Dues traduccions catalanes de La Princesse de Clèves de Madame de La Fayette. Un clàssic del XVII que marca l’accés de la dona a la novel·la
Autor/a
Otros/as autores/as
Fecha de publicación
2012ISSN
1138-5790
Resumen
L’article analitza les causes que van propiciar la traducció al català d’un clàssic del preciosisme francès del xvii, com a resultat de l’establiment de la Mancomunitat de Catalunya, a principi del xx, i amb l’eclosió del noucentisme, moviment artístic que va promoure traduccions de la literatura universal amb l’objectiu d’assajar la configuració d’un llenguatge literari modern propi. Estudia la primera versió catalana de La Princesse de Clèves (1678) de Madame de La Fayette, deguda a Rafel Marquina i publicada el 1923, i la que s’hi va afegir el 1990, que és la retraducció que n’ofereix Josep A. Grimalt, lingüísticament més actual, transparent i més lliure d’artificis noucentistes. Tots dos traductors, això no obstant, són fidels al sentit, al to i a l’estil d’un text que representa l’entrada de la dona, en qualitat d’autora i de protagonista, a la novel·la moderna.
Tipo de documento
Artículo
Lengua
Catalán
Palabras clave
Traduccions
Noucentisme
Páginas
13 p.
Publicado por
Universitat Autònoma de Barcelona
Citación
Coromina Pou, Eusebi. "Dues traduccions catalanes de La Princesse de Clèves de Madame de La Fayette. Un clàssic del XVII que marca l’accés de la dona a la novel·la" A: Quaderns: revista de traducció, 2012, 19, p. 155-167
Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)
- Articles [1389]
Derechos
(c) Universitat Autònoma de Barcelona, 2012
Tots els drets reservats