http://hdl.handle.net/10854/180629 2026-04-25T14:30:18Z http://hdl.handle.net/10854/180670 L'evolució del dispositiu hospitalari a Catalunya Barceló-Prats, Josep; Comelles i Esteban, Josep M. El llibre té un llarg alè i pretén mostrar com l’evolució dels hospitals és fruit de la idiosincràsia catalana i, alhora, una de les línies de força de la seva concreció. Aquesta qüestió queda clarament establerta en les resistències que es van produir a Catalunya durant els processos d’ordenació estatal de la Beneficència i de la Sanitat de mitjan segle XIX. Les iniciatives del període de la Mancomunitat i de la Generalitat republicana també il·lustren clarament la voluntat de la societat catalana de dotar-se d’un sistema hospitalari que permetés solucionar les greus deficiències assistencials existents. La Guerra Civil, la Dictadura i la posada en marxa del Seguro Obligatorio de Enfermedad són elements que van suposar un cert retorn al sistema de beneficència liberal, així com també la posada en funcionament d’una xarxa hospitalària no planificada i, moltes vegades, superposada a la dels hospitals provincials. 2020-10-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10854/180669 La professió de les llevadores de Girona Carrasco i Lorenzo, Marta Aquest estudi se situa cronològicament entre principis de la dècada del 1830 i finals del 1870, període de transició i punt àlgid del projecte de canvi normatiu. El centrem en el col·lectiu de les llevadores de Girona, amb un recorregut de fins a quatre generacions, on és observable el canvi que es produeix, des de les primeres amb coneixements essencialment empírics de l’art obstètric, fins a unes terceres i quartes generacions on la transmissió de l’art de l’obstetrícia passava obligadament per l’àmbit universitari. 2019-10-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10854/180668 L'hospital militar de Barcelona Carrau i Bueno, Ida La història d’un hospital és el reflex de la història de la societat que l’envolta. És el que queda patent de la lectura del llibre d’Ida Carrau, que ha aconseguit una descripció dels fets més destacables durant els gairebé dos-cents anys d’història de l’Hospital Militar de Barcelona que l’autora recull a partir de gran varietat de fonts. És admirable com ha recorregut arxius que abarquen el segle XIX i el XX, cercant documentació en indrets tan diversos com són l’Arxiu de la Corona d’Aragó, que bàsicament custodia fons de l’època moderna, fins a l’Arxiu de la Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona, que és d’imprescindible consulta per qualsevol investigació que s’endinsi mínimament en la guerra civil o el franquisme, més enllà de si finalment es localitza informació que aporta dades a la recerca. Per qualsevol investigació històrica que vulgui ser rigorosa cal anar als arxius, igual que cal cercar en la premsa i les publicacions de l’època les informacions més diverses i si es pot s’ha de recollir imatges i memòria oral, com ha estat el cas. Ida Carrau potser no és historiadora titulada, però és innegable que el fet d’haver estudiat arxivística i la seva experiència als arxius l’ha portat a poder presentar una molt bona fotografia panoràmica de cent-noranta anys d’història d’una institució que tingué una forta presència a la capital de Catalunya. 2018-10-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10854/180667 Joan Francesc Bahí i Fontseca. Pràctica mèdica i treball científic Bernat i López, Pasqual S’hi estudia la vida i l’obra de Joan Francesc Bahí i Fontseca (1775-1841), metge i botànic nascut a Blanes, que va viure una època de grans canvis socials, econòmics, polítics i culturals. L’objectiu d’aquesta narració és la de conèixer aquestes transformacions tot seguint la trajectòria vital d’aquest metge, fent especialment èmfasi en els desenvolupaments de la medicina, la botànica i la ciència en general. De la mà del nostre biografiat farem una incursió als coneixements i les pràctiques mèdiques d’un període interessant per a la història de la medicina: el del canvi de paradigma que va representar el trànsit del segle XVIII al XIX, emmarcat en els canvis intel·lectuals i conceptuals que van significar el pas dels moviments culturals de la Il·lustració al Romanticisme. Tractarem aspectes lligats a la institucionalització de la medicina al nostre país, les vicissituds de la formació i la trajectòria d’un facultatiu mèdic en una època d’incertesa professional o els reptes que presentava la lluita contra la malaltia, expressats sovint en afectacions col·lectives com epidèmies de paludisme o febre groga, amb la càrrega de desolació i impotència que van representar per als professionals sanitaris del moment. 2017-10-01T00:00:00Z