Arnau de Vilanova en la impremta renaixentista

Abstract

El català Arnau de Vilanova (c. 1240-1311) va ser una de les figures principals de la medicina medieval. Va tenir un paper fonamental en la incorporació dels escrits de Galè i del galenisme arabitzat en la docència universitària mitjançant traduccions i comentaris i mitjançant la seva intervenció en la reforma dels estudis de la Facultat de Montpeller. Alhora destaca per la seva àmplia obra pròpia i per la seva actuació professional, en què sobresurt fins a esdevenir metge de reis i papes. L’alt prestigi aconseguit per Arnau en vida va anar creixent després de la seva mort. Tanmateix des de ben aviat la seva figura va anar quedant distorsionada per una contraimatge originada per l’heterodòxia de la seva obra religiosa, condemnada pòstumament per la Inquisició –en la qual anunciava la propera fi del món o interpretava els somnis dels reis Jaume II d’Aragó i Frederic III de Sicília–, així com pel seu interès per l’ús mèdic de l’astrologia o de les propietats ocultes naturals i per l’àmplia difusió de la seva obra dietètica. D’aquesta manera Arnau, malgrat la seva fonda fe cristiana i la seva ortodòxia galenista, va acabar adquirint una immensa fama de nigromant i metge heterodox, una fama augmentada encara més per l’atribució espúria de nombroses obres de medicina empírica i màgica i d’alquímia fins a formar un ingent i heterogeni corpus. Però la seva projecció no es va limitar a la tradició manuscrita medieval sinó que va continuar en la impremta moderna, en la qual va aconseguir una àmplia difusió testimoniada per un nombre sorprenentment alt d’impressions al llarg de quatre segles. Tot i així el moment editorial àlgid del corpus arnaldià fou entre 1470 i 1630, període que coincideix de manera aproximada amb l’època que la historiografia ha convingut a anomenar renaixement i en el qual centraré el meu estudi.