Impacte de la simptomatologia d’estrès posttraumàtic i del trastorn depressiu major en la qualitat de vida dels bombers d’Andorra

Abstract

Per la naturalesa de la seva feina, els bombers estan exposats a situacions límit amb alta càrrega emocional, fet que pot afectar la seva salut mental i afavorir l’aparició de símptomes de trastorn d’estrès posttraumàtic (TEPT) i depressió. Aquest estudi té com a objectiu analitzar la presència de simptomatologia associada al TEPT i a la depressió i com aquesta, afecta en la qualitat de vida en el col·lectiu de bombers d’Andorra. Per assolir aquest propòsit, s’ha emprat una metodologia mixta amb un disseny convergent en un estudi transversal, que combina dades quantitatives i qualitatives. La mostra, seleccionada per conveniència, ha estat composta per 36 bombers, el 25,9% del total del cos andorrà, xifra que compleix els requisits de normalitat estadística. A aquests participants se’ls han administrat els qüestionaris PCL-5, PHQ-9 i WHOQOL-BREF. Paral·lelament, s’ha dut a terme una entrevista semiestructurada amb el psicòleg del cos per aprofundir en la dimensió qualitativa de l’estudi. Els resultats quantitatius mostren una baixa prevalença de simptomatologia significativa de TEPT (6%), mentre que la presència de simptomatologia depressiva és més elevada (33,3%). Els principals resultats indiquen que els participants que presenten tant simptomatologia depressiva com indicadors de TEPT perceben una qualitat de vida inferior. Pel que fa a l’anàlisi qualitativa, es posa en relleu la rellevància de la prevenció primària, la intervenció psicològica precoç i les estratègies d’afrontament com a pilars essencials del suport emocional dins el cos de bombers. Malgrat el tamany de la mostra de la present investigació ens dificulta la generalització de resultats a la població, tot i això, ens mostra una línea clara d’actuació i de futura recerca evidenciant la necessitat de millorar dels recursos de suport psicològic en aquest col·lectiu

Due to the nature of their work, firefighters are exposed to high-stress situations with a strong emotional impact, which can affect their mental health and contribute to the development of symptoms of post-traumatic stress disorder (PTSD) and depression. This study aims to analyze the presence of symptoms associated with PTSD and depression, and how these affect the quality of life of firefighters in Andorra. To achieve this aim, a mixed-methods approach with a convergent design was used in a cross-sectional study, combining both quantitative and qualitative data. The sample, selected for convenience, consisted of 36 firefighters, 25.9% of the total Andorran firefighting force, a figure that meets the criteria for statistical normality. Participants were administered the PCL-5, PHQ-9, and WHOQOL-BREF questionnaires. In parallel, a semi-structured interview was conducted with the department’s psychologist to explore the qualitative dimension of the study. Quantitative results show a low prevalence of significant PTSD symptoms (6%), while depressive symptoms were more prevalent (33.3%). The main findings indicate that participants presenting both depressive symptoms and PTSD indicators report a lower perceived quality of life. However, the small number of participants exhibiting PTSD and depressive symptoms limits the ability to generalize these results to the entire firefighter population. The qualitative analysis highlights the importance of primary prevention, early psychological intervention, and coping strategies as key pillars of emotional support within the firefighting service. Although the sample size of this study limits the generalization of the results to the broader population, it nevertheless points to a clear course of action and direction for future research, highlighting the need to improve psychological support resources for this professional group.