Pilot prospective study of the impact of polypharmacy and individual health status of the patient in the healing of chronic wounds in lower limbs

Abstract

Background: Chronic wounds are a frequent issue with a complex treatment. Investigation done has focused on new treatments to enhance wound healing, but how the patients’ baseline characteristics and pharmacy prescriptions could affect wound evolution has not still been assessed. Aim: The aim of this study was to create the bases for the investigation of patients’ clinical, analytical characteristics and pharmacy prescriptions as possible predictors of wound area evolution. Methods: The final study sample size was of 46 individuals. Bivariant analyses grouped by sex were realized to describe the sample’s characteristics. A multiple linear regression was done to identify the possible wound are evolution predictive variables. Results: The model was not significant (p-value 0,058) but explained a 92,9% of the variability. The multiple lineal regression identified predictive variables of the wound area evolution. The predictive variables associated with a better wound area evolution were female sex, frailty, diabetes, haemoglobin, albumin, antidiabetic pharmaceutics and statins pharmaceutics. The predictive variables associated with a worse wound area evolution were heart failure, arterial hypertension and polypharmacy. Conclusions: Female sex, diabetes, haemoglobin, albumin, antidiabetic pharmaceutics and statins pharmaceuticals resulted to be positive predictors of the wound area evolution. Heart failure, arterial hypertension and polypharmacy resulted to be negative predictors of the wound aera evolution. More investigation with larger sample sizes needs to be done in order to corroborate the results and be able to extrapolate them to the general population.

Contexto: Las heridas crónicas son un problema frecuente y con un tratamiento complejo. Se ha realizado investigación en nuevas terapias para favorecer la curación, pero aún no se ha valorado como las características basales del paciente y los fármacos prescritos pueden afectar a la evolución de las heridas. Propósito: El propósito de este estudio fue crear las bases para la investigación de los posibles las características clínicas y analíticas y fármacos prescritos de los pacientes como posibles predictores de evolución de las heridas. Métodos: La muestra final de estudio fue de 46 individuos. Se realizaron análisis bivariados agrupados por sexo para describir las características de la muestra. Se realizó una regresión lineal múltiple para identificar las posibles variables predictoras de evolución de las heridas. Resultados: El modelo no resultó significativo (p-valor 0,058), pero explicó una variabilidad del 92,9%. Los resultados de la regresión lineal múltiple identificaron variables predictivas de evolución de las heridas. Las variables predictivas de buena evolución fueron el sexo femenino, fragilidad, diabetes, hemoglobina, 4 albúmina, fármacos antidiabéticos y fármacos estatinas. Las variables predictivas de mala evolución fueron la insuficiencia cardíaca, hipertensión arterial y polifarmacia. Conclusiones: El sexo femenino, fragilidad, diabetes, hemoglobina, albúmina, fármacos antidiabéticos y fármacos estatinas resultaron como predictores positivos de evolución de las heridas. La insuficiencia cardíaca, hipertensión arterial y polifarmacia resultaron como predictores negativos de evolución de las heridas. Más investigaciones con mayores tamaños muestrales serían necesarias para corroborar los resultados y poder ser extrapolados a la población general.

Context: Les ferides cròniques son un problema freqüent i amb un tractament complex. S’ha realitzat investigació en noves teràpies per afavorir la curació, però encara no s’ha valorat com les característiques basals del pacient i els fàrmacs prescrits poden afectar a l’evolució de les ferides. Propòsit: El propòsit d’aquest estudi va ser crear les bases per a la investigació de les característiques clíniques i analítiques i fàrmacs prescrits dels pacients com a possibles predictors d’evolució de les ferides. Mètodes: La mostra final d’estudi va ser de 46 individus. Es van realitzar anàlisis bivariats agrupats per sexe per descriure les característiques de la mostra. Es va realitzar una regressió lineal múltiple per identificar les possibles variables predictores d’evolució de la ferida. Resultats: El model no va resultar significatiu (p-valor 0,058), però va explicar una variabilitat del 92,9%. Els resultats de la regressió lineal múltiple van identificar variables predictives d’evolució de l’àrea de la ferida. Les variables predictives de bona evolució de van ser el sexe femení, fragilitat, diabetis, hemoglobina, albúmina, fàrmacs antidiabètics i fàrmacs estatines. Les variables predictives de mala evolució van ser la insuficiència cardíaca, hipertensió arterial i polifarmàcia. Conclusions: El sexe femení fragilitat, diabetis, hemoglobina, fàrmacs antidiabètics i fàrmacs estatines van resultar com a predictors positius d’evolució de les ferides. La insuficiència cardíaca, hipertensió arterial i polifarmàcia van resultar com a predictors negatius d’evolució de les ferides. Més investigacions amb mides mostrals més grans serien necessàries per corroborar els resultats i poder ser extrapolats a la població general.