Entrenament de força i pliometria per a la millora del salt vertical en jugadores de voleibol

Abstract

Aquest estudi té com a objectiu analitzar i comparar l’eficàcia de dos mètodes d’entrenament pliomètric i de força per determinar quin és més efectiu per augmentar el salt vertical en jugadores de voleibol de categoria sènior. L’estudi utilitza un disseny experimental de tipus crossover amb una mostra de 10 jugadores, dividides en dos grups. Cadascun dels grups va realitzar tres setmanes d’entrenament (pliometria o força) seguides d’una setmana de descans (washout), i després va intercanviar el mètode d’entrenament. Els entrenaments es van dur a terme amb pes corporal i bandes elàstiques dins d’un entorn de pista. Per avaluar els efectes de la intervenció es van utilitzar tres proves de salt vertical: Squat Jump (SJ), Countermovement Jump (CMJ) i Abalakov Jump (AJ), mitjançant l’aplicació My Jump. Els resultats indiquen que l’entrenament pliomètric és més efectiu que el de força en la millora del salt vertical. Per exemple, durant el primer bloc, el grup que va realitzar pliometria va millorar el CMJ +1,70 cm (5,9 %); el SJ, +1,68 cm (6,5 %), i el AJ, +2,54 cm (8,0 %), valors clarament superiors als registrats pel grup de força. A més, l’ordre d’aplicació dels entrenaments també influeix en l’eficàcia: iniciar amb pliometria i continuar amb força produeix millores més grans que fer-ho a l’inrevés. En conclusió, es recomana implementar l’entrenament pliomètric com a estratègia principal per optimitzar el rendiment del salt vertical en el voleibol, especialment quan es disposa de recursos limitats.

This study aims to analyze and compare the effectiveness of two training methods plyometric and strength-based, to determine which is more effective for increasing vertical jump height in senior female volleyball players. The design is a true experimental crossover with 10 players randomly divided into two groups. Each group completed three weeks of either plyometric or strength training, followed by a one-week washout period, after which the training methods were switched. All sessions used bodyweight and elastic bands, conducted on-court. To measure the impact, vertical jump tests were conducted (Squat Jump, Countermovement Jump, Abalakov Jump) using the validated My Jump app. Results showed that plyometric training was more effective than strength training. For example, in the first phase, the plyometric group improved CMJ by +1.70 cm (5.9%), SJ by +1.68 cm (6.5%), and AJ by +2.54 cm (8.0%), significantly outperforming the strength group. Furthermore, training order influenced outcomes: starting with plyometric training followed by strength yielded better improvements than the reverse. In conclusion, plyometric training is recommended as the primary method to enhance vertical jump performance in volleyball players, particularly in low-resource environments.