Diagnoses during follow-up of patients with isolated short spinal cord lesions

Abstract

1. Abstract Short spinal cord lesions (<3 vertebral segments) are one of the most characteristic findings of multiple sclerosis (MS) on magnetic resonance imaging (MRI). Although the diagnostic criteria for MS were recently revised, there remains a group of patients with exclusive spinal cord involvement that do not fulfil the McDonald criteria, termed pure spinal MS in some publications. The aim of this study was to determine which clinical and paraclinical features may help predict classic MS or pure spinal MS, compared to other demyelinating conditions, or a monophasic presentation, in patients with isolated short spinal cord lesions. A retrospective analysis was conducted on 37 patients based on three cohorts with different patterns of data collection. Selection criteria were radiological evidence of ≥1 isolated short spinal cord lesion with a normal baseline brain MRI. Nine and ten of the 37 patients met the diagnostic criteria for classic MS according to the 2017 and revised 2024 McDonald criteria, respectively. Cox regression analyses identified transverse lesion extent <50% as a significant predictor of conversion to classic MS, while the presence of ≥2 short spinal cord lesions and cerebrospinal fluid (CSF)-restricted oligoclonal bands (OCB) showed non-significant trends toward this outcome. Therefore, a transverse lesion extent <50% may serve as an early imaging predictor of conversion to classic MS. Multiple spinal lesions and positive OCB may suggest increased risk but without statistical significance. Pure spinal MS appears to be a distinct clinical phenotype confined to the spinal cord with some overlapping features with classic MS

1.1. Resumen Las lesiones medulares cortas (<3 segmentos vertebrales) son uno de los hallazgos más característicos de la esclerosis múltiple (EM) en resonancia magnética (RM). Aunque los criterios diagnósticos de la EM se revisaron recientemente, sigue habiendo un grupo de pacientes con afectación exclusiva de la médula espinal que no cumple los criterios de McDonald, denominado EM espinal pura en algunas publicaciones. El objetivo de este estudio fue determinar qué características clínicas y paraclínicas pueden ayudar a predecir EM clásica o EM espinal pura, en comparación con otras enfermedades desmielinizantes, o una presentación monofásica, en pacientes con lesiones medulares cortas aisladas. Se realizó un análisis retrospectivo de 37 pacientes basado en tres cohortes con diferentes patrones de recolección de datos. Los criterios de selección fueron la evidencia radiológica de ≥1 lesión medular corta aislada con una RM cerebral basal normal. Nueve y diez de los 37 pacientes cumplieron los criterios diagnósticos de EM clásica según los criterios de McDonald de 2017 y de 2024, respectivamente. Los análisis de regresión de Cox identificaron una extensión de la lesión transversal <50% como predictor significativo de conversión a EM clásica, mientras que la presencia de ≥2 lesiones 3 medulares cortas y bandas oligoclonales (BOC) restringidas al líquido cefalorraquídeo (LCR) mostraron tendencias no significativas hacia este resultado. Por lo tanto, una extensión de lesión transversal <50% podría servir como predictor temprano en imagen de conversión a EM clásica. Múltiples lesiones medulares y BOC positivas podrían sugerir un mayor riesgo, pero sin significación estadística. La EM espinal pura parece ser un fenotipo clínico distintivo, confinado a la médula espinal, con algunas características que se solapan con la EM clásica

1.2. Resum Les lesions medul·lars curtes (<3 segments vertebrals) són una de les troballes més característiques de l'esclerosi múltiple (EM) en ressonància magnètica (RM). Encara que els criteris diagnòstics de la EM es van revisar recentment, continua havent-hi un grup de pacients amb afectació exclusiva de la medul·la espinal que no compleix els criteris de McDonald, denominat EM espinal pura en algunes publicacions. L'objectiu d'aquest estudi va ser determinar quines característiques clíniques i paraclíniques poden ajudar a predir EM clàssica o EM espinal pura, en comparació amb altres malalties desmielinitzants, o una presentació monofàsica, en pacients amb lesions medul·lars curtes aïllades. Es va realitzar una anàlisi retrospectiva de 37 pacients basat en tres cohorts amb diferents patrons de recol·lecció de dades. Els criteris de selecció van ser l'evidència radiològica de ≥1 lesió medul·lar curta aïllada amb una RM cerebral basal normal. Nou i deu dels 37 pacients van complir els criteris diagnòstics de EM clàssica segons els criteris de McDonald de 2017 i de 2024, respectivament. Les anàlisis de regressió de Cox van identificar una extensió de la lesió transversal <50% com a predictor significatiu de conversió a EM clàssica, mentre que la presència de ≥2 lesions medul·lars curtes i bandes oligoclonals (BOC) restringides al líquid cefalorraquidi (LCR) van mostrar tendències no significatives cap a aquest resultat. Per tant, una extensió de lesió transversal <50% podria servir com a predictor primerenc en imatge de conversió a EM clàssica. Múltiples lesions medul·lars i BOC positives podrien suggerir un major risc, però sense significació estadística. La EM espinal pura sembla ser un fenotip clínic distintiu, confinat a la medul·la espinal, amb algunes característiques que se superposen amb la EM clàssica