Late-onset Neutropenia in Multiple Sclerosis Patients Treated with Anti CD20 Therapies: A Retrospective Study

Abstract

Background: Late-onset neutropenia (LON) is a recognized adverse effect of anti-CD20 therapies in people with Multiple Sclerosis (PwMS), but data on its incidence, clinical features, and impact remain limited. Aim: To characterize LON in PwMS treated with anti-CD20 therapies, focusing on incidence, baseline features, and clinical description of first episodes and recurrences. Methods: We conducted a single-center retrospective cohort study of adult PwMS treated with rituximab and ocrelizumab from 2013 to 2025. LON was defined as an absolute neutrophil count (ANC) ≤ 1.5×10⁹/L occurring > 4 weeks from the last infusion. Incidence rates (IR) were calculated per 1000 person-years. Clinical characteristics, management and recurrence were described. Results: A total of 776 treatment episodes from 752 PwMS were included (58% rituximab; 42% ocrelizumab), with a median follow-up of 3.56 years. Median age at treatment initiation was 46 years, and 65% were female. The IR of first LON episode was 10.9 per 1000 person-years (95% CI: 7.38 – 15.4), with similar IR between therapies. LON cases had lower ANC at treatment onset (p = 0.006). Most first episodes presented with mild neutropenia (73%) and were asymptomatic (58%), though 32.3% required hospitalization. Granulocyte colony stimulating factor (G-CSF) was used in selected cases. Recurrence occurred in 35.5%, occasionally leading to treatment changes. Switching to another anti-CD20 didn’t prevent recurrence. Conclusions: LON was uncommon, yet clinically relevant. Although often mild, it may be associated with infections and recurrence. These findings support individualized monitoring and underscore the need for prospective studies to clarify risk factors and inform management.

Antecedents: La neutropènia d'inici tardà (LON) és un efecte advers reconegut de les teràpies anti-CD20 en persones amb esclerosi múltiple (PwMS), però les dades sobre la seva incidència, característiques clíniques i impacte continuen sent limitades. Objectiu: Caracteritzar la LON en PwMS tractades amb teràpies anti-CD20, centrant-se en la incidència, les característiques basals i la descripció clínica dels primers episodis i les recurrències. Mètodes: Realitzem un estudi de cohort retrospectiu unicèntric de PwMS adults tractats amb rituximab o ocrelizumab entre 2013 i 2025. La LON es va definir com un recompte absolut de neutròfils (ANC) ≤ 1,5×10⁹/L que ocorri > 4 setmanes després de l'última infusió. Les taxes d'incidència (IR) es van calcular per 1000 persones any. Es van descriure les característiques clíniques, el maneig i les recurrències. Resultats: Es van incloure un total de 776 episodis de tractament de 752 PwMS (58% rituximab; 42% ocrelizumab), amb una mitjana de seguiment de 3,56 anys. La mitjana d'edat a l'inici del tractament va ser de 46 anys i el 65% eren dones. La IR del primer episodi de LON va ser de 10,9 per 1000 persones-any (IC 95%: 7,38- 15,4), sense diferències significatives entre els tractaments. Els pacients amb LON tenien ANC més baixos a l'inici del tractament (p = 0,006). La majoria dels primers episodis van ser analíticament lleus (73%) i asimptomàtics (58%), tot i que el 32,3% va requerir hospitalització. En els casos seleccionats es va utilitzar el factor estimulant de colònies de granulòcits (G-CSF). La recidiva es va presentar en el 35,5% i ocasionalment va conduir a canvis en el tractament. El canvi a un altre anti-CD20 no va preveure la recurrència. Conclusions: La LON va ser poc freqüent, però clínicament rellevant. Tot i que normalment lleu, pot estar associada amb infeccions i recurrència. Aquestes troballes donen suport al monitoratge individualitzat i subratllen la necessitat d' estudis prospectius per aclarir els factors de risc i maneig.

Antecedentes: La neutropenia de inicio tardío (LON) es un efecto adverso reconocido de las terapias anti-CD20 en personas con esclerosis múltiple (PwMS), pero los datos sobre su incidencia, características clínicas e impacto siguen siendo limitados. Objetivo: Caracterizar la LON en PwMS tratadas con terapias anti-CD20, centrándose en la incidencia, las características basales y la descripción clínica de los primeros episodios y las recurrencias. Métodos: Realizamos un estudio de cohorte retrospectivo unicéntrico con PwMS adultos tratados con rituximab u ocrelizumab entre 2013 y 2025. La LON se definió como un recuento absoluto de neutrófilos (ANC) ≤ 1,5×10⁹/L que ocurra más de cuatro semanas después de la última infusión. Las tasas de incidencia (IR) se calcularon por 1000 personas-año. Se describieron las características clínicas, el manejo y las recurrencias. Resultados: Se incluyeron un total de 776 episodios de tratamiento de 752 PwMS (58% rituximab; 42% ocrelizumab), con una mediana de seguimiento de 3,56 años. La mediana de edad al inicio del tratamiento fue de 46 años y el 65% eran mujeres. La IR del primer episodio de LON fue de 10,9 por 1000 personas-año (IC 95%: 7,38-15,4), sin diferencias significativas entre los tratamientos. Los pacientes con LON tenían ANC más bajos al inicio del tratamiento (p = 0,006). La mayoría de los primeros episodios fueron analiticamente leves (73%) y asintomáticos (58%), aunque el 32,3% requirió hospitalización. En los casos seleccionados se utilizó el factor estimulante de colonias de granulocitos (G-CSF). La recidiva se presentó en el 35,5%, conduciendo ocasionalmente a cambios en el tratamiento. El cambio a otro anti-CD20 no previno la recurrencia. Conclusiones: La LON fue poco frecuente, pero clínicamente relevante. Aunque normalmente leve, puede estar asociada con infecciones y recurrencia. Estos hallazgos respaldan la monitorización individualizada y subrayan la necesidad de estudios prospectivos para aclarar los factores de riesgo y manejo.