Mostra el registre parcial de l'element
Violència de gènere al cinema. Una anàlisi crítica i social de les noves narratives feministes en el cinema europeu
dc.contributor | Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya. Facultat d'Empresa i Comunicació | |
dc.contributor.author | García Arenas, Sergi | |
dc.date.accessioned | 2025-07-23T06:43:28Z | |
dc.date.available | 2025-07-23T06:43:28Z | |
dc.date.created | 2025-05-01 | |
dc.date.issued | 2025-05-01 | |
dc.identifier.uri | http://hdl.handle.net/10854/180340 | |
dc.description.abstract | La violència de gènere és una de les problemàtiques més grans que tenim a la nostra societat, està present en les relacions personals, institucions, mitjans de comunicació i, evidentment, a la indústria cinematogràfica. Aquest Treball de Fi de Grau té la voluntat de fer una anàlisi cinematogràfica, crítica i social de sis pel·lícules que han representat diferents formes de violència de gènere en el marc geogràfic europeu posterior a l’any 2017. El 2017 va suposar l’eclosió del #MeToo, un moviment social feminista que va provocar que centenars d’actrius denunciessin agressions sexuals per part de productors i homes de poder de la indústria de Hollywood. Quan aquest moviment es va traslladar al continent europeu van començar a sorgir noves veus de directores amb una mirada feminista que van posar a la violència de gènere en el centre de les seves històries, canviant la visió masculina que històricament havia dominat aquestes produccions. El meu estudi pretén analitzar sis pel·lícules, que a criteri personal, considero que han traslladat un visó realista, innovadora i feminista amb el tractament de les violències de gènere: Revenge (Coralie Fargeat, 2017), How To Have Sex (Molly Manning Walker, 2023), Men (Alex Garland, 2022), El acontecimiento (Audrey Diwan, 2021), Soy Nevenka (Icíar Bollaín, 2024) i Cinco Lobitos (Alauda Ruiz de Azúa, 2022). L’anàlisi de totes aquestes pel·lícules es basen en el marc teòric de grans referents de l’anàlisi fílmica feminista com Laura Mulvey, Teresa De Lauretis o Claire Johnston. Finalment, s'exposen les conclusions extretes d’aquestes pel·lícules, comentant els aspectes cinematogràfics, socials i teòrics més destacables. | ca |
dc.format.extent | 111 p. | ca |
dc.language.iso | cat | ca |
dc.publisher | Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya | ca |
dc.relation.ispartof | Curs 2024-2025 | ca |
dc.rights | Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International | * |
dc.rights.uri | http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/ | * |
dc.subject.other | Violència envers les dones | ca |
dc.subject.other | Moviment Me Too | ca |
dc.subject.other | Cinematografia | ca |
dc.title | Violència de gènere al cinema. Una anàlisi crítica i social de les noves narratives feministes en el cinema europeu | ca |
dc.type | info:eu-repo/semantics/bachelorThesis | ca |
dc.description.version | info:eu-repo/semantics/publishedVersion | ca |
dc.embargo.terms | cap | ca |
dc.rights.accessLevel | info:eu-repo/semantics/openAccess |
Fitxers en aquest element
Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)
-
Grau en Periodisme [79]