http://hdl.handle.net/10854/180757 2026-04-25T15:45:24Z http://hdl.handle.net/10854/180966 Programa educatiu per millorar l'adherència a les recomanacions d’autocura per a persones amb ferides complexes a les extremitats inferiors Casals Zorita, Marta Les ferides complexes son una problema real del sistema de salut que impacta en la qualitat de vida. L’objectiu d’aquesta tesi és determinar l’eficàcia de la implementació d’un nou programa educatiu basat en recomanacions d’autocura per a persones amb ferides d’etiologia venosa, arterial i peu diabètic, i mesurar-ne la qualitat de vida. Es van determinar els coneixements i la prevalença de ferides recidives dels pacients de la Unitat Clínica de Ferides (UCF), es van cercar les recomanacions sobre l’autocura i es van prioritzar. Es va elaborar un programa educatiu mitjançant díptics amb les recomanacions ordenades segons rellevància, i es va traduir, adaptar i validar l’escala Wound-QoL-17 al català. Els resultats indiquen que la implementació del nou programa educatiu contribueix a millorar els coneixements dels pacients, i els resultats dels paràmetres psicomètrics de l’escala Wound-QoL17 al català indiquen que és vàlida, fiable, sensible i factible.; Complex wounds are a real problem for the health system and have an impact on quality of life. The aim of this thesis is to determine the effectiveness of implementing a new educational programme based on self-care recommendations for people with venous, arterial, and diabetic foot ulcers, and to measure their quality of life. The knowledge and prevalence of recurrent wounds among patients of the Clinical Wound Unit (UCF) were assessed, and self-care recommendations were identified and prioritised. An educational programme was developed using leaflets that organised the recommendations according to relevance, and the Wound-QoL-17 scale was translated, adapted, and validated into Catalan. The results indicate that the implementation of the new educational programme helps improve patient knowledge, and the psychometric parameters of the Catalan version of the Wound-QoL-17 scale show that it is valid, reliable, sensitive, and feasible. Menció Doctorat Industrial 2026-03-20T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10854/180934 Development of a vaccine against canine leishmaniasis Martorell Salleras, Susanna La leishmaniosis canina, causada principalment per Leishmania infantum i transmesa per flebòtoms, és un repte de salut pública i veterinària dins del marc One Health, amb el gos com a reservori principal. Els tractaments rarament aconsegueixen la curació parasitològica i el control vectorial és limitat; la vacunació emergeix com a pilar de control sostenible. Aquesta tesi presenta un candidat vacunal amb dos antígens de Leishmania donovan)i un sistema d’adjuvants orientat a estimular una resposta Th1. En l’hàmster sirià, la vacuna va reduir significativament parasitèmia i càrrega parasitària en fetge, melsa i pell, evitant la detecció d’amastigots i superant dues vacunes comercials. En gossos Beagle exposats naturalment durant tres temporades, els vacunats van tenir menys malaltia clínica (12% vs 36%; OR 0,240, p = 0,0084), menor càrrega a moll d’os (826 vs 4407 còpies/mL), menys lesions a la necròpsia i respostes d’IFN-γ a antígens específics, amb seguretat acceptable (reaccions locals transitòries). Els resultats avalen el seu potencial dins d’One Health.; Canine leishmaniosis, caused mainly by Leishmania infantum and transmitted by sand flies, is a public and veterinary health challenge within the One Health framework, with the dog as the principal reservoir. Treatments rarely achieve parasitological cure and vector control is limited; vaccination emerges as a pillar of sustainable control. This thesis presents a vaccine candidate with two Leishmania donovani antigens and an adjuvant system designed to stimulate a Th1 response. In the Syrian hamster, the vaccine significantly reduced parasitemia and tissue parasite burdens in liver, spleen, and skin, prevented detection of amastigotes, and outperformed two commercial vaccines. In Beagle dogs naturally exposed over three transmission seasons, vaccinated animals had less clinical disease (12% vs 36%; OR 0.240, p = 0.0084), lower bone marrow loads (826 vs 4407 copies/mL), fewer macroscopic lesions at necropsy, and IFN-γ responses to specific antigens, with an acceptable safety profile (transient local injection-site reactions). The results support its potential within a One Health approach. Doctorat Industrial 2026-02-24T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10854/180933 Avaluació de la viabilitat, l’adequació diagnòstica i l’acceptació d’un model de videointerconsulta pediàtrica aguda a l’atenció primària de l’àmbit rural de Catalunya Castillo Rodenas, Marta La tesi analitza la implementació d’un model de videoconsulta pediàtrica aguda sincrònica, anomenada videointerconsulta, que inclou exploració física remota i té lloc entre professionals sanitaris, un dels quals es troba físicament amb el pacient, en l’àmbit de l’atenció primària rural. En un context de reorganització de l’atenció pediàtrica i d’expansió de la salut digital, se n’avalua la viabilitat, l’adequació diagnòstica i la satisfacció d’usuaris i professionals. Mitjançant un estudi prospectiu amb 200 infants atesos per patologia aguda, es compara la videointerconsulta amb la visita presencial, considerada prova de referència. Malgrat algunes limitacions, amb diferències segons la naturalesa de la patologia valorada, els resultats mostren una bona viabilitat, una alta concordança diagnòstica i una elevada exactitud global, així com una valoració positiva per part de les famílies i dels professionals. Així doncs, aquest model podria millorar l’accés a l’atenció sanitària i contribuir a reduir les desigualtats en salut en entorns rurals.; La tesis analiza la implementación de un modelo de videoconsulta pediátrica aguda sincrónica, denominada videointerconsulta, que incluye exploración física remota y se desarrolla entre profesionales sanitarios, uno de los cuales se encuentra físicamente con el paciente, en el ámbito de la atención primaria rural. En un contexto de reorganización de la atención pediátrica y de expansión de la salud digital, se evalúan la viabilidad, la adecuación diagnóstica y la satisfacción de usuarios y profesionales. Mediante un estudio prospectivo con 200 niños atendidos por patología aguda, se compara la videointerconsulta con la visita presencial, considerada prueba de referencia. A pesar de algunas limitaciones y diferencias según la naturaleza de la patología evaluada, los resultados muestran una buena viabilidad, una alta concordancia diagnóstica y una elevada exactitud global, así como una valoración positiva por parte de familias y profesionales. Este modelo podría mejorar el acceso a la atención sanitaria y contribuir a reducir las desigualdades en salud en entornos rurales.; This thesis analyses the implementation of a synchronous acute paediatric video consultation model, referred to as “videointerconsulta”, which incorporates remote physical examination and takes place between healthcare professionals, one of whom is physically present with the patient, within rural primary care settings. In a context of paediatric care reorganisation and expansion of digital health, its feasibility, diagnostic adequacy, and user and professional satisfaction are evaluated. Through a prospective study involving 200 children presenting with acute conditions, video consultation is compared with the face-to-face visit, considered the reference standard. Despite certain limitations and differences depending on the type of pathology assessed, the findings demonstrate good feasibility, high diagnostic concordance, and high overall accuracy, together with positive evaluations from both families and professionals. This model may improve access to healthcare and contribute to reducing health inequalities in rural areas. 2026-02-24T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10854/180927 Ánima sintética: Uso desviado de motores de videojuegos para la creación de mundos autónomos Álvarez Prieto, Serafín Esta investigación se articula en torno a una práctica artística que usa motores de videojuegos para crear simulaciones digitales que operan de forma autónoma, se despliegan en tiempo real y, a diferencia de los videojuegos convencionales, no están diseñadas para ser jugadas, sino para ser contempladas. Mediante la deconstrucción de tres proyectos propios, el estudio analiza cómo se configuran estos mundos autónomos, los sitúa en un marco más amplio de prácticas y debates contemporáneos y examina las fricciones que emergen al someterlos a una mirada crítica, revelando las paradojas de la autonomía diseñada y los límites de la representación de lo no humano. La investigación introduce el concepto de «inacción radical» para describir la exclusión deliberada del gameplay como una estrategia estética y subversiva. Este gesto desafía las lógicas instrumentales y jugadorcéntricas propias del medio, abriendo un espacio para la contemplación y la especulación como alternativa a los modelos dominantes de control, progreso y recompensa.; This research is structured around an artistic practice that uses game engines to create digital simulations that operate autonomously, unfold in real time, and, unlike conventional video games, are designed not to be played, but to be contemplated. Through the deconstruction of three projects by the author, the study analyses how these autonomous worlds are configured, situates them within a broader context of contemporary practices and debates and examines the frictions that emerge when subjecting them to a critical gaze, revealing the paradoxes of designed autonomy and the limits of representing the non-human. The research introduces the concept of “radical inaction” to describe the deliberate exclusion of gameplay as an aesthetic and subversive strategy. This gesture challenges the instrumental and player-centric logics inherent to the medium, opening a space for contemplation and speculation as an alternative to dominant models of control, progress, and reward. 2026-02-20T00:00:00Z