Proposta d’estratègies de mindfulness per a la millora del benestar emocional del col·lectiu policial

Abstract

Aquest treball de fi de grau analitza la predisposició del col·lectiu policial envers la pràctica del mindfulness com a eina de gestió emocional i reducció de l’estrès. Des d’una perspectiva biopsicosocial, es pretén comprendre les vivències dels agents policials, el seu context emocional i el grau de coneixement sobre el mindfulness. S’ha utilitzat una metodologia qualitativa, amb entrevistes semiestructurades a cinc agents de Catalunya. Els resultats mostren que els principals estressors son els torns de nit, la incertesa operativa, la pressió per resultats i la manca de reconeixement institucional. Els agents utilitzen, de manera intuïtiva, estratègies com l’esport, la respiració conscient, el suport social i la separació entre vida personal i laboral. Tot i això, s’observa un coneixement limitat del mindfulness, tot i l’interès mostrat per adquirir noves tècniques. El mindfulness es presenta com una eina eficaç per millorar el benestar emocional, la regulació emocional, l’atenció plena, i la resiliència davant l’estrès. Les estratègies proposades inclouen pràctiques com l’escaneig corporal, l’atenció a la respiració, el centrament en les emocions i les intervencions breus de tres minuts. En conclusió, la incorporació del mindfulness dins del cos policial podria esdevenir una mesura preventiva i de promoció de la salut mental, millorant tant el rendiment com la qualitat de vida dels agents.

This final degree project analyzes the predisposition of the police collective towards the practice of mindfulness as a tool for emotional management and stress reduction. From a biopsychosocial perspective, it aims to understand the experiences of police officers, their emotional context, and the degree of knowledge about mindfulness. A qualitative methodology was used, with semi-structured interviews with five officers from Catalonia. The results show that the main stressors are night shifts, operational uncertainty, pressure for results, and the lack of institutional recognition. The officers intuitively use strategies such as sports, conscious breathing, social support, and the separation between personal and professional life. Nevertheless, a limited knowledge of mindfulness is observed, despite the interest shown in acquiring new techniques. Mindfulness is presented as an effective tool to improve emotional well-being, emotional regulation, full attention, and resilience to stress. The proposed strategies include practices such as body scan, attention to breathing, focus on emotions, and brief three-minute interventions. In conclusion, the incorporation of mindfulness within the police force could become a preventive measure and a promoter of mental health, improving both the performance and the quality of life of the officers.