dc.contributor | Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya. Departament de Filologia i Didàctica de la Llengua i la Literatura | |
dc.contributor.author | Canals Botines, Mireia | |
dc.contributor.author | Raluy Alonso, Àngel | |
dc.date.accessioned | 2025-09-03T10:00:37Z | |
dc.date.available | 2025-09-03T10:00:37Z | |
dc.date.created | 2025-09 | |
dc.date.issued | 2025 | |
dc.identifier.citation | Canals Botines, M., & Raluy Alonso, Á. (2025). Unexplained tales: Cinderella and Prince Cinders. European Public & Social Innovation Review, 10, 1–13. https://doi.org/10.31637/epsir-2025-2215 | ca |
dc.identifier.issn | 2529-9824 | ca |
dc.identifier.uri | http://hdl.handle.net/10854/180425 | |
dc.description.abstract | Storytelling is an age-old human practice, and contemporary children's
literature has attempted to reverse old clichés by including alternative characters. However,
studies indicate that children, even as young as 4 or 5 years old, show discomfort with gender
role reversal. Methodology: This article critically analyses gender roles in children's literature
through a comparative textual study between the classic version of Cinderella and its
reinterpretation in Prince Cinders. The language and literary devices used in both versions are
examined. Results: The analysis reveals a significant evolution in the treatment of the
characters, aimed at promoting more inclusive and plural educational models. Discussion:
The dominant presence of non-traditional roles in the new narratives is key to positively
influencing children's perceptions of gender, although children's initial bewilderment is
evidence of the persistence of socially entrenched stereotypes. Conclusions: Children's
literature can be a transformative tool for challenging and redefining gender norms, and
reinterpretations such as Prince Cinders are an important step towards a more egalitarian
education from the earliest ages. | ca |
dc.description.abstract | Contar historias es una práctica humana milenaria, y la literatura infantil
contemporánea ha intentado revertir antiguos clichés mediante la inclusión de personajes
alternativos. Sin embargo, estudios indican que los niños, incluso desde los 4 o 5 años,
muestran desconcierto ante la inversión de roles de género. Metodología: Este artículo analiza
críticamente los roles de género en la literatura infantil a través de un estudio textual
comparativo entre la versión clásica de Cenicienta y su reinterpretación en Prince Cinders. Se
examinan el lenguaje y los recursos literarios utilizados en ambas versiones. Resultados: El
análisis revela una evolución significativa en el tratamiento de los personajes, orientada a
promover modelos educativos más inclusivos y plurales. Discusión: La presencia dominante
de roles no tradicionales en las nuevas narrativas resulta clave para influir positivamente en
las percepciones infantiles sobre el género, aunque el desconcierto inicial de los niños
evidencia la persistencia de estereotipos socialmente arraigados. Conclusiones: La literatura
infantil puede ser una herramienta transformadora para cuestionar y redefinir las normas de
género, y reinterpretaciones como Prince Cinders constituyen un paso importante hacia una
educación más igualitaria desde las primeras edades. | ca |
dc.format.extent | 13 p. | ca |
dc.language.iso | eng | ca |
dc.publisher | Sinnergiak Social Innovation | ca |
dc.rights | Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International | * |
dc.rights.uri | http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/ | * |
dc.subject.other | Literatura infantil | ca |
dc.subject.other | Estereotips (Psicologia social) en la literatura | ca |
dc.subject.other | Narració de contes | ca |
dc.title | Unexplained tales: Cinderella and Prince Cinders | ca |
dc.type | info:eu-repo/semantics/article | ca |
dc.description.version | info:eu-repo/semantics/publishedVersion | ca |
dc.embargo.terms | cap | ca |
dc.identifier.doi | https://doi.org/10.31637/epsir-2025-2215 | ca |
dc.rights.accessLevel | info:eu-repo/semantics/openAccess | |
dc.subject.udc | 8 | ca |