Application of the patient centered prescription model in frail patients in an intermediate care hospital setting

Abstract

Background: The Patient-Centered Prescription (PCP) model aims to optimize and adjust pharmacological treatments for patients with varying degrees of clinical complexity and frailty. This model adopts an individualized and holistic perspective, considering situational diagnosis, comorbidities, values, and patient preferences. It follows a structured, systematic methodology involving four key stages, implemented through interdisciplinary collaboration, resulting in an individualized and appropriate pharmacological plan. Objectives: To evaluate whether medication optimization was carried out during hospitalization using the PCP model in frail patients admitted to the Hospital Universitari de la Santa Creu (HUSC) in Vic. Specifically, to assess the degree of polypharmacy and changes in inappropriate prescriptions (IP). Methods: An observational, retrospective, longitudinal, single-center study was conducted. Fifty-six patients admitted to HUSC with moderate to advanced frailty, as determined by the Frail-VIG Index, were included. A quantitative analysis was performed comparing the number of medications at admission and upon discharge. Inappropriate prescriptions were analyzed both quantitatively and qualitatively. Results: The 56 included patients had a mean of 10.18 medications (SD 2.99) at admission, and 10.79 (SD 3.18) at discharge (p=0.074). At admission, 83.9% (n=47) had at least one IP, which decreased to 55.4% (n=31) at discharge. The mean reduction in IPs was 1.21 per patient (SD 1.84; p<0.001). Conclusions: In real world clinical practice, implementation of the PCP model was associated with a significant reduction in IPs, although the total number of medications did not decrease.

Antecedents: El model de prescripció centrada en la persona (PCP) té com a objectiu adequar i revisar la medicació dels pacients amb diferents graus de complexitat clínica i fragilitat. Consisteix en valorar el pacient des d’una mirada individual i holística, tenint en compte el seu diagnòstic situacional, les seves patologies, i també els seus valors i preferències. Es basa en una metodologia sistemàtica en la qual, a través de 4 etapes hi ha un procés estructurat, on participen diferents professionals (treball interdisciplinar), obtenint com a resultat un pla farmacològic individualitzat i adequat. Objectius: Avaluar si es duu a terme l’adequació de la prescripció durant l’ingrés mitjançant el model PCP, en els pacients fràgils que ingressen a l’Hospital Universitari de la Santa Creu (HUSC) de Vic, determinant el grau de polifarmàcia i els canvis de prescripcions inadequades (PI). Mètodes: Estudi observacional, retrospectiu, longitudinal i unicèntric. Es van incloure 56 pacients que van ingressar a l’HUSC amb fragilitat moderada-avançada determinada per l’índex Fragil-VIG. Es va dur a terme una anàlisi quantitativa del nombre de fàrmacs, comparant el nombre de fàrmacs en el moment de l’ingrés i el del nou pla terapèutic de l’informe d’alta. També es van analitzar les PI de forma quantitativa i qualitativa. Resultats: Els 56 pacients inclosos, previ a l’ingrés tenien una mitjana de 10.18 (SD 2.99) fàrmacs mentre que a l’alta és de 10.79 (SD 3.18) (p=0.074). Un 83.9% (n= 47) dels pacients tenien alguna PI al moment de l’ingrés reduint-se a un 55.4% (n=31) a l’alta. Amb una reducció de 1.21 (SD 1.84) (p<0.001) PI per pacient. Conclusions: En la pràctica clínica habitual, s’ha observat que la utilització del model PCP redueix les PI, però no disminueix el nombre de fàrmacs.

Antecedentes: El modelo de Prescripción Centrada en la Persona (PCP) tiene como objetivo optimizar y adecuar el tratamiento farmacológico en pacientes con distintos grados de complejidad clínica y fragilidad. Este modelo adopta un enfoque individualizado y holístico, considerando el diagnóstico situacional, las comorbilidades, así como los valores y preferencias del paciente. Se basa en una metodología estructurada de cuatro etapas, implementada mediante un trabajo interdisciplinar, que culmina en un plan farmacológico individualizado y adecuado. Objetivos: Evaluar si se realiza la adecuación de la prescripción durante el ingreso hospitalario mediante el modelo PCP en pacientes frágiles ingresados en el Hospital Universitari de la Santa Creu (HUSC) de Vic. Asimismo, determinar el grado de polifarmacia y los cambios en las prescripciones inadecuadas (PI). Métodos: Estudio observacional, retrospectivo, longitudinal y unicéntrico. Se incluyeron 56 pacientes que ingresaron en el HUSC con fragilidad moderada o avanzada según el índice Frail-VIG. Se realizó un análisis cuantitativo del número de medicamentos, comparando el número de fármacos al ingreso con el plan terapéutico al alta. Las prescripciones inadecuadas se analizaron de forma cualitativa y cuantitativa. Resultados: Los 56 pacientes incluidos presentaban una media de 10.18 medicamentos (SD 2.99) al ingreso, mientras que en el alta era de 10,79 (SD 3.18) (p=0.074). El 83.9% (n=47) tenía alguna PI al ingreso, reduciéndose al 55,4% (n=31) al alta. Se observó una reducción media de 1.21 PI por paciente (SD1.84; p<0.001). Conclusiones: En la práctica clínica habitual, la aplicación del modelo PCP se asocia con una reducción significativa de las prescripciones inadecuadas, aunque no con una disminución del número total de fármacos.