing its impact on the length of hospital stay. Materials and Methods: We conducted an observational, retrospective cohort study based on a prospective database of patients who underwent total thyroidectomy within a one-year period at Hospital Sant Joan de Déu Althaia. Serum PTH levels were measured 2 hours post-surgery, and calcium levels were assessed 24 hours postoperatively. Demographic, clinical, and biochemical data were collected and analysed in relation to postoperative hypoparathyroidism. Results: Fifty-nine patients were included [19 male, 40 female, mean age 58.8 (SD 12.9)]. Early postoperative PTH levels were significantly associated with postoperative hypoparathyroidism at both cut-off values: 15 pg/mL (S 61.5%, E 87.0%) and 10 pg/mL (S 53.8%, E 95.7%). The reported incidence was 22.0% (95%CI 12.3-34.7%). Patients with hypocalcaemia had longer hospital stays (1.0 vs. 2.0 days). Conclusions: Early postoperative measurement of PTH levels 2 hours after total thyroidectomy can accurately predict postoperative hypoparathyroidism. However, the potential bias introduced by routine calcium and vitamin D administration should be considered when interpreting the results. Curs 2024-2025

2025-05-01T00:00:00Z Gibert Gonyalons, Júlia http://hdl.handle.net/10854/180704 2025-12-06T03:01:03Z 2025-05-20T00:00:00Z

"Retrospective Cohort Study on the Effectiveness of Indocyanine Green-Guided Lymphadenectomy for Laparoscopic Gastric Cancer Resection" Gibert Gonyalons, Júlia Introducció: El càncer gàstric té una elevada morbimortalitat. La cirurgia n’és el pilar fonamental i un major nombre de ganglis ressecats s’associa a millor pronòstic. No obstant, la resecció limfàtica completa i efectiva segueixi esdevenint un repte. Recentment, s’ha demostrat que la limfadenectomia guiada per verd d’indocianina permet incrementar el nombre de ganglis limfàtics ressecats sense augmentar el temps quirúrgic ni les complicacions. Objectius: Determinar si la limfadenectomia guiada per verd d’indocianina incrementa significativament el nombre de ganglis ressecats respecte a la tècnica convencional en la nostra població. També s’analitzarà si augmenta els nòduls limfàtics metastàsics ressecats i l’impacte en el temps i complicacions quirúrgiques. Mètodes: Estudi observacional retrospectiu de cohorts que inclou pacients intervinguts mitjançant limfadenectomia convencional i guiada per ICG entre abril de 2023 i març del 2025. Resultats: La cohort ICG va presentar un nombre significativament major de ganglis limfàtics ressecats (ICG 39 [16.0–41.3] vs no ICG 17 [13–28.5]; p=0.013). També es va detectar un increment no significatiu en els ganglis metastàsics (ICG 1.5 [0.0–10.8] vs no ICG 0.0 [0.0–2.0]; p=0.243). El temps quirúrgic va ser significativament major en la cohort ICG (374 vs 315 minuts; p=0.04). No hi va haver diferències en el nombre de complicacions ni en la seva gravetat. Conclusions: La limfadenectomia guiada per verd d’indocianina permet incrementar el nombre de ganglis limfàtics ressecats, podent allargar el temps quirúrgic però sense augmentar el nombre ni la gravetat de les complicacions.; Introducció: El càncer gàstric té una elevada morbimortalitat. La cirurgia n’és el pilar fonamental i un major nombre de ganglis ressecats s’associa a millor pronòstic. No obstant, la resecció limfàtica completa i efectiva segueixi esdevenint un repte. Recentment, s’ha demostrat que la limfadenectomia guiada per verd d’indocianina permet incrementar el nombre de ganglis limfàtics ressecats sense augmentar el temps quirúrgic ni les complicacions. Objectius: Determinar si la limfadenectomia guiada per verd d’indocianina incrementa significativament el nombre de ganglis ressecats respecte a la tècnica convencional en la nostra població. També s’analitzarà si augmenta els nòduls limfàtics metastàsics ressecats i l’impacte en el temps i complicacions quirúrgiques. Mètodes: Estudi observacional retrospectiu de cohorts que inclou pacients intervinguts mitjançant limfadenectomia convencional i guiada per ICG entre abril de 2023 i març del 2025. Resultats: La cohort ICG va presentar un nombre significativament major de ganglis limfàtics ressecats (ICG 39 [16.0–41.3] vs no ICG 17 [13–28.5]; p=0.013). També es va detectar un increment no significatiu en els ganglis metastàsics (ICG 1.5 [0.0–10.8] vs no ICG 0.0 [0.0–2.0]; p=0.243). El temps quirúrgic va ser significativament major en la cohort ICG (374 vs 315 minuts; p=0.04). No hi va haver diferències en el nombre de complicacions ni en la seva gravetat. Conclusions: La limfadenectomia guiada per verd d’indocianina permet incrementar el nombre de ganglis limfàtics ressecats, podent allargar el temps quirúrgic però sense augmentar el nombre ni la gravetat de les complicacions.; Background: Gastric cancer has a high morbidity and mortality rate. Surgery is the mainstay of treatment, and a higher number of resected lymph nodes is associated with better prognosis. However, complete and effective lymphatic resection remains a challenge. Recently, it has been shown that indocyanine green (ICG)-guided lymphadenectomy increases the number of resected lymph nodes without extending surgical time or increasing complications. Objectives: To determine whether ICG-guided lymphadenectomy significantly increases the number of resected lymph nodes compared to the conventional technique in our population. Additionally, the study will assess whether it increases the number of resected metastatic lymph nodes and its impact on surgical time and complications. Methods: A retrospective observational cohort study including patients who underwent either conventional lymphadenectomy or ICG-guided lymphadenectomy between April 2023 and March 2025. Results: The ICG cohort had a significantly higher number of resected lymph nodes (ICG 39 [16.0–41.3] vs. non ICG 17 [13–28.5]; p=0.013). A non-significant increase in metastatic lymph nodes was also observed (ICG 1.5 [0.0–10.8] vs. non-ICG 0.0 [0.0–2.0]; p=0.243). Surgical time was significantly longer in the ICG cohort (374 vs. 315 minutes; p=0.04). There were no differences in the number or severity of complications. Conclusions: ICG-guided lymphadenectomy increases the number of resected lymph nodes and may increase surgical time, but without increasing the number or severity of complications. Curs 2024-2025

2025-05-20T00:00:00Z Sitjà Castellarnau, Maria http://hdl.handle.net/10854/180687 2025-12-04T03:00:58Z 2025-05-19T00:00:00Z

Pilot cross-sectional study on the early detection of silent cardiovascular anomalies in childhood: Prevalence and predictors identified through a school-based screening program in Osona Sitjà Castellarnau, Maria Introducció Les malalties cardiovasculars són una de les principals causes de morbiditat i mortalitat arreu del món. En infants, aquestes inclouen cardiopaties congènites, hereditàries i adquirides. La mort sobtada cardíaca (MSC) en pediatria té una incidència estimada d’1,3 per cada 100.000 infants. La detecció precoç mitjançant proves senzilles com l’electrocardiograma (ECG) de 12 derivacions permet realitzar una prevenció secundària. Tot i que el cribratge cardiovascular és habitual en esportistes i joves adults, manca el cribratge poblacional en infants en edat escolar. Objectius Estimar la prevalença d’anomalies cardiovasculars en infants de 10 anys mitjançant un cribratge escolar, i identificar predictors de troballes anormals i de possible gravetat clínica, a partir d’un qüestionari estandarditzat i dels resultats de l’ECG. Mètodes Estudi observacional, poblacional i transversal, amb un disseny ambispectiu basat en dades retrospectives (2022- 2024) i prospectives (2024-2025). Es van recollir dades clíniques d’infants de 10 anys d’Osona mitjançant qüestionaris estandarditzats, pressió arterial i ECG de 12 derivacions. Es van realitzar anàlisis descriptives i inferencials per determinar la prevalença i les variables associades amb un cribratge cardiovascular alterat i major gravetat clínica. Resultats principals Entre els 276 infants cribrats, el 20,7% presentaven alteracions a l’ECG i el 9,4% tenien troballes rellevants en el cribratge cardiovascular. Les més freqüents van ser arrítmia sinusal respiratòria (24,0%), bloqueig incomplet de branca dreta (18,7%) i antecedents familiars rellevants (13,33%). Els antecedents familiars de MSC abans dels 40 anys i l’allargament del QTc es van associar significativament amb troballes rellevants al cribratge i major gravetat. Certs grups ètnics també es van relacionar amb categories de risc més alt. Conclusions Les anomalies cardiovasculars silents en infants de 10 anys no són negligibles. Els antecedents familiars i els valors de QTc poden actuar com a predictors precoços. El cribratge escolar amb ECG és una estratègia viable per a la detecció precoç en la població pediàtrica general.; Introducción Las enfermedades cardiovasculares son una de las principales causas de morbilidad y mortalidad en todo el mundo. En niños, incluyen enfermedades cardíacas congénitas, hereditarias y adquiridas. La muerte súbita cardíaca (MSC) en pediatría tiene una incidencia estimada de 1,3 por cada 100.000 niños. La detección precoz mediante pruebas sencillas como el electrocardiograma (ECG) de 12 derivaciones permite una prevención secundaria. Aunque el cribado cardiovascular es común en deportistas y adultos jóvenes, falta cribado poblacional en niños en edad escolar. Objetivos Estimar la prevalencia de anomalías cardiovasculares en niños de 10 años mediante un cribado escolar, e identificar predictores de hallazgos anormales y posible gravedad clínica, basados en un cuestionario estandarizado y en los resultados del ECG. Métodos Estudio observacional, poblacional y transversal, con diseño ambispectivo que incluye datos retrospectivos (2022- 2024) y prospectivos (2024-2025). Se recopilaron datos clínicos de niños de 10 años de Osona mediante cuestionarios estandarizados, medición de presión arterial y ECG de 12 derivaciones. Se realizaron análisis descriptivos e inferenciales para determinar la prevalencia y las variables asociadas con cribado cardiovascular alterado y mayor gravedad clínica. Resultados principales Entre los 276 niños cribados, el 20,7% mostró alteraciones en el ECG y el 9,4% presentó hallazgos relevantes en el cribado cardiovascular. Los más frecuentes fueron arritmia sinusal respiratoria (24,0%), bloqueo incompleto de rama derecha (18,7%) y antecedentes familiares relevantes (13,33%). Los antecedentes de MSC antes de los 40 años y el QTc prolongado se asociaron significativamente con hallazgos anormales en el cribado y mayor gravedad. Algunos grupos étnicos también se vincularon con categorías de mayor riesgo. Conclusiones Las anomalías cardiovasculares silentes en niños de 10 años no son despreciables. Los antecedentes familiares y los valores de QTc pueden servir como predictores precoces. El cribado escolar con ECG es una estrategia viable para la detección precoz en población pediátrica general.; Introduction Cardiovascular diseases are a leading cause of morbidity and mortality worldwide. In children, these include congenital, hereditary, and acquired heart conditions. Sudden cardiac death (SCD) in paediatrics has an estimated incidence of 1.3 per 100,000 children. Early detection using simple tests such as 12-lead electrocardiogram (ECG) enablessecondary prevention. While cardiovascular screening is common in athletes and young adults, population based cardiovascular screening in school-aged children is lacking. Aims To estimate the prevalence of cardiovascular anomalies in 10-year-old children using a school-based screening and identify predictors of abnormal findings and potential clinical severity, based on standardized questionnaire and electrocardiogram (ECG) findings. Methods This population-based, observational, and cross-sectional study used an ambispective design with retrospective (2022-2024) and prospective (2024-2025) data. Clinical information from 10-year-old children in Osona was collected using standardized questionnaires, measuring blood pressure and 12-lead electrocardiogram. We conducted descriptive and inferential analyses to determine prevalence and variables associated with altered cardiovascular screening and high clinical severity. Main results Among 276 children screened, 20.7% showed ECG alterations and 9.4% had significant findings in the cardiovascular screening. The most frequent were respiratory sinus arrhythmia (24.0%), incomplete right bundle branch block (18.7%), and relevant family history (13.33%). Family history of sudden cardiac death under 40 years and prolonged corrected QT interval were significantly associated with abnormal findings and increased severity. Certain ethnic groups were also linked to higher risk categories. Conclusions Silent cardiovascular abnormalities in 10-year-old children are non-negligible. Family history and QTc values may serve as early predictors. School-based ECG screening is a feasible strategy for early detection in the general pediatric population. Curs 2024-2025

2025-05-19T00:00:00Z Moseguí Monterde, Maria http://hdl.handle.net/10854/180685 2025-12-04T03:00:43Z 2025-05-23T00:00:00Z

Improvement in the rate of breastfeeding (BF) at 1, 2, 4, 6, 9 and 12 months of life in children born in 2024 at the Hospital Universitari de Vic (HUV), after training health professionals in the nursery and neonatal unit in breastfeeding support, compared to the previous year. Moseguí Monterde, Maria La lactància materna (LM) és fonamental per a la salut de nadons i mares, amb beneficis reconeguts per l’OMS i diverses societats científiques. L’OMS estableix com a objectiu per al 2025 que almenys el 50% dels nadons rebin LM exclusiva fins als 6 mesos. No obstant això, a Espanya i Catalunya, les taxes de LM es mantenen per sota d’aquesta fita, especialment durant el primer any de vida. Aquesta situació està influïda per la manca de suport a les mares, la formació insuficient dels professionals sanitaris i diversos factors socioculturals i clínics. Estudis previs han demostrat que la formació dirigida als professionals sanitaris pot augmentar les taxes de LM i millorar el benestar de la mare. Aquest estudi retrospectiu comparatiu analitza l’impacte d’una formació impartida a professionals sanitaris de l’Hospital Universitari de Vic (HUV) el desembre de 2023, comparant les taxes de LM dels nadons nascuts el 2024 amb les del 2023. S’han revisat històries clíniques i recollit dades sobre LM a l’alta i als 1, 2, 4, 6, 9 i 12 mesos. Els resultats mostren un augment significatiu en les taxes de LM als 6 i 12 mesos el 2024 (85% més probabilitats de mantenir LM ≥6 mesos), una durada total superior (mediana de 12 mesos) i millors resultats en el manteniment mixt. Es van identificar variables associades com el tipus de part, país d’origen de la mare i la frenectomia. A més, es va aplicar un model d’intel·ligència artificial (XGBoost), que va predir la durada de la LM amb gran precisió. Aquest treball aporta evidència del valor de la formació i de l’ús de tècniques predictives per millorar les polítiques de suport a la LM.; La lactancia materna (LM) es fundamental para la salud de los bebés y sus madres, con beneficios reconocidos por la OMS y diversas asociaciones científicas. La OMS establece como objetivo global para 2025 que al menos el 50% de los lactantes reciban LM exclusiva durante los primeros seis meses. Sin embargo, las tasas de LM en España y Cataluña siguen por debajo de este umbral, especialmente durante el primer año. Esta realidad se ve influida por la falta de apoyo a las madres, la formación insuficiente de los profesionales sanitarios y diversos factores socioculturales y clínicos. Estudios previos han demostrado que la formación dirigida al personal sanitario puede aumentar las tasas de LM y favorecer el bienestar materno. Este estudio retrospectivo comparativo analiza el impacto de una formación en LM impartida al personal sanitario del Hospital Universitari de Vic (HUV) en diciembre de 2023, comparando las tasas de LM en los bebés nacidos en 2024 con las de 2023. Se revisaron historias clínicas y se recogieron datos sobre la LM al alta y a los 1, 2, 4, 6, 9 y 12 meses. Los resultados muestran un aumento significativo de las tasas de LM a los 6 y 12 meses en 2024 (85% más de probabilidad de mantener LM ≥6 meses), una duración total superior (mediana de 12 meses) y mejor mantenimiento de la lactancia mixta. Se identificaron asociaciones con variables como el tipo de parto, el país origen materno y la frenectomía. Además, se aplicó un modelo de inteligencia artificial (XGBoost) que predijo con precisión la duración de la LM. Este trabajo aporta evidencia del impacto de la formación y el valor de los modelos predictivos en políticas de apoyo a la LM.; Breastfeeding (BF) is essential for the health of babies and mothers, with benefits recognised by the WHO and multiple scientific associations. The WHO sets a global target for 2025: at least 50% of infants should be exclusively breastfed for the first six months. However, BF rates in Spain and Catalonia remain below this goal, especially during the first year of life. This is influenced by limited maternal support, insufficient professional training, and various sociocultural and clinical factors. Previous studies have shown that targeted training for healthcare professionals can improve BF rates and support maternal wellbeing. This retrospective comparative study analyses the impact of a breastfeeding training delivered to healthcare professionals at Hospital Universitari de Vic (HUV) in December 2023, by comparing BF rates in infants born in 2024 to those born in 2023. Medical records were reviewed, collecting data on BF at discharge and at 1, 2, 4, 6, 9, and 12 months. Results show a significant increase in BF rates at 6 and 12 months in 2024 (85% greater likelihood of BF ≥6 months), a longer total duration (median of 12 months), and improved mixed feeding continuity. Significant associations were found with variables such as delivery type, mother’s country of origin, and frenectomy. Additionally, an artificial intelligence model (XGBoost) was applied, accurately predicting BF duration. This study provides evidence of the positive impact of professional training and highlights the potential of predictive models to support public health strategies promoting BF. Curs 2024-2025

2025-05-23T00:00:00Z