Avaluació de les habilitats no tècniques de les infermeres d’unitats d'hospitalització mitjançant un programa de simulació i debriefing estructurat en l’aturada cardiorespiratòria

Abstract

Introducció: L’aturada cardiorespiratòria (ACR) en una unitat d’hospitalització requereix una resposta ràpida i coordinada per millorar la supervivència del pacient. Les habilitats no tècniques són essencials per garantir aquesta resposta. Aquest estudi dissenya i avalua un programa de formació basat en simulació i debriefing estructurat per millorar aquestes habilitats en els professionals d’infermeria. Metodologia: Estudi quasi-experimental pre-post sense grup control. La mostra inclou cinquanta infermeres d’unitats d’hospitalització. La intervenció consta de dues simulacions amb dos casos clínics cadascuna, seguides d’un debriefing estructurat. L’avaluació es realitza amb l’escala TEAM abans i després de la intervenció. Resultats: S’espera que el programa millori el lideratge, el treball en equip i la gestió de tasques de les infermeres durant la resposta a una ACR. L’efectivitat es determinarà comparant les puntuacions pre i post-intervenció de l’escala TEAM. Conclusions: Aquest estudi pot contribuir a millorar la seguretat del pacient mitjançant la formació continuada en habilitats no tècniques, utilitzant la simulació i el debriefing estructurat. A més, pot servir com a model per futurs programes de capacitació en habilitats no tècniques per a equips d’infermeria.

Introduction: In-hospital cardiac arrest (IHCA) requires a rapid and coordinated response from healthcare personnel to improve patient survival. Non-technical skills are essential to ensure this response. This study designs and evaluates a training program based on simulation and structured debriefing to enhance these skills in nursing professionals. Methodology: A quasi-experimental pre-post study without a control group. The sample includes fifty nurses from hospitalization units. The intervention consists of two simulation sessions, each including two clinical cases, followed by a structured debriefing. Evaluation is carried out using the TEAM scale before and after the intervention. Results: The program is expected to improve leadership, teamwork and task management of the nurses during the IHCA response. Effectiveness will be determined by comparing pre- and post-intervention TEAM scale scores. Conclusions: This study can contribute to improve patient safety through continued training in non-technical skills, using simulation and structured debriefing. In addition, it can serve as a model for future training programs in non-technical skills for nursing teams.