http://hdl.handle.net/10854/7567 2026-04-25T14:30:11Z http://hdl.handle.net/10854/8634 Guia per a introduir la perspectiva de gènere en els projectes de recerca de la UVIC-UCC Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya. Centre Estudis Interdisciplinaris de Gènere; Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya. Unitat d'Igualtat; Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya. Unitat de Divulgació Científica Guia elaborada dins el projecte UDivulga. Ciència i Societat, programa que compta amb la col·laboració de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) – Ministerio de Ciencia e Innovación (FCT-18-13068). 2024-01-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10854/7571 Mirades polièdriques: Guia per a l’aplicació de la interseccionalitat en la prevenció de violències de gènere amb joves Coll Planas, Gerard; Rodó Zárate, Maria; García-Romeral, Gloria La prevenció de la violència de gènere ha estat una qüestió central de la intervenció amb joves. D’entre les diferents mesures adoptades per les administracions a fi d’erradicar aquest tipus de violència, el treball amb noies i nois joves s’ha vist com a fonamental per transformar la realitat. Sovint, però, tant la recerca com les accions relatives a violència de gènere es basen en una mirada adultocèntrica, que parteix de pràctiques, problemàtiques i accions que tenen a veure amb la violència que pateixen dones adultes. D’acord amb aquesta lògica, la prevenció amb joves s’acostuma a fer amb l’objectiu de transformar les noves generacions, entenent la joventut com a futurs adults que es poden modelar en etapes anteriors. Aquesta mirada tendeix a centrar-se en unes determinades formes de violència de gènere, com la que es dona en les relacions de parella, que no és la forma més comuna de violència contra les dones joves, en gran mesura perquè, a determinades edats, ni es té parella ni se n’ha tingut. En canvi, en edats com l’adolescència hi ha altres formes de violència que poden tenir una incidència molt més important: agressions sexuals en espais d’oci, violència sexual per part d’amistats, assetjaments per part d’iguals en centres educatius, ciberassetjament, etc. A més, a part dels biaixos per raó d’edat que s’observen en algunes intervencions, és habitual trobar propostes sobre prevenció que es basen en una idea de dona que es presenta com a neutra en relació amb altres eixos de desigualtat. S’acostuma a pensar en dones víctimes de la violència de gènere com a dones (adultes) blanques, autòctones, cisgènere, amb plenes capacitats, heterosexuals, etc. La realitat, però, és que les dones que pateixen aquest tipus de violència són dones posicionades de forma molt diversa en tots aquestes eixos: dones gitanes, nenes migrades amb discapacitat visual, noies catòliques lesbianes, etc. I les formes en què aquestes persones patiran la violència de gènere es configuraran per l’entrecreuament de totes aquestes posicions. Així doncs, la seva experiència de la violència serà ben diferent segons la seva situació i el context en què es doni. D’altra banda, i en consonància amb la legislació sobre aquesta matèria, la concepció de la violència de gènere generalment es focalitza en les agressions que pateixen les dones per part d’homes. Aquesta violència, la masclista, és un tipus de violència de gènere molt important i amb una incidència altíssima en la joventut. Dins la violència de gènere, però, hi ha altres tipus de violència, com la causada per la identitat de gènere, l’expressió de gènere o l’orientació sexual. El fet que aquestes violències es tractin de forma separada de la violència masclista implica una concepció molt limitada del gènere, i no permet veure les relacions entre els diferents tipus de violència ni crear una visió més àmplia sobre les configuracions de les normes de gènere i les discriminacions i les desigualtats que comporten. Per això, en aquesta guia parlem de violències de gènere, en plural, i ens proposem donar algunes eines per aplicar una perspectiva interseccional sobre la prevenció de les violències de gènere amb joves que tingui en compte: 1. Els diferents àmbits i formes en què es produeixen les violències de gènere en la joventut, de manera que se superin les concepcions adultocèntriques. 2. La interacció entre diferents eixos de desigualtat i la importància d’aquests eixos en la configuració de les violències de gènere. 3. Les diferents dimensions del gènere i les normativitats, violències i discriminacions que provoquen. Aquestes tres idees guien els plantejaments que presentem en aquest document i pretenen servir també com a proposta política que estableixi vincles entre les diferents formes de violència i reconegui, alhora, les especificitats de cadascuna. 2021-01-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10854/7570 Guia per incorporar la interseccionalitat a les polítiques locals Coll Planas, Gerard; Solà Morales, Roser La interseccionalitat és un repte perquè proposa una mirada que qüestiona dues dinàmiques habituals en les polítiques públiques: dirigir-se a la “ciutadania en general” o a grups socials específics que comparteixen un mateix eix de desigualtat. Aquestes dues opcions plantegen els corresponents problemes. D’una banda, sobre les polítiques que es dirigeixen a la “ciutadania en general” ens podem preguntar: existeix “la persona estàndard”? Per a quina “persona” estan pensades les polítiques? O, plantejat a l’inrevés: les necessitats i realitats de quines persones no tenen en compte? A partir d’aquestes preguntes, podem evidenciar que les polítiques que estan adreçades a la “ciutadania en general”, sota la pretesa neutralitat, solen amagar biaixos i exclusions. D’altra banda, les polítiques que tenen en compte grups socials determinats (dones, persones migrades, amb discapacitat, LGTBI, joves, etc.) permeten focalitzar l’atenció en determinades desigualtats però tenen alguns límits. En primer lloc, pot ser que també construeixin un subjecte estàndard (la dona, la persona gran, etc.) que exclogui altres parts del grup. En segon lloc, pot ser que les polítiques sectorials no tinguin en compte els creuaments entre diferents eixos de desigualtat o opressió (com classe social, gènere, origen o diversitat funcional). I és que la idea que els eixos de desigualtat operen de manera independent, aïllats els uns dels altres, no té en compte que les nostres realitats i necessitats són fruit de la nostra posició en relació a tots els eixos de desigualtat, que interaccionen de forma complexa. Perquè ningú és només immigrant, dona o sorda: una persona pot ser alhora una dona, migrada d’Argentina, bisexual, sense discapacitat, cisgènere, etc. I, si no tenim en compte la complexitat de la seva posició, pot passar que oferim una resposta que no s’adequa a les seves necessitats. En definitiva, tant “la ciutadania en general” com l’existència de grups definits per un sol eix de desigualtat, podríem dir que són simplificacions de la realitat que generen biaixos i exclusions. I precisament a això intenta donar resposta la perspectiva interseccional. Més endavant, a l’apartat 4.3, presentem amb més detall la interseccionalitat, però per ara ens podem quedar amb la idea que és una eina que ens permet visibilitzar, analitzar i intervenir en situacions de desigualtat des d’una aproximació complexa, que té en compte que els eixos d’opressió no actuen de forma independent sinó interrelacionada. Aquest projecte (REC-PP-2016-2-776043) ha estat finançat amb el suport de la Comissió Europea. Els seus continguts i materials són responsabilitat exclusiva dels seus autors. La Comissió no és responsable de l’ús que es pugui fer de la informació aquí difosa. 2019-01-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10854/7569 Camins. Una mirada crítica a l'educació des d'una perspectiva intercultural i de gènere Rodrigo García, Desiré; Fuentes Millán, Patricia La Guia que tens a les mans neix del projecte Camins, trajectòries d’èxit educatiu amb perspectiva intercultural i de gènere, impulsat pel Centre d’Estudis Interdisciplinaris de Gènere i amb la participació dels grups de recerca GETLIHC, GREUV i TRACTE de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. El col·lectiu Lo Relacional va participar en una de les formacions al grup de mentores del projecte. Fruit d’aquesta relació, escri vim aquesta guia en la cruïlla on es van trobar les nostres caminades. Durant els cursos 2017/18 i 2018/19, Camins va ser un projecte de mentoria amb perspectiva intercultural i de gènere que va involucrar un total de 75 noies, entre mentores i participants. Les mentores estaven cursant estu dis universitaris o de grau superior. Les participants estaven cursant des de 3r d’ESO fins a 2n de batxillerat, amb ganes de continuar amb els seus estudis. Més enllà del desig d’estudiar i d’avançar en la seva trajectòria professional, les noies tenien en comú altres aspectes. Totes eren d’origen marroquí i totes vivien a la comarca d’Osona. El que té d’especial és que malgrat aquest marc comú, noies, joves, d’origen marroquí, majoritària ment musulmanes i estudiants, el projecte ha sabut deixar espai per fer emergir les diferències. Cadascuna d’aquestes categories està plena de matisos que les noies del projecte i les persones que les han acompanyat han sabut escoltar, preguntar i respectar. El projecte Camins ha generat un espai d’intercanvi, diàleg i d’aprenentatge intercultural. Fruit de l’intercan vi, mentores i participants han generat coneixement sobre elles mateixes, cadascuna en primera persona i sobre el que significa ser noia, jove, d’ori gen marroquí, estudiant i de la Catalunya interior. Aquest coneixement és el que compartim en aquesta guia. Durant el projecte les noies han reflexionat sobre les seves trajectòries educatives a partir de 3 eixos: les seves característiques personals, les xarxes relacionals (família, amistats i entorn) i els espais d’ensenyament/ aprenentatge (centres educatius, centres de treball o pràctiques). Fruit d’aquesta anàlisi han emergit 3 aspectes que han marcat la seva experi ència educativa: el gènere, l’origen cultural i religiós i les relacions amb el professorat. El sistema sexe-gènere, l’origen geogràfic, cultural i religiós i la configura ció del sistema educatiu són 3 eixos de diferenciació que tenen un pes relle vant en l’estructura social de les nostres societats. Aquests eixos no sem pre funcionen o es manifesten de la mateixa manera. Però considerem que les experiències i els aprenentatges de les noies del projecte Camins poden ajudar-nos a pensar com aquests eixos estan prenent forma als nostres contextos educatius i quines experiències de des/igualtat estan generant. 2019-01-01T00:00:00Z