http://hdl.handle.net/10854/155 Fri, 17 Apr 2026 06:10:50 GMT 2026-04-17T06:10:50Z http://hdl.handle.net/10854/180949 Confidence-Building Strategies and Feedback: Their Role in Reducing Self-Consciousness in English Language Speaking Griera Adam, Emma The present study analyses the types of feedback that are more effective to reduce learners’ self-consciousness, the role of confidence-building strategies (CBS) in learners’ willingness to communicate and the ways in which self-consciousness affects L2 production and participation in class. For that, pre- and post-questionnaire were handed out to participants of the study for them to answer before and after the intervention took place. The study was carried out with twenty participants who were divided into two groups of ten participants: the experimental group (who received positive and corrective implicit feedback, and CBS) and the control group (who received corrective explicit feedback). Each group underwent the same process: they were given a consent form, they answered the pre-questionnaire, the intervention took place and they answered the post questionnaire. Results revealed that positive and corrective implicit feedback when combined with CBS has a positive impact in reducing learners’ self-consciousness and enhancing their willingness to communicate in the L2.; Aquest estudi analitza els tipus de retroacció que són més efectius a l’hora de reduir l’autoconsciència (a l’hora de parlar anglès) dels alumnes, el rol de les estratègies de foment de la confiança en la predisposició dels alumnes per comunicar-se, i la manera en la qual l’autoconsciència afecta la producció de l'L2 i la participació a classe. Per això, es varen repartir un pre- i un post-qüestionari, abans i després de la intervenció. L’estudi es va realitzar amb vint alumnes, que van ser dividits en dos grups de deu: el grup experimental (que va rebre retroacció positiva, implícita i estratègies de foment de la confiança) i el grup de control (que va rebre retroacció explícita). Cada grup va passar pel mateix procés: se’ls va donar el document de consentiment, després el primer qüestionari, es va fer la intervenció i finalment, van respondre l’últim qüestionari. Els resultats mostren que la retroacció positiva juntament amb la implícita i les estratègies de foment de la confiança tenen un impacte positiu en reduir l’autoconsciència dels alumnes i en fomentar la seva predisposició per comunicar-se en l'L2. Curs 2024-2025; Tutora: Sílvia Garriga Galobardes Fri, 30 May 2025 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10854/180949 2025-05-30T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10854/180948 La construcció de la personalitat a l’adolescència a través de la música. Un instrument per fomentar la construcció i el disseny de la personalitat i la formació de nexes socials Celda Herrera, David En aquest estudi s’explora el rol que adquireix la música en la construcció de la personalitat durant l’adolescència, una etapa clau pel desenvolupament de la identitat pròpia. A la investigació, fonamentada amb les aportacions teòriques d’autoritats com Blacking, Hormigos, Fubini i Martí, entre d’altres, se cerca la relació entre la música i la socialització, i com aquesta és capaç de crear espais identitaris tant individuals com col·lectius. En aquest treball es descriu com interactuen els adolescents amb la música i quin és el paper d’aquesta en la configuració dels seus valors. Com a resultat d’aquesta recerca es pretenen fer visibles les mancances del currículum acadèmic i plantejar noves perspectives educatives que permetin estudiar el vessant emocional, l’esperit crític i la diversitat de la música.; En el presente estudio se explora el rol que adquiere la música en la construcción de la personalidad durante la adolescencia, una etapa clave para el desarrollo de la identidad propia. En la investigación, cimentada con las aportaciones teóricas de autoridades como Blacking, Hormigos, Fubini y Martí, entre otros, se busca la relación entre la música y la socialización, y como esta es capaz de crear espacios identitarios tanto individuales como colectivos. En este trabajo se describe cómo interactúan los adolescentes con la música y cuál es el papel de esta en la configuración de sus valores. Como resultado de este estudio se pretenden hacer visibles las carencias del currículum académico y plantear nuevas perspectivas educativas que permitan estudiar la vertiente emocional, el espíritu crítico y la diversidad de la música.; This study explores the role of music in the construction of personality during adolescence, a key stage in the development of personal identity. The research, grounded in the theoretical contributions of scholars such as Blacking, Hormigos, Fubini, and Martí, among others, seeks to examine the relationship between music and socialization, and how music can create both individual and collective identity spaces. This paper describes how adolescents interact with music and the role it plays in shaping their values. As a result of this research, the aim is to make visible the shortcomings of the academic curriculum and to propose new educational perspectives that allow studying the emotional aspect, the critical spirit and the diversity of music. Curs 2024-2025; Tutora: Mireia Asensio Liñan Thu, 01 May 2025 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10854/180948 2025-05-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10854/180947 Gestión emocional y autoevaluación en la enseñanza y aprendizaje de la competencia oral. Estrategias y creencias del profesorado de educación secundaria obligatoria Vizoso Sánchez, Avril El presente Trabajo de Fin de Máster tiene como objetivos descubrir las creencias del profesorado sobre el la autoevaluación como herramienta útil para mejorar la competencia oral del alumnado de educación secundaria y explorar las percepciones del profesorado respecto a su rol en la gestión emocional del alumnado en el marco de la enseñanza y el aprendizaje de dicha competencia. Se ha empleado una metodología cualitativa, basada en entrevistas semiestructuradas realizadas a nueve docentes de Lengua Castellana y Literatura y Lengua Catalana y Literatura de distintos centros educativos de Cataluña. Los resultados evidencian que el profesorado reconoce tanto la influencia de la dimensión emocional en la competencia oral como el valor formativo de la autoevaluación, pero existe una brecha considerable entre dicho reconocimiento y la implementación sistemática de estrategias que aborden estas dimensiones. Se concluye que que ambos aspectos son indispensables para el desarrollo eficaz de la competencia oral y que es necesaria la generación de recursos y propuestas formativas orientadas al profesorado, tanto en el ámbito de la gestión emocional como en el uso de herramientas de autoevaluación.; El present Treball de Fi de Màster té com a objectius descobrir les creences del professorat sobre l'autoavaluació com a eina útil per a millorar la competència oral de l'alumnat, i explorar les percepcions del professorat respecte al seu rol en la gestió emocional de l'alumnat en el marc de l'ensenyament i l'aprenentatge d'aquesta competència. S'ha emprat una metodologia qualitativa, basada en entrevistes semiestructurades realitzades a nou docents de Llengua Castellana i Literatura, i Llengua Catalana i Literatura de diferents centres educatius de Catalunya. Els resultats evidencien que el professorat reconeix tant la rellevància de la dimensió emocional en la competència oral com el valor formatiu de l'autoavaluació, però existeix una bretxa considerable entre aquest reconeixement i la implementació sistemàtica d'estratègies que abordin aquestes dimensions. Es conclou que tots dos aspectes són indispensables per al desenvolupament eficaç de la competència oral i que és necessària la generació de recursos i propostes formatives orientades al professorat, tant en l'àmbit de la gestió emocional com en l'ús d'eines d'autoavaluació.; The objectives of this Master's Thesis are to uncover teachers' beliefs about self assessment as a useful tool for improving students' oral proficiency and to explore teachers' perceptions regarding their role in students' emotional management, within the framework of the teaching and learning of this skill. A qualitative methodology was used, based on semi-structured interviews with nine Spanish and Catalan language teachers from different schools in Catalonia. The results show that teachers recognize both the relevance of the emotional dimension in oral proficiency and the educational value of self-assessment, but there is a considerable gap between this recognition and the systematic implementation of strategies that address these dimensions. The conclusion is that both aspects are essential for the effective development of oral proficiency and it is necessary to generate training resources and proposals for teachers, both in the area of emotional management and in the use of self-assessment tools. Curs 2024-2025; Tutora: Mariona Casas Deseures Mon, 26 May 2025 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10854/180947 2025-05-26T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10854/180945 El teatre com a eina didàctica per millorar la competència oral en català i l’interès literari a l’ESO Cortiella Roigé, Ariadna Aquest treball investiga el potencial del teatre com a eina didàctica per millorar la competència oral en català en una aula de segon d’ESO situada en un context sociolingüístic en què aquesta llengua no és predominant en les interaccions quotidianes de l’alumnat. L’estudi analitza si la dramatització pot afavorir la fluïdesa, la pronunciació i l’entonació, a més de la confiança i la motivació per parlar en català, i com pot fer-ho. En aquest sentit, es dissenya una intervenció pedagògica basada en la lectura dramatitzada i es recullen dades a través de qüestionaris previs i posteriors, així com mitjançant una observació directa a l’aula. Els resultats mostren que, tot i que les millores tècniques són desiguals entre l’alumnat, el teatre contribueix a reforçar la dimensió emocional i actitudinal de l’aprenentatge de la llengua, cosa que facilita un ús més segur i expressiu del català. L’estudi conclou que metodologies actives com el teatre poden ajudar a reduir la distància emocional amb la llengua i potenciar-ne la presència en entorns educatius i socials.; This paper investigates theatre’s potential as a didactic tool for improving oral competence in Catalan in a 2nd-year secondary school classroom located in a sociolinguistic context where Catalan is not the predominant language in students’ daily interactions. The study explores whether and to what extent dramatisation can foster fluency, pronunciation and intonation, as well as students’ confidence and motivation to speak Catalan. To this end, a pedagogical intervention based on dramatised reading was designed, and data were collected through pre- and post-activity questionnaires and direct classroom observation. The results show that, although technical improvements vary among students, theatre clearly contributes to strengthening the emotional and attitudinal dimensions of language learning, facilitating a more confident and expressive use of Catalan. The study concludes that active methodologies such as theatre can help reduce the emotional distance from the language and enhance its presence both in educational and social settings. Curs 2024-2025; Tutor: Llorenç Comajoan Colomé Thu, 19 Jun 2025 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10854/180945 2025-06-19T00:00:00Z