http://hdl.handle.net/10854/180773 2026-04-25T16:44:43Z http://hdl.handle.net/10854/180934 Development of a vaccine against canine leishmaniasis Martorell Salleras, Susanna La leishmaniosis canina, causada principalment per Leishmania infantum i transmesa per flebòtoms, és un repte de salut pública i veterinària dins del marc One Health, amb el gos com a reservori principal. Els tractaments rarament aconsegueixen la curació parasitològica i el control vectorial és limitat; la vacunació emergeix com a pilar de control sostenible. Aquesta tesi presenta un candidat vacunal amb dos antígens de Leishmania donovan)i un sistema d’adjuvants orientat a estimular una resposta Th1. En l’hàmster sirià, la vacuna va reduir significativament parasitèmia i càrrega parasitària en fetge, melsa i pell, evitant la detecció d’amastigots i superant dues vacunes comercials. En gossos Beagle exposats naturalment durant tres temporades, els vacunats van tenir menys malaltia clínica (12% vs 36%; OR 0,240, p = 0,0084), menor càrrega a moll d’os (826 vs 4407 còpies/mL), menys lesions a la necròpsia i respostes d’IFN-γ a antígens específics, amb seguretat acceptable (reaccions locals transitòries). Els resultats avalen el seu potencial dins d’One Health.; Canine leishmaniosis, caused mainly by Leishmania infantum and transmitted by sand flies, is a public and veterinary health challenge within the One Health framework, with the dog as the principal reservoir. Treatments rarely achieve parasitological cure and vector control is limited; vaccination emerges as a pillar of sustainable control. This thesis presents a vaccine candidate with two Leishmania donovani antigens and an adjuvant system designed to stimulate a Th1 response. In the Syrian hamster, the vaccine significantly reduced parasitemia and tissue parasite burdens in liver, spleen, and skin, prevented detection of amastigotes, and outperformed two commercial vaccines. In Beagle dogs naturally exposed over three transmission seasons, vaccinated animals had less clinical disease (12% vs 36%; OR 0.240, p = 0.0084), lower bone marrow loads (826 vs 4407 copies/mL), fewer macroscopic lesions at necropsy, and IFN-γ responses to specific antigens, with an acceptable safety profile (transient local injection-site reactions). The results support its potential within a One Health approach. Doctorat Industrial 2026-02-24T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10854/180933 Avaluació de la viabilitat, l’adequació diagnòstica i l’acceptació d’un model de videointerconsulta pediàtrica aguda a l’atenció primària de l’àmbit rural de Catalunya Castillo Rodenas, Marta La tesi analitza la implementació d’un model de videoconsulta pediàtrica aguda sincrònica, anomenada videointerconsulta, que inclou exploració física remota i té lloc entre professionals sanitaris, un dels quals es troba físicament amb el pacient, en l’àmbit de l’atenció primària rural. En un context de reorganització de l’atenció pediàtrica i d’expansió de la salut digital, se n’avalua la viabilitat, l’adequació diagnòstica i la satisfacció d’usuaris i professionals. Mitjançant un estudi prospectiu amb 200 infants atesos per patologia aguda, es compara la videointerconsulta amb la visita presencial, considerada prova de referència. Malgrat algunes limitacions, amb diferències segons la naturalesa de la patologia valorada, els resultats mostren una bona viabilitat, una alta concordança diagnòstica i una elevada exactitud global, així com una valoració positiva per part de les famílies i dels professionals. Així doncs, aquest model podria millorar l’accés a l’atenció sanitària i contribuir a reduir les desigualtats en salut en entorns rurals.; La tesis analiza la implementación de un modelo de videoconsulta pediátrica aguda sincrónica, denominada videointerconsulta, que incluye exploración física remota y se desarrolla entre profesionales sanitarios, uno de los cuales se encuentra físicamente con el paciente, en el ámbito de la atención primaria rural. En un contexto de reorganización de la atención pediátrica y de expansión de la salud digital, se evalúan la viabilidad, la adecuación diagnóstica y la satisfacción de usuarios y profesionales. Mediante un estudio prospectivo con 200 niños atendidos por patología aguda, se compara la videointerconsulta con la visita presencial, considerada prueba de referencia. A pesar de algunas limitaciones y diferencias según la naturaleza de la patología evaluada, los resultados muestran una buena viabilidad, una alta concordancia diagnóstica y una elevada exactitud global, así como una valoración positiva por parte de familias y profesionales. Este modelo podría mejorar el acceso a la atención sanitaria y contribuir a reducir las desigualdades en salud en entornos rurales.; This thesis analyses the implementation of a synchronous acute paediatric video consultation model, referred to as “videointerconsulta”, which incorporates remote physical examination and takes place between healthcare professionals, one of whom is physically present with the patient, within rural primary care settings. In a context of paediatric care reorganisation and expansion of digital health, its feasibility, diagnostic adequacy, and user and professional satisfaction are evaluated. Through a prospective study involving 200 children presenting with acute conditions, video consultation is compared with the face-to-face visit, considered the reference standard. Despite certain limitations and differences depending on the type of pathology assessed, the findings demonstrate good feasibility, high diagnostic concordance, and high overall accuracy, together with positive evaluations from both families and professionals. This model may improve access to healthcare and contribute to reducing health inequalities in rural areas. 2026-02-24T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10854/180905 Validació d'índex pronòstics en població geriàtrica amb fractura de fèmur Badosa Collell, Gemma La fractura de fèmur(FF) té gran incidència i impacte. Calen eines pronòstiques fiables per millorar l´atenció clínica. Objectiu principal: Validar la capacitat pronòstica de mortalitat a 12 mesos d´una FF en població geriàtrica de les eines Nottingham Hip Fracture Score i Índex Fràgil-VIG. Objectius secundaris: - Realitzar una revisió sistemàtica d´eines pronòstiques de mortalitat en FF. - Analitzar trajectòria funcional, qualitat de vida i ús de recursos socials als 12 mesos d´una FF. Conclusions: - L´Índex Fràgil-Vig i la Nottingham Hip Fracture Score tenen bona capacitat pronòstica en aquest població. Són fiables i factibles. - Les eines pronòstiques per mortalitat en FF són heterogènies. Les que realitzen una valoració multidimensional tenen més capacitat predictiva. - Els pacients majors de 65 amb FF presenten pitjor evolució funcional, de qualitat de vida i risc d´institucionalització als 12 mesos. L´Índex Fràgil-VIG s´associa de forma independent a dit empitjorament.; Femur fracture (FF) has high incidence and impact. Reliable prognostic tools are needed to improve clinical care. Main objective: To validate the 12-month mortality prognostic capacity of FF in the geriatric population using the Nottingham Hip Fracture Score and the Frail-VIG Index. Secondary objectives: - To perform a systematic review of mortality prognostic tools in FF. - To analyse functional trajectory, quality of life, and use of social resources at 12 months after FF. Conclusions: - The Frail-VIG Index and the Nottingham Hip Fracture Score have good prognostic capacity in this population. They are reliable and feasible. - Prognostic tools for mortality in FF are heterogeneous. Those that perform a multidimensional assessment have greater predictive capacity. - Patients over 65 with FF show worse functional outcomes, quality of life, and risk of institutionalization at 12 months. The Frail-VIG Index is independently associated with such deterioration. 2026-01-27T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10854/180903 Impacto del entrenamiento basado en simulación multiprofesional en distocia de hombros sobre la incidencia de morbilidad neonatal en hospitales de España Faundez - Inostroza, Katherina M. La Distocia de Hombros (DH) es una emergencia obstétrica asociada a Parálisis Braquial Obstétrica (PBO), secuela neonatal de alto impacto clínico. Este estudio multicéntrico evaluó el impacto de un programa multiprofesional basado en simulación clínica en hospitales del Grupo Español de Seguridad Obstétrica (GESO) entre 2021 y 2024, así como la idoneidad de un programa de formación de formadores en DH con metodología de simulación. Se analizaron 469.184 partos, 5.281 casos de DH y 239 de PBO. La tasa de DH aumentó del 1,39% al 2,23%, mientras que la PBO descendió de 0,90‰ a 0,64‰ y la proporción PBO/DH se redujo del 9,27% al 3,28%. El 55,2% de los hospitales contaba con programas de simulación, asociados a descensos más consistentes de PBO. La formación de formadores mostró alta satisfacción y evolución progresiva hacia autonomía docente reflexiva. Los resultados respaldan la simulación estructurada como estrategia para mejorar la seguridad materno-neonatal.; La distòcia d'espatlles (DE) és una emergència obstètrica associada a la paràlisis braquial obstètrica (PBO). Aquest estudi multicèntric va avaluar l'impacte d'un programa multiprofessional basat en simulació clínica en hospitals del Grup Espanyol de Seguretat Obstètrica (GESO) entre el 2021 i 2024, així com l'adequació d'un programa de formació per a formadors en DE. Es van analitzar 469.184 parts, 5.281 DH i 239 OBP. La taxa de DE va augmentar de l'1,39% al 2,23%, la de PBO va disminuir del 0,90 ‰ al 0,64 ‰ i la ràtio PBO/DE va passar del 9,27% al 3,28%. El 55,2% dels hospitals tenien programes de simulació, que es van associar a disminucions més constants en la PBO. La formació de formadors va mostrar una alta satisfacció i una evolució progressiva cap a l'autonomia docent reflexiva. Els resultats donen suport a la simulació estructurada com a estratègia per millorar la seguretat materna i neonatal.; Shoulder dystocia (SD) is an obstetric emergency associated with obstetric brachial plexus palsy (OBP), a neonatal sequela with high clinical impact. This multicenter study evaluated the impact of a multidisciplinary program based on clinical simulation in hospitals belonging to the Spanish Obstetric Safety Group (GESO) between 2021 and 2024, as well as the suitability of a training program for trainers in SD using simulation methodology. A total of 469,184 deliveries, 5,281 cases of SD, and 239 cases of OBP were analyzed. The SD rate increased from 1.39% to 2.23%, while OBP decreased from 0.90‰ to 0.64‰, and the OBP/SD ratio decreased from 9.27% to 3.28%. 55,2% of hospitals had simulation programs, which were associated with more consistent decreases in PBO. The training of trainers showed high satisfaction and progressive evolution toward reflective teaching autonomy. The results support structured simulation as a strategy to improve maternal-neonatal safety. 2026-02-13T00:00:00Z