| dc.description.abstract | Més que parlar avui de teories de la traducció, voldria esbossar ara unes reflexions generals
per fer evident la seva necessitat i destacar la complexitat d’aquesta feina. Fa milers d’anys que
existeix la traducció. Probablement, la Bíblia va ésser el primer llibre que va fer palesa la necessitat
de traduir. Pensem que la Bíblia, el llibre més traduït de tots el temps, en ser traduïda a tantes llengües
ha facilitat nombrosos contactes entre cultures i pobles i ha afavorit l’aparició de la figura del
traductor. Des del començament de la divulgació de l’Evangeli, passant per la traducció de la Bíblia
per Luter el 1522 i la del rei Jaume d’Anglaterra de l’any 1611 —encara la versió més estimada pels
anglosaxons— fins a les traduccions catalanes de Carles Riba o la recent de la Bíblia interconfessional,
l’activitat traductora bíblica no ha cessat mai i s’ha incrementat constantment. Tots els gèneres
de la literatura tenen aquí un dels seus inicis: poesia, prosa, narrativa, etc. Els grecs van ser traduïts
pels romans, i més tard pels àrabs. Gràcies a aquests últims, algunes obres d’Aristòtil van ésser conegudes
a Occident. En general, el contacte entre civilitzacions coetànies ha propiciat la proliferació
de traduccions. | |
