Comarca d'Osona Evolució Econòmica i Mercat de Treball
Publication date
1996-12Alternative title
Estudi de Camp. Servei d'Estudis, recerca i formació continuada
Abstract
Un mercat laboral, segons D. Robinson, és l'area geografica que conté als membres
actuals i potencials de lama d'obra que una empresa pot intentar contractar en determinades
condicions. El marc territorial d'aquest mercat té uns límits que, en ocasions, són
dificils de definir; la millora deis transports o l'atracció que certes empreses puguin exercir
pot incrementar o recluir la disposició a la mobilitat geografica de la ma d' obra i pot
incidir en els límits territorials del mercat de treball. La creació de
l'Observatori del Mercat de Treball Comarca d'Osona, sorgeix en un marc en que prop del 95%
de les relacions de treball que es produeixen a la comarca són entre oferta i
demanda, resident a la mateixa.
L'Observatori de Mercat de Treball de la Comarca d'Osona té el propósit de seguir les
línies basiques -com a mínims comuns i objectius- de funcionament que des del Servei de Promoció
Económica de la Diputació de Barcelona s' estan marcant. En aquest sentit, ja des del principi i
durant els seus primers mesos de funcionament, hi ha hagut la voluntat d'explotar el conjunt de
dades que des d'aquest Servei s'estan proporcionant, i fer-ho en línea als indicadors basics que
en els darrers mesos s'estan discutint.
Més enlla, pero, des de l'Observatori del Mercat de Treball de la comarca d'Osona ens
hem proposat un seguit d'objectius que confiero poder anar assolint amb el mínim temps
possible, i que estan orientats cap a la captació d' aquell conjunt
d'informacions més microeconómiques de la mateixa comarca. Contrariament, en ·
aquests primers mesos de funcionament -i d'acord amb la proposta presentada en
}'Oferta Pública d' Adjudicació-, els esfor9os s'han centrat exclusivament en l'analisi de
les dades estadístiques que s'acostumen a analitzar des dels diferents observatoris
existents, i que en bona part han estat facilitades pel mateix Servei de Promoció
Económica de la Diputació de Barcelona. De cara al futur, ens proposem noves
perspectives que, resumidament, es defineixen en les següents línies:
1.- Construcció d'una base de dades d'empreses de la comarca d'Osona. En l'actualitat
ja es disposa d'una base de dades d'empreses que cal completar, mantenir, i orientar cap als
objectius basics que cal perseguir des d'un Observatori del Mercat de Treball. En aquest
sentit, s'ha previst l'establiment d'un primer contacte a principis del
mes de febrer de 1997 amb els directors de Recursos Humans de les principals empreses de la
comarca per establir un marc de funcionament continuat en la transmissió
d'informació que pugui millorar !'eficiencia de les diferents accions que es desenvolupen envers
al mercat de treball.
2.- En relació a l'apartat anterior, creiem que s'haura d'aprofundir en la definició del que
poden esdevenir els nous llocs de treball que es generaran a les empreses i
institucions de la comarca. Igualment, o fins i tot més important, també cal establir
quines seran les necessitats de llocs de treball que es produiran per la simple renovació de les
persones actualment empleades, un apartat sobre el qual a partir de l'explotació actual
de les dades estadístiques disponibles es pot dir ben poca cosa.
3.- Donades les particularitats del procés de creació del nostre Observatori de Mercat
de Treball -fruit de l'acord de diferents institucions públiques de la oomarca creiem
que una bona forma de transmetre informació actualitzada i de facil accés passa per la
introducció de la informació processada a la xarxa Internet. En una primera fase, que
finalitzaria abans del mes de man;, es presentara la informació dins de la xarxa
Internet de forma estatica. En una segona fase tenim previst poder crear el soft adequat per tal
que el mateix usuari pugui delimitar quin tipus d'informació desitja.
4.- Des de l'Observatori d'Osona es vol potenciar al maxim la recerca
d'informació que va estretament lligada a la formació en general, posant una especial
emfasi a !'ocupacional. A tal efecte, s'ha pensat crear els mecanismes per poder seguir la
informació referent a aquests cursos d'una forma més puntual.
L'analisi que derivi de la consecució de cada un d'aquests objectius ha de servir per millorar
el propi coneixement de la comarca, la seva evolució en relació al seu entorn econórnic més
immediat i l' eficiencia de les diferents accions que des de les institucions públiques i
privades es desenvolupen envers al mercat de treball: tals com ara facilitar el contacte i l'
adecuació entre oferta i demanda, aferir una formació adient als llocs de treball que
es creen en cada moment, assessorar els coHectius amb més dificultats d'integració al
mercat de treball, i en general continuar desenvolupant les seves tasques amb un recolzament
informatiu molt més acurat.
Tot plegat, en una comarca que presenta una bona taxa d'activitat -superior a la mitjana de
Catalunya- i una de les taxes d'atur més baixes; dues dades que sovint es plantegen
dispars en la mesura que taxes d'activitat baixes oculten taxes d'atur més elevades a
les reals. A més, una comarca on es presenta una de les taxes més elevades d'incorporació
de la dona al mercat de treball i que esta veient créixer la població total - segons dades
provisionals del cens de 1996-, en contrast amb d'altres comarques que presenten trets
fon;a similars a la nostra.
Osona participa amb un 1,87% del PIB de Catalunya; un percentatge que ha anat disminuint en els
darrers anys, fruit d'un creixement inferior al de la mitjana de comarques de
Catalunya. Per sectors d'activitat, destaca l'elevat pes del sector primari i secundari, tot
plegat en detriment d'un sector serveis significativament poc desenvolupat. Quant a renda per
ca.pita, Osona es situava a finals de l'any 1995 al 95% de la de Catalunya, després
de la perdua d'un 4% respecte a la renda per ca.pita assolida a finals de l'any 1990. No
obstant, si prenem coma referencia altres indicadors de benestar en línia a la proposta de
l'OCDE, resulta que Osona es posiciona coma setena comarca de Catalunya en quant a nivell de
benestar.
Una de les· característiques més positives de la comarca d'Osona es deriva de l' analisi
del seu teixit empresarial i l' evolució de les dades d' ocupació. Així, en els
darrers tres anys, Osona ha estat capar; de crear empreses i ocupar nous assalariats amb unes
taxes de creixement que quasi doblen les del conjunt de la província de Barcelona. Unes dades
que no poden amagar una excessiva atomització del teixit empresarial osonenc, amb una
dimensió mitjana molt per sota de la detectada per al conjunt de la· província. Una
atomització que ha anat en creixement, i de forma especial en el sector industrial, en
sintonía a les tendencies identificades en ambits geografics més amplis.
Un dels sectors clau de l'economia osonenca és el que envolta el conjunt d' activitats
lligades a la indústria ca.mica. El sector esta teixit per un conjunt d' empreses que van des de
les dedicades a la producció de pinsos compostos, passant per un elevat nombre d' explotacions
porcines, un significatiu nombre d' escorxadors i sales de desfer i un important nombre
d'empreses dedicades a l'elaboració de derivats carnics. Un sector que, d'altra banda, té una
forta tendencia cap a un procés d'integració vertical.
D'altres sectors industrials on la comarca d'Osona destaca són, en primer lloc, el sector de la
pell i els curtits, on Osona té un paper molt destacat. Pero també es rellevant el teixit
industrial existent en d'altres com ara les construccions mecaniques, i els
electrodomestics i l' electrónica, entre els més importants.
Document Type
Master's final project
Language
Catalan
Keywords
Ocupació
Atur
Mercat de treball
Evolució econòmica
Pages
90 p.
Publisher
Estudis Universitaris de Vic. Escola Universitària d'Estudis Empresarials d'Osona. Adscrita a la Universitat de Barcelona
This item appears in the following Collection(s)
- Treballs [28]
Rights
Tots els drets reservats