http://hdl.handle.net/10854/2587 2026-04-17T08:19:08Z http://hdl.handle.net/10854/180602 Haute Couture: suplemento de revista de moda Ortíz Risco, Estrella Como estudiante de periodismo y futura profesional especializada en moda, he decidido dedicar mi trabajo de final de grado a la creación de un suplemento de revista de publicación anual, concebido para lanzarse cada septiembre y destinado a recopilar las tendencias clave del año. Este primer número estará enfocado en la temporada 2025 y tendrá una cobertura mediática puramente nacional. La propuesta imagina una colaboración con periódicos como La Vanguardia, que podrían incluirlo como suplemento en sus ediciones, rindiendo homenaje a los emblemáticos September Issues. Los September Issues son los números más esperados del año por su trascendencia en revistas de moda como Vogue, Harper’s Bazaar y Elle. Destacados por su volumen, riqueza de contenido y capacidad de marcar la pauta en la industria, estos números han definido la narrativa de la moda para cada temporada. Inspirado en la línea editorial de Vogue, este suplemento seguirá una estructura similar, incluyendo secciones como Carta de la Directora, Espía, Belleza, Living, Moda y Reportajes. Asimismo, incorporará géneros periodísticos como artículos, crónicas, entrevistas, críticas y géneros híbridos, con el objetivo de perfeccionar tanto mis habilidades de redacción como de diseño editorial. Este proyecto, adjuntado en el siguiente enlace, no solo busca capturar la esencia sofisticada de las tendencias 2025, sino también servir como un ejercicio profesional que combine creatividad, técnica y estrategia comunicativa. Curs 2024-2025 2025-05-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10854/180601 Creació de videoclips a la indústria musical Solana Martín, Iker Aquest treball acadèmic de fi de grau (TFG), corresponent al curs 2024-2025, se centra en la creació dels videoclips musicals en la indústria musical. L'objectiu principal és analitzar l'evolució dels videoclips des de l'era de MTV, i previ, fins a l'era digital, comparant els videoclips emblemàtics de cada període i la seva influència en la indústria musical. Es farà una anàlisi exhaustiva de vint videoclips, déu de cada era musical, els quals han estat clau per al desenvolupament i l'evolució d'aquest format. Aquesta investigació permetrà explorar com la tecnologia, els canvis culturals i les plataformes digitals han modelat el gènere i el seu impacte en la música popular i la promoció d'artistes. El TFG parteix d’una revisió teòrica que traça els orígens del videoclip, des dels seus antecedents cinematogràfics fins a la seva consolidació amb MTV als anys vuitanta, i aborda com la digitalització i plataformes com YouTube han transformat la seva producció i consum. La segona part del treball ofereix una anàlisi comparativa entre videoclips de l’era MTV i de l’era digital, examinant-ne l’estètica, la narrativa visual i la construcció de marca dels artistes a través de la semiòtica i altres eines teòriques. La tercera part incorpora un estudi empíric basat en entrevistes a professionals del sector i l’anàlisi de dades de visualització per identificar les claus de l’èxit actual dels videoclips. A més, com a extensió del projecte, s’ha creat la revista Clipologia. L’anàlisi de la indústria musical a través de 30 videoclips, que recull de manera detallada totes les reflexions i anàlisis del treball, amb una ampliació a 30 videoclips analitzats. La idea és ampliar el recull i oferir una visió encara més completa de com ha evolucionat el videoclip al llarg dels anys. És una revista pensada tant per a persones interessades en la música com per a aquelles que vulguin entendre millor el valor cultural, visual i comunicatiu que tenen aquests formats dins del panorama musical. Les conclusions del treball posen en relleu com el videoclip continua sent una peça clau per a la promoció musical, però també una forma d’art audiovisual que participa activament en la construcció d’identitats culturals i en la definició de nous imaginaris visuals. Es conclou que la seva evolució futura dependrà de la innovació tecnològica, la creativitat artística i la capacitat d'adaptació a les noves formes de consum musical i audiovisual. Aquest TFG aporta una comprensió crítica i multidimensional del videoclip, ressaltant la seva complexitat com a fenomen cultural i industrial, així com la seva rellevància en el panorama musical contemporani.; This final degree project (TFG), corresponding to the 2024–2025 academic year, focuses on the creation of music videos within the music industry. Its main objective is to analyze the evolution of music videos from the MTV era, and earlier, through to the digital era, comparing emblematic videos from each period and their influence on the music industry. A comprehensive analysis of twenty key music videos, ten from each era, will be conducted, highlighting their importance in the development and transformation of the format. This research aims to explore how technology, cultural shifts, and digital platforms have shaped the genre and its impact on popular music and artist promotion. The project begins with a theoretical review that traces the origins of the music video, from its cinematic and television antecedents to its consolidation during the golden age of MTV in the 1980s. It also explores how digitalization and platforms such as YouTube have transformed the production and consumption of music videos. The second part of the work offers a comparative analysis of music videos from the MTV era and the digital era, examining their aesthetics, visual narratives, and the construction of artist branding through semiotics and other theoretical tools. The third section includes an empirical study based on interviews with industry professionals and an analysis of viewership data to identify key factors behind the current success of music videos. Additionally, as an extension of the project, a book has been created titled Clipologia. L’anàlisi de la indústria musical a través de 30 videoclips, which offers a more detailed compilation of the reflections and analyses featured in the project. The aim is to expand the collection and provide an even more comprehensive vision of how the music video has evolved over time. This book is intended for both music enthusiasts and those seeking to better understand the cultural, visual, and communicative value of music videos within today’s music landscape. The project’s conclusions emphasize that the music video remains a key tool for music promotion, but also an audiovisual art form that actively contributes to the construction of cultural identities and the definition of new visual imaginaries. It concludes that the future evolution of the music video will depend on technological innovation, artistic creativity, and the ability to adapt to new modes of musical and audiovisual consumption. This TFG offers a critical and multidimensional understanding of the music video, highlighting its complexity as both a cultural and industrial phenomenon, as well as its relevance in the contemporary music landscape. Curs 2024-2025 2025-05-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10854/180600 Anàlisi del tractament del cas Marta del Castillo als mitjans de comunicació audiovisuals espanyols Cortes Gil, Cristina En els últims anys, els mitjans han incrementat els continguts sobre successos, especialment aquells vinculats a la violència o la mort. Sovint, el tractament informatiu que se’n fa anteposa l’espectacularització per captar audiència, per sobre del rigor i l’ètica periodística, especialment en formats d’info-entreteniment com els magazine televisius (Cabezas, 2020). Aquest treball explora el paper de la televisió en la construcció d’un relat criminal que combina informació, emoció i espectacle, centrant-se en el cas de la jove Marta del Castillo, desapareguda l’any 2009. S’analitzen quatre programes audiovisuals per examinar el tractament que ha rebut el cas, amb l’objectiu d’identificar les estratègies narratives i visuals utilitzades i valorar la seva oportunitat i ètica.; In recent years, the media have increased their coverage of incidents, especially those related to violence or death. Often, the way these events are reported prioritizes sensationalism to attract audiences, over journalistic rigor and ethics, particularly in infotainment formats such as television magazine (Cabezas, 2020). This paper explores the role of television in constructing a criminal narrative that combines information, emotion, and spectacle, focusing on the case of the young Marta del Castillo, who disappeared in 2009. Four audiovisual programs are analyzed to examine how the case has been portrayed, with the aim of identifying the narrative and visual strategies used and assessing their appropriateness and ethics. Curs 2024-2025 2025-05-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10854/180596 La comunicació corporativa del FC Barcelona i del RCD Espanyol Maquès Ventura, Alba Al llarg d’aquest treball es tractarà el tema de la comunicació externa o corporativa al món del futbol, una part fonamental de les estratègies esportives que tenen els clubs. Especialment en aquest esport és molt important tenir una influència mediàtica, social i econòmica per poder construir una identitat en l'àmbit internacional. Segons Gemma Lobillo, “la comunicació externa no només permet gestionar la imatge pública dels clubs, sinó que és una eina essencial per atreure patrocinadors i fidelitzar l’afició” (Lobillo, 2013, pàg. 102). En aquest àmbit es tractaran concretament dos equips de futbol, el Futbol Club Barcelona i el Reial Club Deportiu Espanyol, dos dels clubs que més destaquen de Catalunya. Són dos equips que no només tenen una mateixa trajectòria esportiva, sent creats amb un any de diferència, sinó que també tots dos són capaços de crear una imatge pública que els hi permet comunicar-se amb els seus seguidors, atreure patrocinadors i tenir una relació amb els mitjans de comunicació. Xavier Ginesta, a la seva tesi Les tecnologies de la informació i la comunicació de l’esport, publicada el 2009, explica que el futbol català es defineix per la coexistència de dues realitats: un club global com el FC Barcelona i un club amb l’enfocament local, però igualment significatiu com el RCD Espanyol. Per una banda, el Barça ha creat una identitat global que va més enllà del futbol, s’ha vinculat a uns valors com la cultura catalana, la responsabilitat social i el compromís amb les causes internacionals. Aquesta estratègia que ha seguit ha estat la clau per construir la seva marca, que no només atreu aficionats de totes les parts del món, sinó que també situa al club blaugrana com una institució que va més enllà dels resultats dels partits. La comunicació externa que ha creat el club s’ha convertit en l’eina perfecta per gestionar la seva identitat global i al mateix temps, tenir una petita relació entre club i afició. Com destaca Guillermo Sanahuja, “el FC Barcelona ha sabut construir una marca que combina èxit esportiu i valors universals, convertint-se en una institució referent dins i fora del terreny de joc” (Sanahuja, 2012, pàg. 496). D’altra banda, l’Espanyol, tot i que té una menor projecció global que el Barça, compta amb una llarga tradició al futbol espanyol i una forta presència a la ciutat de Barcelona. La seva identitat és diferent de la de l'altre equip, ells han construït la seva al voltant d’un perfil més discret i familiar, creant una relació propera amb la seva afició local. Tot i això, els blanc-i-blaus també s’enfronten a reptes amb la seva comunicació externa, 6 com és la gestió de la presència omnipresent del FC Barcelona i la construcció d’una identitat diferent d'ells. És a dir, el club blanc-i-blau té la necessitat de construir una identitat pròpia que destaqui per sobre del club blaugrana amb qui lluita per tenir un lloc als mitjans de comunicació. També necessita ser diferent de l'altre equip del territori, i, finalment, necessita tenir un impacte en la percepció pública, és a dir, fer que la gent els deixi de veure com “el segon equip” de Barcelona. La seva estratègia de comunicació externa es basa en la recerca i enfortiment d’aquest vincle amb l'afició, mentre es dediquen a ampliar els seus seguidors i millorar la seva projecció nacional i internacional. Segons Lobillo, “els clubs amb menys visibilitat internacional han d’optimitzar les seves estratègies per construir una identitat pròpia que connecti amb la seva audiència de proximitat” (Lobillo, 2013, pàg. 102) Curs 2024-2025 2025-05-01T00:00:00Z