Activar el patrimoni educatiu: de la memòria a la identitat pedagògica

Abstract

En el marc de l’actual debat entorn del patrimoni etnològic i cultural, l’article busca fer una reflexió sobre les característiques que defineixen el patrimoni educatiu a fi d’avançar en la seva comprensió, i poder, des de la pedagogia, fer propostes de gestió patrimonial. La pregunta a què denominem patrimoni educatiu, a quins elements històrics o actuals adjudiquem valor i considerem que cal fer-ne difusió i transmissió a les generacions posteriors, obre així una interpretació sobre la memòria pedagògica que, responent a preguntes i preocupacions polítiques i de sensibilitat cultural, és base en la construcció d’una identitat pedagògica potenciada per les institucions patrimonials, com ara bé museus pedagògics o centres culturals per a la memòria educativa. Unes institucions que, al seu torn, són subjectes d’una proposta d’anàlisi.

In the framework of the current debate on ethnological and cultural heritage, the article provides food for thought on the characteristics that define educational to further our understanding of it and be able, from the basis of pedagogy, to make heritage or asset management proposals. The question as to what we call educational heritage, what historic or current elements we attach value to and which have to be disseminated and transmitted to subsequent generations, thus opens up an interpretation on pedagogical memory which, responding to political and cultural sensitivity questions, is based on the construction of a pedagogical identity promoted by the heritage institutions, such as pedagogical museums or cultural centres for educational memory. Institutions which in turn are the subject of an analysis proposal.