Profile of patients admitted to an intermediate care hospital due to descompensation of chronic pathology according to origin
View/Open
This document contains embargoed files indefinitely
Author
Publication date
2025-05-05Abstract
Elderly people with multimorbidity make intensive use of health services, especially emergencies.
Objective: to determine the percentage of patients admitted to an intermediate care hospital (HAI) from the
emergency department (SUH) who could have been admitted directly to HAI.
Method: observational cohort study, retrospective. Sociodemographic variables, functional status: previous
and discharge Barthel index, Lawton index, 3D/3D+ frailty, presence of cognitive impairment, Charlson's
comorbidity index, main diagnosis, previous geriatric syndromes and admission, length of stay, admission
unit, destination, decompensation recommendations and suggested identification at discharge. The
dependent variable was the origin of SUH and APiC.
Results: 235 patients were analyzed, 181 from SUH and 54 from APiC. SUH group mean ages (88.0 vs
84.0). Reasons for admission: more prevalent in both groups: dyspnea and functional impairment. Higher
frequency of dyspnea (p=0.024) and fever (p<0.001) in the HUS group. Significant differences in admission
unit (p<0.001), more SUH patients admitted to subacute care (75.6%) vs. 38.9%) and more APiC referred
to palliative care (25.9% vs. 11.7%) and psychogeriatrics (14.8% vs. 2.2%). No significant differences in
destination for discharge (p=0.121). Long-stay referral and mortality were higher in the APiC group.
Recommendations for future decompensations are included in 66.3% of SUH discharges vs. 64.8% APiC.
Identified as Chronic Complex (PCC), 80.3% didn’t propose a change and 19.7% suggested a
reclassification as advanced chronic disease (MACA).
Conclusion: the key role of the HAI in the care of patients with PCC and MACA exacerbated is highlighted
and a review of referral pathways is suggested to optimize resource use and promote more efficient, person centered care
Les persones gran amb multimorbiditat fan un ús intensiu del serveis sanitària especialment urgències.
Objectiu: determinar percentatge pacients que van ingressar a hospital d’atenció intermèdia (HAI)
procedents d’urgències (SUH) que podrien haver ingressat directament a HAI.
Mètode: estudi observacional de cohorts, retrospectiu. Recollides variables sociodemogràfiques, estat
funcional: Índex Barthel previ i alta, Índex Lawton, fragilitat 3D/3D+, presència deteriorament cognitiu,
índex comorbiditat de Charlson, diagnòstic principal, síndromes geriàtriques prèvies i ingrés, duració estada,
unitat d’ingrès, destí, recomanacions descompensació i identificació suggerida a l’alta. La variable depenent
principal va ser la procedència SUH i APiC.
Resultats: analitzats 235 pacients, 181 procedència SUH i 54 APiC. Grup SUH edat mitjana (88,0 vs 84,0).
Motius ingrés més prevalent ambdós grups dispnea i deteriorament funcional. Major freqüència de dispnea
(p=0,024) i febre (p<0,001) en el grup SUH. Diferències significatives en unitat d’ingrés (p<0.001), més
pacients del SUH ingressats a subaguts (75,6%) vs 38,9%) i més d’APiC derivats a cures pal·liatives (25,9%
vs 11,7%) i psicogeriatria (14,8% vs 2,2%). No diferències significatives en destinació a l’alta (p=0,121).
Derivació llarga estada i mortalitat van ser més altes en grup APiC. Recomanacions futures
descompensacions s’inclouen en 66.3% d’altes SUH vs 64,8% APiC. Identificats crònics complexes (PCC),
el 80,3% no va proposar canvi i 19,7% es suggerí una reclassificació com malalt crònic avançat (MACA).
Conclusió: es destaca el paper clau de l’HAI en l’atenció de pacients PCC i MACA reaguditzats i suggereix
revisar els circuits de derivació per optimitzar recursos i promoure una atenció més eficient i centrada en la
persona
Las personas mayores con multimorbilidad hacen un uso intensive de los servicios sanitarios especialmente
urgencias.
Objetivo: determinar porcentaje pacientes que ingresaron en hospital de atención intermedia (HAI)
procedentes de urgencias (SUH) que podrían haber ingresado directamente en HAI.
Método: estudio observacional de cohortes, retrospectivo. Recogidas variables sociodemográficas, estado
funcional: Índice Barthel previo y alta, Índice Lawton, fragilidad 3D/3D+, presencia deterioro cognitivo,
índice de Charlson, diagnóstico principal, síndromes geriátricos previos e ingreso, duración estancia, unidad
de ingreso, destino, recomendaciones descompensación e identificación sugerida al alta. La variable
dependiente principal fue la procedencia SUH y APiC.
Resultados: analizados 235 pacientes, 181 procedencia SUH y 54 APiC. Grupo SUH edad media (88,0 vs
84,0). Motivos ingreso más prevalente ambos grupos disnea y deterioro funcional. Mayor frecuencia de
disnea (p=0,024) y fiebre (p<0,001) en el grupo SUH. Diferencias significativas en unidad de ingreso
(p<0.001), más pacientes del SUH ingresados en subagudos (75,6%) vs 38,9%) y más de APiC derivados a
cuidados paliativos (25,9% vs 11,7%) y psicogeriatría (14,8% vs 2,2%). No diferencias significativas en
destino al alta (p=0,121). Derivación larga estancia y mortalidad fueron más altas en grupo APiC.
Recomendaciones futuras descompensaciones se incluyen en 66.3% de altas SUH vs 64.8% APiC.
Identificados crónicos complejos (PCC), el 80,3% no propuso cambio y 19,7% se sugirió una reclasificación
como enfermo crónico avanzado (MACA).
Conclusión: se destaca el papel clave del HAI en la atención de pacientes PCC y MACA reagudizados y
sugiere revisar los circuitos de derivación para optimizar recursos y promover una atención más eficiente y
centrada en la persona.
Document Type
Project / Final year job or degree
Document version
Published version
Language
English
Pages
32 p.
Publisher
Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya
Note
Curs 2024-2025
This item appears in the following Collection(s)
- Grau en Medicina [62]
Rights
Tots els drets reservats