Anàlisi de la figura d'assistent/a sexual amb persones amb diversitat funcional intel·lectual

Abstract

La meva motivació per fer aquest TFG surt d’una experiència que vaig viure durant les pràctiques de tercer. Estava en un centre de diversitat intel·lectual, i un dia em van posar a la classe dels joves per estar amb la tutora. En un moment em vaig quedar sola amb el grup, i un dels nois va venir corrents a dir-me que un company s’estava masturbant al lavabo. Jo vaig intervenir com vaig poder, i quan va arribar la tutora i vam parlar del tema, em va explicar que feia poc havia vingut una noia a fer unes classes sobre sexualitat, però que no ho havia sabut enfocar bé per al tipus de grup que hi havia. I això havia fet que molts nois i noies estiguessin molt alterats sexualment. Aquesta situació em va fer pensar molt, perquè em vaig adonar de com d’important és parlar de la sexualitat, i de fer-ho d’una manera adequada, sense tabús però també tenint en compte el context. Em va impactar molt, i la veritat és que se’m va quedar gravat. A partir d’això, em vaig començar a preguntar si existia alguna figura que pogués acompanyar millor aquests joves en tot el tema de la sexualitat. Em vaig adonar que, sovint, aquest aspecte queda molt invisibilitzat, com si no formés part de la seva vida, i que és just al contrari: és una part molt important. Per això vaig veure clar que volia aprofundir en aquest tema, entendre millor com es pot treballar la sexualitat amb persones amb diversitat intel·lectual i quins rols professionals poden tenir-hi un paper clau. Quan va arribar el moment d’escollir el tema del TFG, jo no tenia gens clar què fer. Em sentia perduda. Però vaig recordar aquella experiència, i a partir d’aquí van començar a sortir-me preguntes i ganes de saber-ne més. A partir de l’experiència viscuda durant les pràctiques en un centre de diversitat intel·lectual, vaig començar a fer-me preguntes sobre com s’està abordant la sexualitat dins d’aquests espais. El que vaig viure em va fer veure que la sexualitat segueix sent un tema ple de tabús, especialment quan parlem de persones amb discapacitat intel·lectual. Aquest col·lectiu, sovint, no rep una educació afectivosexual adaptada a les seves necessitats, i això pot provocar confusió, frustració o fins i tot conductes inadequades. Arran d’aquesta inquietud, vaig descobrir que existeix la figura de l’assistent/a sexual, un/a professional que acompanya persones amb discapacitat en l’exploració i vivència de la seva sexualitat d’una manera segura, respectuosa i lliure de judicis. Aquesta descoberta em va generar encara més preguntes: Com funciona exactament aquesta figura? Qui pot accedir-hi? Quins límits i marcs legals existeixen? Quin impacte té en la qualitat de vida de les persones que hi accedeixen? I, sobretot, pot ser una eina útil per promoure una sexualitat sana i plena en persones amb diversitat intel·lectual? Aquest treball neix, doncs, de la necessitat d’entendre millor el paper d’aquesta figura i d’explorar si pot aportar beneficis reals dins del context de l’educació social i de l’acompanyament a la diversitat funcional. 3 Aquest treball neix d’una vivència personal durant les meves pràctiques en un centre de diversitat intel·lectual, on vaig ser testimoni d’una situació que em va fer reflexionar profundament sobre com s’està abordant (o més aviat evitant) la sexualitat dins d’aquests contextos. Em vaig adonar que, tot i ser una part fonamental del benestar i la vida de qualsevol persona, la sexualitat segueix sent un tema ple de tabús, especialment quan es tracta de persones amb discapacitat intel·lectual. Des d’aquell moment, em van sorgir moltes preguntes, i entre elles, vaig descobrir l’existència de la figura de l’assistència sexual. Aquesta figura m’ha despertat un gran interès per com pot contribuir a una sexualitat més lliure, segura i acompanyada per a persones que sovint són infantilitzades o invisibilitzades en aquest àmbit. Com funciona? Qui l’ofereix? És ètic? Quin impacte té en la qualitat de vida de les persones? Realment ajuda? Aquestes són algunes de les qüestions que m’han portat a triar aquest tema per al TFG. Com a futura educadora social, sento que és fonamental explorar aquest tipus de recursos i reflexionar sobre el paper que podem tenir els i les professionals a l’hora d’acompanyar les persones en la seva vivència afectivosexual. L’educació social té la responsabilitat de defensar drets, promoure l’autonomia i garantir una vida digna per a tothom, i això inclou també la sexualitat. Aportar coneixement i obrir debat sobre l’assistència sexual pot contribuir a transformar mirades, a posar fi a l’estigma i a avançar cap a una societat més inclusiva i respectuosa amb la diversitat.