Mostra el registre parcial de l'element

dc.contributorUniversitat de Vic - Universitat Central de Catalunya. Facultat de Medicina
dc.contributor.authorBarreiro Iglesias, Oriol
dc.date.accessioned2025-08-29T10:59:15Z
dc.date.available2025-08-29T10:59:15Z
dc.date.created2025-05-23
dc.date.issued2025-05
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/10854/180411
dc.descriptionCurs 2024-2025ca
dc.description.abstractCongenital heart diseases can affect the electrical conduction system and promote the development of interatrial block (IAB), thereby increasing the risk of atrial fibrillation (AF). The primary objectives were:  To determine the prevalence of IAB in patients with repaired ASD, AVSD, and PAPVR.  To analyze if the presence of IAB is associated with an increased risk of AF in patients with repaired ASD, AVSD, and PAPVR. The secondary objectives were:  To analyze biatrial dilatation and atrial myopathy (LASs) are associated with an increased risk of AF in patients with repaired ASD, AVSD, and PAPVR.  To determine whether the presence of IAB is related to strain reduction in patients with repaired ASD, AVSD, and PAPVR. A total of 142 patients followed in the cardiology outpatient clinic of a university hospital were included. Electrocardiograms were analyzed by measuring P wave duration in the inferior leads (II, III, aVF) and patients were classified in three groups: no IAB (P <120 ms), partial IAB (P >120 ms), and advanced IAB (P >120 ms with biphasic P wave). Clinical, anthropometric, and echocardiographic data were also collected. IAB prevalence was 30.2%. Patients with IAB had a sixfold increased risk of AF (95% OD: 6; CI: 1.3– 27.4). Additionally, the risk increased with age and body mass index. AF was associated with increased left atrial diameter and volume, larger right atrial area, and reduced left atrial strain. IAB is common in patients with ASD, AVC, PAPVR and represents a significant risk factor for AF. Atrial strain could be an early marker of atrial dysfunction and arrhythmia riskca
dc.description.abstractLes cardiopaties congènites poden afectar el sistema de conducció elèctrica del cor i afavorir l’aparició de bloqueig interauricular (BIA), fet que incrementa el risc de desenvolupar fibril·lació auricular (FA). El nostres objectius principals:  Determinar la prevalença de BIA en pacients amb cardiopaties congènites tipus comunicació interauricular (CIA), canal auriculoventricular (AV) i drenatge venós anòmal parcial (DVAP).  Analitzar si la presència de IAB s’associa a risc de fibrilació auricular en pacients amb cardiopaties congènites tipus comunicació interauricular (CIA), canal auriculoventricular (AV) i drenatge venós anòmal parcial (DVAP). Els nostres objectius secundaris:  Analitzar si la dilatació biauricular i la miopatia atrial (reducció del Strain auricular) s’associa a risc de fibrilació auricular en pacients amb cardiopaties congènites tipus comunicació interauricular (CIA), canal auriculoventricular (AV) i drenatge venós anòmal parcial (DVAP).  Determinar si la presència de IAB es realaciona amb la reducció del strain en pacients amb cardiopaties congènites tipus comunicació interauricular (CIA), canal auriculoventricular (AV) i drenatge venós anòmal parcial (DVAP). Es van incloure 142 pacients controlats a la consulta de cardiologia d’un hospital universitari. Es va analitzar l’electrocardiograma mesurant la durada de l’ona P en derivacions inferiors (DII, DIII, aVF) i classificant els pacients segons la presència i grau de BIA: sense BIA (P<120ms), BIA parcial (P >120ms) i BIA avançat (P>120ms i P bifàsica). També es van recollir dades clíniques, antropomètriques i ecocardiogràfiques. La prevalença de BIA va ser del 30,2%. Els pacients amb BIA presentaven un risc sis vegades superior de tenir FA (OD: 6; IC 95% 1.3–27.4) i també augmentava amb l’edat i l’índex de massa corporal (IMC). La FA s’associava amb un augment del diàmetre i volum de l’aurícula esquerra, una àrea major de l’aurícula dreta i una disminució del strain auricular esquerra. El BIA és freqüent en pacients amb cardiopaties congènites i constitueix un factor de risc pel desenvolupament de FA. El strain auricular esquerra pot ser un marcador precoç de disfunció auricular i predisposar a l’aparició d’arrítmies.ca
dc.description.abstractLas cardiopatías congénitas pueden afectar el sistema de conducción eléctrica del corazón y favorecer la aparición de bloqueo interauricular (BIA), aumentando el riesgo de desarrollar fibrilación auricular (FA). Objetivos principales:  Determinar la prevalencia de BIA en pacientes con cardiopatías congénitas del tipo comunicación interauricular (CIA), canal auriculoventricular (AV) y drenaje venoso anómalo parcial (DVAP).  Analizar si la presencia de BIA aumenta el riesgo de fibrilación auricular en pacientes con cardiopatías congénitas del tipo CIA, AV y DVAP. Objetivos secundarios:  Analizar si la dilatación biauricular y la miopatía auricular (reducción del strain auricular) se asocian a un mayor riesgo de fibrilación auricular en pacientes con cardiopatías congénitas del tipo CIA, AV y DVAP.  Determinar si la presencia de BIA se relaciona con la reducción del strain en pacientes con cardiopatías congénitas del tipo CIA, AV y DVAP. Se incluyeron 142 pacientes controlados en la consulta de cardiología de un hospital universitario. Se analizó el electrocardiograma midiendo la duración de la onda P en derivaciones inferiores (DII, DIII, aVF) y clasificando a los pacientes según la presencia y el grado de BIA: sin BIA (P<120 ms), BIA parcial (P>120 ms) y BIA avanzado (P>120 ms y onda P bifásica). También se recogieron datos clínicos, antropométricos y ecocardiográficos. La prevalencia de BIA fue del 30,2%. Los pacientes con BIA presentaban un riesgo seis veces superior de tener FA (OR: 6; IC 95%: 1,3–27,4), y el riesgo también aumentaba con la edad y el índice de masa corporal (IMC). La FA se asociaba con un aumento del diámetro y volumen de la aurícula izquierda, una mayor área de la aurícula derecha y una disminución del strain auricular izquierdo. El BIA es frecuente en pacientes con cardiopatías congénitas y constituye un factor de riesgo para el desarrollo de FA. El strain auricular izquierdo puede ser un marcador precoz de disfunción auricular y predisponer a la aparición de arritmias.ca
dc.format.extent30 p.ca
dc.language.isoengca
dc.publisherUniversitat de Vic - Universitat Central de Catalunyaca
dc.rightsAttribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International*
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/*
dc.subject.otherCardiopatia congènitaca
dc.subject.otherFisiologia cel·lularca
dc.subject.otherFibril·lació auricularca
dc.titleBayes syndrome in adults with atrial septal defect, atrioventricular defect and parcial anomalous pulmonary venous returnca
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesisca
dc.description.versioninfo:eu-repo/semantics/publishedVersionca
dc.embargo.termscapca
dc.rights.accessLevelinfo:eu-repo/semantics/openAccess


Fitxers en aquest element

 

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)

Mostra el registre parcial de l'element

Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Excepte que s'indiqui una altra cosa, la llicència de l'ítem es descriu com http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
Comparteix a TwitterComparteix a LinkedinComparteix a FacebookComparteix a TelegramComparteix a WhatsappImprimeix