“Safety and Efficacy of Elective Electrical Cardioversion in Atrial Flutter and Atrial Fibrillation” A retrospective observational study assessing the efficacy and safety of electrical cardioversión according to wheter the arrhythmia is atrial flutter or atrial fibrillation
Visualitza/Obre
Aquest document conté fitxers embargats indefinidament
Autor/a
Data de publicació
2025-05-16Resum
Introduction: Atrial fibrillation (AF) and atrial flutter (AFL) are the most common atrial
arrhythmias. Electrical cardioversion (ECV) is a commonly used rhythm-control strategy for
both, but comparative data on their efficacy and safety remain limited.
Objectives and Hypothesis: Primary: This study aims to compare the short- and long-term
efficacy of ECV in AF versus AFL and evaluate the safety profile of the procedure. Secondary:
to assess the need for ablation, the improvement on the symptoms and changes in left
ventricular ejection fraction (LVEF). We hypothesize that AFL presents higher immediate
success rates but requires ablation more frequently.
Methods: A retrospective observational study was conducted including 81 patients undergoing
elective ECV at a single center between 2019 and 2023, with at least one year of follow-up.
Baseline clinical data and outcomes at 3, 6, and 12 months were analyzed. Statistical tests
and logistic regression models were used to identify predictors of success and complications.
Results: Sinus rhythm was restored in 80% of AF cases and 100% of AFL cases (p = 0.051).
Maintenance of sinus rhythm at 12 months showed no significant differences between groups.
Adverse events were infrequent (3.7%) and mild. Ablation was significantly more common in
AFL (p = 0.013). No statistically significant improvement in LVEF or symptoms was observed.
Conclusion: ECV is an effective and safe procedure for both AF and AFL. While AFL shows
higher immediate success rates, it is also more likely to require ablation. Long-term rhythm
control and LVEF improvement were comparable in both groups.
Introducción: La fibrilación auricular (FA) y el flutter auricular (FLA) son las arritmias auriculares
más frecuentes. La cardioversión eléctrica (CVE) es una estrategia habitual de control del
ritmo en ambas, aunque los datos comparativos sobre su eficacia y seguridad son limitados.
Objetivos e hipótesis: principal: Este estudio compara la eficacia a corto y largo plazo de la
CVE en FA frente a FLA y evalúa su perfil de seguridad. Secundarios: analizar la necesidad
de ablación, la mejoria de los sintomas y los cambios en la fracción de eyección del ventrículo
izquierdo (FEVI). Se plantea como hipótesis que el FLA presenta mayor tasa de éxito
inmediato pero requiere ablación con más frecuencia.
Métodos: Estudio observacional retrospectivo con 81 pacientes sometidos a CVE electiva en
un centro único entre 2019 y 2023, con un seguimiento mínimo de un año. Se analizaron datos
5
clínicos basales y evolución del ritmo a los 3, 6 y 12 meses. Se utilizaron pruebas estadísticas
y modelos de regresión logística para identificar predictores de éxito y complicaciones.
Resultados: El ritmo sinusal se restauró en el 80% de los casos con FA y en el 100% de los
casos con FLA (p = 0,051). No se observaron diferencias significativas en el mantenimiento
del ritmo a los 12 meses. Los eventos adversos fueron poco frecuentes (3,7%) y leves. La
necesidad de ablación fue significativamente mayor en FLA (p = 0,013). No hubo mejoría
significativa en la FEVI ni en los síntomas.
Conclusión: La CVE es un procedimiento eficaz y seguro tanto en FA como en FLA. Aunque
el FLA presenta mayor éxito inmediato, requiere más frecuentemente ablación. El control a
largo plazo del ritmo y la mejora de la FEVI fueron comparables.
Introducció: La fibril·lació auricular (FA) i el flutter auricular (FLA) són les arítmies auriculars
més freqüents. La cardioversió elèctrica (CVE) és una estratègia habitual de control del ritme
en ambdues, tot i que hi ha pocs estudis comparatius sobre la seva eficàcia i seguretat.
Objectius i hipòtesi: Principal: L’estudi té com a objectiu comparar l’eficàcia a curt i llarg
termini de la CVE en FA i FLA i avaluar el perfil de seguretat del procediment. Secundari:
analitzar la necessitat d’ablació, la milloria en els símptomes i els canvis en la fracció d’ejecció
del ventricle esquerre (FEVI). Es planteja la hipòtesi que el FLA té una taxa d’èxit immediat
més alta però requereix ablació amb més freqüència.
Mètodes: Estudi observacional retrospectiu amb 81 pacients sotmesos a CVE electiva en un
únic centre entre 2019 i 2023, amb un seguiment mínim d’un any. Es van analitzar dades
clíniques basals i el manteniment del ritme als 3, 6 i 12 mesos. Es van utilitzar proves
estadístiques i models de regressió logística per identificar predictors d’èxit i complicacions.
Resultats: El ritme sinusal es va restaurar en el 80% dels casos amb FA i en el 100% dels
casos amb FLA (p = 0,051). No es van observar diferències significatives en el manteniment
del ritme als 12 mesos. Els esdeveniments adversos van ser infreqüents (3,7%) i lleus. La
necessitat d’ablació va ser significativament més alta en el grup FLA (p = 0,013). No es va
observar millora significativa de la FEVI ni dels símptomes.
Conclusió: La CVE és un procediment eficaç i segur tant en la FA com en el FLA. Tot i que el
FLA mostra un èxit immediat més elevat, requereix ablació amb més freqüència. El control del
ritme a llarg termini i la millora de la FEVI van ser comparables
Tipus de document
Projecte/Treball fi de carrera o de grau
Versió del document
Versió publicada
Llengua
Anglès
Paraules clau
Pàgines
23 p.
Publicat per
Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya
Nota
Curs 2024-2025
Citació recomanada
Aquesta citació s'ha generat automàticament.
Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)
- Grau en Medicina [76]
Drets
Tots els drets reservats
