La vida després del càncer, el repte de tornar a començar: afrontament i Mindfulness

Abstract

En aquest estudi ens centrarem en investigar quins factors faran que les dones amb càncer de mama puguin acabar experimentant o no creixement posttraumàtic (CPT) després dels tractaments. A part de fer una entrevista a una professional de la Psicooncologia, també explorarem a través de qüestionaris, quines són les estratègies d’afrontament utilitzades per les dones de la nostra mostra una vegada finalitzada la malaltia, i quina relació hi ha entre aquestes amb l’ansietat, la depressió i el creixement posttraumàtic. També estudiarem si existeix algun tipus de correlació entre aquests resultats i certes variables sociodemogràfiques. Finalment, parlarem del Mindfulness com una estratègia per a promoure el creixement posttraumàtic. Els resultats, doncs, ens mostraran quines estratègies d’afrontament i quins aspectes de la persona porten aquesta a experimentar un determinat nivell d’ansietat, depressió i creixement posttraumàtic. Considerem que si haguéssim disposat d’una mostra més gran, hi hauria hagut més resultats estadísticament significatius, ja que mitjançant les narratives que ens oferien les pacients de forma voluntària, vam poder apreciar la seva capacitat de resiliència tot i el malestar emocional del que també ens informaven haver experimentat durant els tractaments.

This paper studies the factors that contribute to post-traumatic growth after breast cancer treatment. Besides interviewing a psycho-oncology professional, we also use survey data to analyze the coping strategies used by women in our sample: we study the relationship between these strategies and anxiety, depression and post-traumatic growth. We also investigate if there is any correlation between these results and certain sociodemographic factors. Finally, we talk about Mindfulness as a strategy to promote posttraumatic growth. The results allow us to better understand how coping strategies and sociodemographic factors contribute to anxiety, depression and post-traumatic growth. We believe that if we had used a larger sample, there would be more statistically significant results.

Curs 2014-2015