Co-creation of a digital intervention to reduce hybrid-office sedentary behaviours and its associations with musculoskeletal symptoms

Fri, 12 Dec 2025 00:00:00 GMT

Co-creation of a digital intervention to reduce hybrid-office sedentary behaviours and its associations with musculoskeletal symptoms Parés Salomón, Iris Introducció: Els llargs períodes de temps assegut s’han associat a un augment del risc d’una àmplia gamma de conseqüències negatives per a la salut, com ara la mortalitat per totes les causes, les malalties cardiometabòliques o els trastorns musculoesquelètics. El lloc de treball de l’oficina és l’àmbit on s’acumula la major part del temps sedentari. Com a resultat de la pandèmia COVID-19, les feines d’oficina es van convertir cada vegada més en treball híbrid, el qual combina treballar des de casa i l’oficina. Aquesta nova modalitat laboral va continuar després de la pandèmia i, sembla augmentar encara més els nivells de sedentarisme i, en conseqüència, podria empitjorar encara més la salut i el benestar d’aquests treballadors. Especialment, el teletreball s’ha associat amb un augment en la simptomatologia musculoesquelètica, el que és parcialment explicat per l’augment del temps assegut. Tot i que l’evidència ha demostrat que les intervencions al lloc de treball per interrompre i reduir el comportament sedentari poden ser efectives, encara existeix una manca d’evidència sobre el seu impacte en el context híbrid. Les estratègies digitals han demostrat tenir el potencial d’oferir intervencions de canvi de comportament. Malgrat això, cap investigació ha examinat l’efectivitat de tals enfocs en el teletreball o entorns híbrids. Per aquesta raó, és fonamental desenvolupar i avaluar noves intervencions considerant els usuaris finals i altres agents clau. Per tant, l’objectiu d’aquesta tesi va ser co-crear una intervenció digital per reduir el comportament sedentari entre els treballadors d’oficina híbrids i explorar els seus patrons d’activitat d’aquests treballadors, així com les seves relacions amb els símptomes musculoesquelètics. Metodologia: Aquesta tesis s’emmarca dins del programa Click2Move, en el qual dues tesis diferents s’han centrat en el desenvolupament, implementació i avaluació del programa. Concretament, la metodologia utilitzada al llarg d’aquesta tesi ha estat un enfocament de mètodes mixtes que inclou una revisió sistemàtica, seguida d’una fase de co-creació i una anàlisi de dades composicionals. Aquests components metodològics s’han aplicat en quatre estudis individuals. En el primer, es va realitzar una revisió sistemàtica i una meta-anàlisi per examinar l'efectivitat de les intervencions digitals en el lloc de treball per reduir el comportament sedentari entre els treballadors d'oficina que facin teletreball o no. El segon estudi es centra en arribar a un consens d’experts sobre les estratègies laborals lliurades en format digital més factibles i utilitzables per reduir el sedentarisme en un entorn de teletreball basat en les troballes de la revisió sistemàtica de la literatura. En aquest estudi es va utilitzar un estudi Delphi modificat en el qual també es van dur a terme grups de discussió. El tercer estudi es va desenvolupar incorporant la informació obtinguda dels dos anteriors, però també d’altres estudis qualitatius desenvolupats dins del programa Click2Move, el qual es tradueix en un estudi de protocol per implementar i avaluar la intervenció desenvolupada. Aquest estudi descriu el programa Click2Move i la implementació i avaluació del mateix. El quart i últim estudi d’aquesta tesis, va utilitzar les dades basals del Click2Move per examinar els patrons de comportament sedentari i d’activitat física dels treballadors híbrids, i va examinar l’impacte potencial de reemplaçar temps assegut per activitat física d’intensitat moderada a vigorosa sobre els símptomes musculoesquelètics a través d’enfocs d’anàlisi composicional. Resultats: La revisió sistemàtica va identificar una àmplia varietat d’intervencions i elements tecnològics. El lliurament d'informació i materials educatius van ser les estratègies més presentades, seguides dels recordatoris per interrompre el temps assegut i de la retroalimentació. Els elements tecnològics, com ara missatges de text, pàgines web, vídeos i ús d’aplicacions d’escriptori o de telèfon mòbil van ser les més habituals per lliurar informació o recordatoris. Aquesta revisió va concloure que les intervencions digitals multi-component (és a dir, incloent al menys dos nivells d’estratègies: individuals, ambientals i/o socials o organitzatives) són efectives per reduir el comportament sedentari dels treballadors d'oficina, mostrant una reducció de -29,9 (IC 95%: -45,3, -14,5) minuts per 8 hores de jornada laboral. Malgrat això, cap dels estudis inclosos s’havien dut a terme un context de teletreball. El segon estudi va identificar un total de 36 estratègies laborals, 18 de les quals van aconseguir un consens considerant-se estratègies factibles per reduir el comportament sedentari en treballadors d’oficina quan treballen des de casa. Els elements digitals per lliurar les estratègies laborals es van dividir en cinc categories, incloent un total de 30 elements, 16 dels quals es van considerar útils per lliurar les estratègies. Segons els experts, aquestes estratègies podrien ser transferibles tant en un context d'oficina com a casa. A més, van destacar la importància que els factors socials, individuals i ambientals, treballant de manera conjunta, podrien facilitar i maximitzar la implementació de les estratègies, i l’assoliment del canvi de comportament. A partir dels resultats de l’estudi de revisió de la literatura i de l’estudi Delphi amb experts, en el tercer article es va definir i descriure el protocol per a l’avaluació d’una intervenció digital multi-component (és a dir, Click2Move). La intervenció consisteix en un rastrejador d’activitat que funciona juntament amb una aplicació de telèfon mòbil per reduir el comportament sedentari ocupacional en treballadors d'oficina híbrids. Finalment, el quart estudi va trobar que els treballadors d’oficina híbrids seuen 10.95 hores al dia, el que es tradueix en 6.46 hores laborals asseguts (hores per 8 hores de la jornada laboral). Els dies de teletreball el temps assegut és més elevat (6.62 h/8h jornada laboral) que aquells dies de treball a l’oficina (6.28 h/8h jornada laboral; p<0.001). A més, els treballadors híbrids realitzen menys activitat d’intensitat moderada a vigorosa els dies de teletreball (0.08 h/8h jornada laboral) que a l’oficina (0.18 h/8h jornada laboral; p<0.001). Referent a l’activitat física d’intensitat lleugera, encara que es van trobar diferències estadísticament significatives entre contextos (p<0.001), la diferència és petita, sent més elevada en el teletreball (0.28 i 0.27 h/8h jornada laboral). El temps assegut total es va associat a símptomes musculoesquelètics (OR: 2.75, IC 95%: 1.24, 6.55), però substituir aquest temps amb activitat física d’intensitat moderada a vigorosa es va associar a una reducció gradual en les odds d’aquests símptomes, arribant a una estimada odd ratio the 0.45 després de substituir 60 minuts. Conclusions: Els resultats d'aquesta tesi contribueixen al desenvolupament i implementació de futures intervencions digitals destinades a impactar positivament sobre el sedentarisme i els seus efectes associats sobre la salut dels treballadors híbrids. A més, les troballes d’aquesta tesi proporcionen informació sobre els diferents patrons d'activitat i de comportament sedentari segons el context en el que treballen (casa o oficina), així com el seu impacte en el benestar i la salut dels treballadors híbrids, contribuint a les polítiques de teletreball i salut pública. Programa de Doctorat: Ciències de l'Esport i el Moviment Humà

Esdeveniments esportius locals, satisfacció dels participants i imatge de destinació. El cas de la comarca d'Osona

Tue, 28 Jun 2022 00:00:00 GMT

Esdeveniments esportius locals, satisfacció dels participants i imatge de destinació. El cas de la comarca d'Osona Taberner Canadell, Isaac Els esdeveniments esportius locals (EEL) s’han convertit en eines de promoció turística i de projecció d’imatge de destinació (ID) dels territoris que els acullen. Aquesta investigació pretén identificar quins són els elements de la destinació i de l’esdeveniment que més influeixen en la satisfacció dels participants d’EEL a la comarca d’Osona i explorar la capacitat de creació d’ID dels participants i organitzadors d’EEL a través de les fotografies que comparteixen a Instagram. Els resultats obtinguts ressalten els elements tant de l’esdeveniment com de la destinació que més influeixen la satisfacció del participants. I també revelen el paper rellevant de la presència o no d’acompanyants de l’esportista en els atributs de destinació que afecten la satisfacció de l’esportista. D’altra banda, expliciten que les fotografies relacionades amb els EEL reprodueixen diversos atributs de la destinació i, conseqüentment, son font de creació d’ID.; Small-scale sport events (SSSE) have become an important asset for attracting tourists and for creating destination image (DI) of the territories hosting them. This research aims to identify the event elements and destination attributes that most influence participants satisfaction in Osona region SSSE and to explore the DI creation capacity of SSSE participants and organizers through the pictures they share on Instagram. The results reveal the event elements and the destination attributes that most influence participants’ satisfaction. They also highlight relevant role of the presence or not of the participant's companions in the destination attributes that affect their satisfaction. Furthermore, they show that pictures related to SSSE can reproduce various attributes of the destination and, consequently, are a source of DI creation. Programa de Doctorat: Ciències de l'Esport i del Moviment Humà; "Tesi per compendi d'articles"