http://hdl.handle.net/10854/2665 2026-04-17T07:51:42Z http://hdl.handle.net/10854/6652 Disponibilitat de cavitats en territoris de mussol pirinenc (Aegolius Funereus) a l'estatge subalpí dels Pirineus Orientals Rota Collell, Marc Les cavitats naturals i excavades per pícids en els arbres són un element clau per a la conservació del mussol pirinenc a les pinedes de pi negre de la vessant sud dels Pirineus. Per tal de conèixer quina és la disponibilitat de cavitats i la seva idoneïtat a ser utilitzades pel mussol, es va fer un cens de cavitats en 12 territoris de mussol pirinenc a la vessant sud dels Pirineus orientals (Catalunya). L’estudi relaciona la disponibilitat de cavitats i arbres niu amb variables d’estructura forestal i la ocupabilitat de les caixes niu. S’han obtingut unes densitats de 1,7 cavitats per hectàrea i 1,1 arbres niu per hectàrea, essent les cavitats de picot garser gros les més abundants, seguit de les de picot negre. Els models estadístics han mostrat que els boscos amb característiques de maduresa són els més abundants en arbres niu, amb una relació significativa amb les variables diàmetre normal mitjà del rodal i densitat de fusta morta en peu. Les cavitats de picot negre presenten una relació significativament positiva amb el diàmetre normal mitjà, la densitat de fusta morta en peu i l’àrea basal del rodal, mentre que les cavitats de picot garser gros només estan relacionades amb el diàmetre normal mitjà. S’ha observat que en els territoris amb menor disponibilitat de cavitats hi ha una major utilització de les caixes niu. Calen mesures de gestió i conservació de les cavitats i dels boscos madurs per tal de preservar les poblacions de mussol pirinenc als Pirineus.; Natural cavities and those excavated by woodpeckers in trees are a key structure for Tengmalm’s owl conservation in Pinus uncinata forests of Southern Pyrenees. In order to know the total availability of cavities and its suitability to be occupied for the specie, a cavity census was carried out in 12 territories of Tengmalm owl in south-eastern Pyrenees (Catalonia). This study relates the availability of cavities and nest trees with forest structure and occupancy of nest boxes. 1,7 cavities each hectare and 1,1 nest trees each hectare have been found, being great spotted woodpecker cavities the most abundant, followed by black woodpecker cavities. Resultant models have shown more abundance of nest trees in mature forests, being the diameter at breast heigh and density of standing dead trees the most influencer variables. Black woodpecker cavities are positive related with diameter at breast heigh, density of standing dead trees and basal area, meanwhile great spotted woodpecker cavities are only related with diameter at breast heigh. The occupancy of nest boxes is higher in territories with less availability of cavities. Conservation and management measures are required to conserve natural and woodpecker cavities and mature forests in order to preserve Tengmalm’s owl populations in Pyrenees mountains. Curs 2020-2021 2021-01-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10854/6339 Efectes de la gestió ramadera en la diversitat florística i de pol·linitzadors en les pastures comunals del Pallars Sobirà Gallego Carbó, Helena; Solà Pladevall, Josep Els ecosistemes d’alta muntanya presenten una biodiversitat vegetal adaptada a les condicions adverses, fet que provoca que les interaccions entre plantes i insectes pol·linitzadors esdevinguin més específiques i complexes. A causa dels canvis demogràfics i socials que es van donar al Pirineu al llarg de les últimes dècades i la disminució del sector ramader de la zona s’ha produït un abandonament de les activitats ramaderes extensives, i conseqüentment uns canvis en l’ús del sòl. En aquest treball es vol demostrar com la ramaderia extensiva millora la diversitat i riquesa vegetal i per tant, la diversitat i la riquesa dels insectes pol·linitzadors. A partir de la realització d’inventaris florístics i trampes cromàtiques, en diferents models de gestió ramadera (alta i baixa intensitat ramadera i abandonament) s’ha pogut determinar la composició de les comunitats vegetals i de pol·linitzadors de les pastures comunals de Sort (en els comunals de Llessui, Llarvén i Saurí), i s’han pogut analitzar els efectes de la ramaderia extensiva sobre les espècies vegetals i de insectes pol·linitzadors (coleòpters, dípters, himenòpters i lepidòpters). A més a més, s’ha pogut observar les especificitats de les interaccions planta-pol·linitzador en els ecosistemes d’alta muntanya. Si bé no s’ha pogut determinar diferències suficientment significatives entre els tractaments, a causa de les variabilitats internes de cada tractament, es percep una disminució en els índexs de biodiversitat en casos extrems d’abandonament o d’intensificació en condicions d’intensa sequera. La rellevància d’aquest treball està en haver contribuït en l’estudi de les comunitats vegetals i d’insectes pol·linitzadors d’una zona de gestió comunal de l’Alt Pirineu i formular hipòtesis, i també un disseny experimental per donar seguiment en el temps a estudis de la biodiversitat en relació a canvis ambientals.; High mountain ecosystems have developed a biodiversity highly adapted to adverse conditions, which makes the interactions between plants and pollinators more specific and complex. Due to the demographic and social changes present in the Pyrenees and the decrease in the livestock sector at the area, it has produced an abandonment of extensive livestock activities. For these reasons, this work aims to demonstrate how extensive livestock farming enhances plant diversity and richness and, consequently, the diversity and richness of pollinating insects. From the realization of floristic inventories and pan traps, in different livestock management models (high and low livestock intensity and abandonament), it has been possible to determine the composition of the vegetal and pollinating communities of the communals of Sort (Llessui, Llarvén and Saurí) and in addition it has been possible to analyze the effects of the extensive livestock on the vegetal species and pollinators. Even though sufficiently significant differences between treatments could not be determined due to the internal variability of each treatment. There is a perceived decrease in biodiversity rates in extreme cases of abandonment or intensification. On the other hand, the specificities of plant-pollinator interactions in high mountain ecosystems have been observed. In biodiversity rates is perceived a decrease in extreme cases of abandonment or intensification in conditions of intense drought. The relevance of this work is having contributed to the study of plant communities and pollinating insects of a communal management area of the High Pyrenees and formulating hypotheses, as well as an experimental design to monitor time to study biodiversity in relation to environmental changes. Curs 2019-2020 2020-09-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10854/6220 La prevención de daños al ganado en los planes de gestión del lobo Corominas Mills, Sergi Se ha realizado una revisión de 95 planes de gestión del lobo disponibles en Norteamérica y en Europa para analizar en qué modo los planes de gestión incorporan y tratan las medidas orientadas a mitigar los impactos de los lobos a la ganadería. Los documentos de gestión se obtuvieron mediante una búsqueda exhaustiva en internet o un correo a las correspondientes administraciones responsables del lobo de cada país. La mayoría de planes (89%) contemplan la prevención de daños como un pilar fundamental de la gestión del lobo. Sin embargo, se observa que, en general, no se suele especificar cómo se deben implementar las medidas de prevención de daños, ni quién se debe hacer cargo del coste de implementación. Se observan diferencias en el tipo de medidas implementadas por regiones, hasta el nivel de continente. Mientras en Europa se tiende a implementar más las medidas tradicionales (perros guardián, cercados y pastores), en Norteamérica aparecen medidas innovadoras o experimentales. Respecto a la compensación de daños, cabe destacar que la gran mayoría de planes la incorporan de forma general, y solo en unos pocos casos (19%) esta compensación está condicionada a la adopción de algún tipo de medidas de prevención de daños.; A review of 95 wolf management plans available in North America and Europe has been conducted in order to analyse how management plans incorporate and address measures aimed at mitigation the impacts of wolves on livestock. The management documents were obtained by an exhaustive research on the internet or by mail to the corresponding administrations responsible for the wolf in each country. Most plants (89%) consider damage prevention as a fundamental pillar of wolf management. However, it is observed that, in general, it is not usually specified how damage prevention measures should be implemented, nor who should bear the cost of implementation. Differences are observed in the type of measures implemented by region, up to the continent level. While in Europe there is a tendency to implement more traditional measures (guard dogs, fences and shepherds), in North America innovative or experimental measures appear. Regarding compensation for damages, it should be noted that the vast majority of plans incorporate it in a general way, and only in few cases (19%) is this compensation conditioned to the adoption of some type of damage prevention measures. Curs 2019-2020 2020-06-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10854/5875 Caracterització de varietats locals en el banc de llavors d'Esporus Sallent Costa, Lluís La biodiversitat constitueix un element essencial per a la sostenibilitat dels agroecosistemes. Els recursos fitogenètics són una de les dimensions d'aquesta biodiversitat, i estan formats, entre d'altres, pel material genètic que constitueixen les varietats tradicionals. Es tracta d'un recurs desitjable en agricultura ecològica, ja que col·labora a l'estabilitat i resiliència dels sistemes agrícoles. Amb l'arribada de la Revolució Verda, es va introduir el material vegetal millorat, amb una base genètica molt reduïda, que ha anat desplaçant les varietats tradicionals, col·laborant així a l'erosió genètica. La protecció de la biodiversitat genètica no és només important per tractar-se d'un recurs desitjable en agricultura ecològica, sinó que és imprescindible per a la seguretat alimentària mundial. En la conservació dels recursos fitogenètics tenen un paper fonamental els bancs de llavors, sent un d'ells el projecte Esporus de l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics, en el qual s'ha realitzat aquest treball. Els bancs de germoplasma (conservació “ex situ”) disposen de col·leccions de recursos fitogenètics, però és necessari el seu cultiu per continuar amb els processos evolutius d’adaptació (conservació “in situ” i “on farm”). Per a potenciar el cultiu i consum de les varietats locals, s'ha d'ampliar el seu coneixement. Les caracteritzacions inclouen dades morfològiques, agronòmics i culturals, permeten ampliar el coneixement sobre les varietats locals. En aquest treball s'ha realitzat la caracterització de 6 varietats locals d’àmbit català per poder-les inscriure al Catàleg de les varietats locals d’interès agrari de Catalunya a partir d’aquí el Pla d'Acció per a la Biodiversitat Cultivada de Catalunya garantirà apart de la conservació, la promoció, divulgació i transferència d’aquestes varietats locals. Curs 2018-2019 2019-06-01T00:00:00Z