dc.description.abstract | L’art contemporani es manifesta de formes molt diverses, i sovint la seva visibilitat pública depèn de l’accés a
circuits institucionals, espais expositius o plataformes mediàtiques. En aquest escenari, resulta especialment im portant posar el focus en aquells artistes que decideixen viure i crear al marge d’aquestes estructures, seguint una
lògica de producció més íntima, personal i, en certa manera, contracultural. Aquest és el cas de l’Elisabet Sabala
i en Fernando Martínez, una parella d’artistes multidisciplinaris que han seguit construint una vida creativa en un
entorn rural, al marge de les grans ciutats i del mercat de l’art convencional.
La seva obra, extensa i diversa, abasta disciplines com la pintura, l’escultura, la música i l’escriptura, i es carac teritza per un flux creatiu gairebé ininterromput. Aquest fet ens va despertar un gran interès com a estudiants de
comunicació audiovisual, no només pel seu alt nivell de productivitat i compromís amb l’art, sinó també per la seva
elecció conscient de mantenir-se fora del focus mediàtic i del reconeixement públic. En un moment històric on el
prestigi social sovint està associat a la visibilitat digital i a l’èxit comercial, el cas de Sabala i Martínez ens inter pel·la profundament i ofereix una oportunitat per reflexionar sobre altres formes de viure l’art. En aquest sentit, el
projecte que plantegem no busca només fer un retrat biogràfic o estètic, sinó també generar preguntes. Què implica
crear sense esperar reconeixement? És possible una vida dedicada plenament a l’art sense formar part del sistema
de validació externa? Quin valor té l’art que no es mostra, que no es ven, però que continua produint-se de manera
insistent i lliure?
Ara bé, la nostra decisió d’endinsar-nos en aquest univers no va néixer únicament d’un interès abstracte o teòric.
El projecte va començar a gestar-se a partir d’un vincle proper: un dels integrants de l’equip havia sentit parlar dels
artistes a través dels seus avis, que els coneixien personalment. Aquest primer contacte va despertar la nostra cu riositat, però el que realment ens va captivar va ser descobrir la seva increïble capacitat per crear: cada dia, sense
excepció, generen noves obres, ja sigui en forma de pintura, escultura, música o escriptura. Aquesta constància i
entrega ens va semblar absolutament fascinant, i ens va portar a preguntar-nos què hi ha darrere d’una vida dedi cada completament a la creació, sense mediar cap expectativa de validació externa.
Així doncs, la importància d’aquest treball rau en la capacitat de posar en diàleg dues realitats aparentment
oposades: l’art com a forma de vida íntima i quotidiana, i l’art com a fenomen públic i visible. És en aquesta tensió
on emergeix el veritable interès del documental, que no sols vol donar veu a dos artistes singulars, sinó també
contribuir al debat sobre què vol dir crear, viure i resistir en un món cada cop més orientat al consum, la projecció
pública i l’aparença. El cas de Sabala i Martínez ens recorda que l’art també pot ser una forma de resistència: una
aposta radical per l’autenticitat i la llibertat creativa, fins i tot si això comporta invisibilitat o desvinculació del siste ma. El nostre projecte aspira a explorar com aquestes dues realitats, la creació personal i l’exposició pública, poden
coexistir en un món cada cop més mediatitzat i orientat al consum. I és en aquest espai de contrast on pot sorgir
una nova manera de viure l’art, més lliure, més genuïna, i, alhora, més valuosa | ca |