Effectiveness of Antibiotic Prophylaxis for Recurrent Urinary Tract Infections in Renal Transplant Recipients: A Self-Controlled Cohort Study

Abstract

Background: Recurrent urinary tract infections (R-UTIs) are a common condition with several negative implications for renal transplant recipients (RTRs). Despite a clear lack of evidence regarding its effectiveness in this population, antibiotic prophylaxis (AP) remains one of the main strategies used to prevent them. Aims: The primary aim of this study was to assess the effectiveness of AP in reducing the number of new UTIs among RTRs with R-UTIs, as well as the proportion of patients experiencing them. Methods: All RTRs followed at Fundació Puigvert (Barcelona, Spain) who met inclusion and exclusion criteria between 2015 and 2024 were included (n = 48). An observational and retrospective self controlled cohort design was used, comparing the studied variables for each patient between two 6- month periods: the pre-exposure period (pre-EP) and the AP exposure period (EP). Data were obtained from the institutional electronic medical records. Results: Clinically and statistically significant differences were observed in the number of UTIs and the proportion of patients with ≥ 1 episode of UTI between the two periods. Specifically, in the EP compared to the pre-EP, a median reduction of 2.0 UTIs per patient (IQR: 1.0-3.0) and a 75% reduction (95% CI: 58-86%) in the proportion of patients with ≥ 1 UTI were observed. Conclusions: In our cohort of RTRs with R-UTIs, AP was observed to be effective in reducing both the number of new UTIs and the proportion of patients experiencing them. Further prospective studies with larger sample sizes are needed to confirm these findings

Antecedents: Les infeccions del tracte urinari recurrents (ITU-R) són una condició relativament freqüent i amb nombroses implicacions negatives per als pacients receptors de trasplantament renal (RTR). Malgrat la manca d’evidència sobre la seva efectivitat en aquest col·lectiu, la profilaxi antibiòtica (PA) es manté com una de les principals estratègies utilitzades per a la seva prevenció. Objectius: L’objectiu principal d’aquest estudi va ser avaluar l’efectivitat de la PA en la reducció del nombre de noves ITU en pacients RTR amb ITU-R, així com la proporció de pacients que en van presentar. Metodologia: Es van incloure tots els pacients RTR seguits a la Fundació Puigvert (Barcelona, Espanya) que van complir criteris d’inclusió i exclusió entre 2015 i 2024 (n = 48). Es va fer ús d’un disseny de cohort autocontrolada, observacional i retrospectiu, comparant les variables estudiades per cada pacient entre dos períodes de 6 mesos: el període preexposició (PpE) i el període d’exposició a PA (PE). Les dades es van obtenir de la història clínica electrònica institucional. Resultats: Es van observar diferències clínicament i estadísticament significatives en el nombre d’ITU i en la proporció de pacients amb ≥ 1 episodi d’ITU entre els dos períodes. Concretament, al PE en 5 comparació al PpE, es va apreciar una reducció mediana de 2,0 ITU per pacient (RIQ: 1,0-3,0) i una reducció del 75% (IC 95%: 58-86%) en la proporció de pacients amb ≥ 1 ITU. Conclusions: En la nostra cohort de pacients RTR amb ITU-R, la PA va mostrar-se efectiva per reduir tant el nombre de noves ITU com la proporció de pacients que en van presentar. Són necessaris futurs estudis prospectius i amb major grandària mostral per confirmar aquestes troballes

Antecedentes: Las infecciones del tracto urinario recurrentes (ITU-R) constituyen una condición relativamente frecuente y con numerosas implicaciones negativas para los pacientes receptores de trasplante renal (RTR). A pesar de la escasa evidencia sobre su efectividad en este colectivo, la profilaxis antibiótica (PA) se mantiene como una de las principales estrategias usadas para su prevención. Objetivos: El objetivo principal de este estudio fue evaluar la efectividad de la PA en la reducción del número de nuevas ITU en pacientes RTR con ITU-R, así como la proporción de pacientes que presentaron alguna. Metodología: Se incluyó a todos los pacientes RTR seguidos en la Fundació Puigvert (Barcelona, España) que cumplieron criterios de inclusión y exclusión entre 2015 y 2024 (n = 48). Se utilizó un diseño de cohorte autocontrolada, observacional y retrospectivo, comparando las variables estudiadas para cada paciente entre dos períodos de 6 meses: el período preexposición (PpE) y el período de exposición a PA (PE). Los datos se obtuvieron de la historia clínica electrónica institucional. Resultados: Se observaron diferencias clínica y estadísticamente significativas en el número de ITU y en la proporción de pacientes con ≥ 1 episodio de ITU entre los dos períodos. Concretamente, en el PE en comparación con el PpE, se pudo apreciar una reducción mediana de 2,0 ITU por paciente (RIQ: 1,0-3,0) y una reducción del 75% (IC 95%: 58-86%) en la proporción de pacientes con ≥ 1 ITU. Conclusiones: En nuestra cohorte de pacientes RTR con ITU-R, la PA se mostró efectiva en la reducción tanto del número de nuevas ITU como de la proporción de pacientes que presentaron alguna. Son necesarios futuros estudios prospectivos y con mayor tamaño muestral para confirmar estos hallazgos