Descriptive study of patients with chronic pain who regularly take opioids in a Primary Care Centre.

Abstract

Introduction: Chronic pain persists for more than 3 months. Its prevalence in Spain reaches 17%, being a significant cause of disability in our environment. Aim: Describing the characteristics of patients with chronic non-cancer pain (CNCP) who regularly take opioids in a primary care setting. Determine if there are significant differences according to sex, age, and presence of disc hernia in patients with low back pain. Methods: Cross-sectional study. Inclusion criteria: age ≥18 years, prescription of opioids for ≥3 months for chronic pain. Exclusion criteria: Causes different to pain. Not having withdrawn opioids from the pharmacy in the last 3 months. Variables: Sex, age, associated diagnosis, analgesic medication, co-analgesic and adjuvant medication, daily opioid dose, de-escalation attempts, non-pharmacological treatments, substance abuse, and presence of psychopathology. Data extraction using the eCAP program. Results: 406 patients included. Most were women (64.8%), with a mean age of 64.46 years. The main diagnosis was low back pain (58.4%). The most commonly used opioid was tramadol (84.5%), often associated with paracetamol (85.4%). Among patients who attempted withdrawal (19.5%). Men consumed more tramadol (p=0.019) and pregabalin (p=0.044). Women had a higher prevalence of fibromyalgia (p<0.001) and anxiety (p=0.032). Knee pain was more prevalent in ≥65 years. For this age group, there was also higher fentanyl consumption (p=0.011) but lower tramadol consumption (p=0.031). The use of adjuvant drugs was higher in those ≥65 years (p=0.034). Patients with disc herniation were predominantly men (p=0.014) and consumed more non-opioid pain medications (p=0.006) and gabapentin (p=0.046) compared to patients without herniation. Conclusions/Practical Implications: Understanding the characteristics of these patients opens the door to future interventions to improve analgesic treatment, adjust opioid use to current recommendations, and prevent abuse and addiction

Introducció: El dolor crònic té una durada superior a 3 mesos. La seva prevalença a Espanya arriba al 17%, essent una important causa de discapacitat al nostre entorn. Objectiu: Descriure les característiques dels pacients amb dolor crònic que prenen opioids habitualment en una àrea bàsica de salut. Determinar si existeixen diferències significatives segons sexe, edat i presència de hernia discal en els pacients amb lumbàlgia. 3 Mètodes: Estudi transversal. Inclusió: edat ≥18 anys, prescripció d'opioids durant ≥3 mesos per dolor crònic. Exclusió: causa diferent al dolor. No haver retirat opioid de farmàcia en els últims 3 mesos. Variables: Sexe, edat, diagnòstic associat, medicació analgèsica, coanalgèsica i coadjuvant, dosi diària d'opioids, intents de desescalada, tractaments alternatius, consum de tòxics i presència de psicopatologia. Extracció de dades mitjançant el programa eCAP. Resultats: 406 pacients inclosos. La majoria eren dones (64,8%), amb una mitjana d'edat de 64,46 anys (63,10-65,82). El principal diagnòstic va ser la lumbàlgia (58,4%). L'opioid més utilitzat va ser el tramadol (84,5%), associat al paracetamol (85,4%). En el 19,5% dels casos s'havia intentat retirar la medicació almenys en una ocasió. Els homes consumeixen més tramadol (p=0,019) i pregabalina (p=0,044). Les dones tenien una major prevalença de fibromiàlgia (p<0,001) i ansietat (p=0,032). La gonàlgia va ser més prevalent en ≥ 65 anys. Per a aquest grup d'edat també hi va haver un major consum de fentanil (p=0,011), però menor de tramadol (p=0,031). El consum de fàrmacs coadjuvants va ser major en els ≥ 65 anys (p=0,034). Els pacients amb hernia discal van ser predominantment homes (p=0,014), i consumien més fàrmacs no opioids per al dolor (p=0,006) i gabapentina (p=0,046) en comparació amb els pacients sense hernia. Conclusions/Implicacions pràctiques: El coneixement de les característiques d'aquests pacients obre la porta a futures intervencions per millorar el tractament analgèsic, adequar l'ús dels opioids a les recomanacions actuals, així com detectar l'abús i l'addicció

Introducción: El dolor crónico presenta una duración superior a 3 meses. Su prevalencia en España llega al 17%,siendo una importante causa de discapacidad en nuestro medio. Objetivo: Describir las características de los pacientes con dolor crónico que toman opioides habitualmente en una área básica de salud. Determinar si existen diferencias significativas según sexo, edad y presencia de hernia discal en los pacientes con lumbalgia. Métodos: Estudio transversal. Inclusión: edad ≥18 años, prescripción de opioides durante ≥3 meses por dolor crónico. Exclusión: Causa distinta al dolor. No haber retirado opioide de farmacia en los últimos 3 meses. Variables: Sexo, edad, diagnóstico asociado, medicación analgésica, coanalgésica y coadyuvante, dosis diaria de opioides, intentos de desescalada, tratamientos alternativos, 4 consumo de tóxicos y presencia de psicopatología. Extracción de datos mediante el programa eCAP. Resultados:406 pacientes incluidos. La mayoría fueron mujeres(64,8%), media de edad de 64’46 años(63’10-65’82). El principal diagnóstico fue lumbalgia(58,4%). El opioide más usado fue el tramadol (84,5%), asociado a paracetamol (85,4%). En el 19,5% de los casos se había intentado retirar la medicación al menos en una ocasión. Los hombres consumen más tramadol(p=0,019) y pregabalina(p=0,044). Las mujeres tenían mayor prevalencia de fibromialgia(p<0,001) y ansiedad(p=0,032). La gonalgia fue más prevalente en ≥ 65 años. Para este grupo de edad también hubo mayor consumo de fentanilo(p=0,011), pero menor de tramadol(p=0,031). El consumo de fármacos adyuvantes fue mayor en los ≥ 65 años(p=0,034). Los pacientes con hernia discal fueron predominantemente hombres(p=0,014), y consumían más fármacos no opioides para el dolor(p=0,006) y gabapentina(p=0,046) en comparación con los pacientes sin hernia. Conclusiones/Implicaciones prácticas: El conocimiento de las características de estos pacientes abre la puerta a futuras intervenciones para mejorar el tratamiento analgésico, adecuar el uso de los opioides a las recomendaciones actuales, así como detectar el abuso y adicción.