A pilot, retrospective observational study on pregnancy and disease course in nmosd and mogad

Abstract

Background: Neuromyelitis optica spectrum disorder (NMOSD) and myelin oligodendrocyte glycoprotein antibody associated disease (MOGAD) are autoimmune disorders of the central nervous system. A bidirectional influence between pregnancy and disease activity has recently been described. Aims: To analyze pregnancy-related outcomes and disease activity during and after pregnancy in women with NMOSD or MOGAD, and to explore potential differences between the two groups. Methods: A pilot retrospective study was conducted at the Multiple Sclerosis Center of Catalonia (Cemcat), including adult women with a diagnosis of NMOSD (AQP4-IgG+ or seronegative) or MOGAD. Reproductive history (pregnancy after disease onset, pregnancy and neonatal complications) and disease course were assessed using a structured survey and clinical records. Statistical analyses were descriptive and exploratory due to the small sample size. Results: Of 31 participants, 27 had experienced at least one pregnancy, with a total of 63 pregnancies, of which 13 (20.6%) occurred after disease onset (9 MOGAD, 4 NMOSD). Two women in each group reported that the disease initially influenced their decision to conceive. Gestational complications were reported in over half of post-onset pregnancies, with heterogeneous presentations. Infant complications during the first year of life were reported in 3 of 11 live births (27.3%). All relapses during pregnancy (2/9) and postpartum (2/9) occurred in untreated MOGAD patients. No statistically significant differences were found between NMOSD and MOGAD in any of the outcomes assessed. Conclusion: No significant differences were observed in pregnancy rates, outcomes, or complication frequency between NMOSD and MOGAD. The absence of relapses in treated patients suggests a potential protective effect of pre-pregnancy immunosuppressive therapy. Further studies with larger cohorts are needed to confirm these findings

Antecedentes: La neuromielitis óptica espectro (NMOSD) y la enfermedad asociada a anticuerpos contra la glicoproteína oligodendrocítica de mielina (MOGAD) son trastornos autoinmunes del sistema nervioso central. Recientemente se ha descrito que existe una influencia bidireccional entre el embarazo y la actividad de la enfermedad. Objetivos: Analizar los resultados relacionados con el embarazo y la actividad de la enfermedad durante y después del embarazo en mujeres con NMOSD o MOGAD, y explorar posibles diferencias entre ambos grupos. Métodos: Se llevó a cabo un estudio piloto retrospectivo en el Centro de Esclerosis Múltiple de Cataluña (Cemcat), que incluyó a mujeres adultas con diagnóstico de NMOSD (AQP4-IgG positivo o seronegativo) o MOGAD. Se evaluaron la historia reproductiva (embarazos tras el inicio de la enfermedad, complicaciones gestacionales y neonatales) y el curso clínico de la enfermedad mediante una encuesta estructurada y revisión de registros clínicos. Los análisis estadísticos fueron descriptivos y exploratorios debido al reducido tamaño muestral. Resultados: De las 31 participantes, 27 habían tenido al menos un embarazo, con un total de 63 embarazos, de los cuales 13 (20,6%) ocurrieron después del inicio de la enfermedad (9 en MOGAD, 4 en NMOSD). Dos mujeres en cada grupo indicaron que el diagnóstico influyó inicialmente en su decisión de quedarse embarazadas. Se reportaron complicaciones gestacionales en más de la mitad de los embarazos posteriores al inicio de la enfermedad, con presentaciones heterogéneas. Tres de los 11 recién nacidos vivos (27,3%) presentaron complicaciones durante el primer año de vida. Todos los brotes durante el embarazo (2/9) y el posparto (2/9) ocurrieron en mujeres con MOGAD que no recibían tratamiento inmunosupresor. No se encontraron diferencias estadísticamente significativas entre NMOSD y MOGAD. Conclusión: No se observaron diferencias significativas en las tasas de embarazo, los desenlaces ni la frecuencia de complicaciones entre NMOSD y MOGAD. La ausencia de brotes en las pacientes tratadas sugiere un posible efecto protector del tratamiento inmunosupresor previo al embarazo. Se requieren estudios con cohortes más amplias para confirmar estos hallazgos

Antecedents: Els trastorns de l’espectre de la neuromielitis òptica (NMOSD) i la malaltia associada a anticossos contra la glicoproteïna oligodendrocítica de la mielina (MOGAD) són patologies autoimmunes del sistema nerviós central. Recentment s’ha descrit que existeix una influència bidireccional entre l’embaràs i l’activitat de la malaltia. Objectius: Analitzar els resultats relacionats amb l’embaràs i l’activitat de la malaltia durant i després de l’embaràs en dones amb NMOSD o MOGAD, i explorar possibles diferències entre els dos grups. Mètodes: Es va dur a terme un estudi pilot retrospectiu al Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (Cemcat), que va incloure dones adultes amb diagnòstic de NMOSD (AQP4-IgG positiu o seronegatiu) o MOGAD. Es van avaluar l’historial reproductiu (embarassos després de l’inici de la malaltia, complicacions gestacionals i neonatals) i el curs clínic mitjançant una enquesta estructurada i la revisió de registres clínics. Les anàlisis estadístiques van ser descriptives i exploratòries a causa de la mida reduïda de la mostra. Resultats: De les 31 participants, 27 havien tingut almenys un embaràs, amb un total de 63 embarassos, dels quals 13 (20,6%) van ocórrer després de l’inici de la malaltia (9 a MOGAD, 4 a NMOSD). Dues dones de cada grup van informar que el diagnòstic va influir inicialment en la seva decisió de quedar-se embarassades. Es van reportar complicacions gestacionals en més de la meitat dels embarassos posteriors a l’inici de la malaltia, amb presentacions heterogènies. Tres dels 11 nadons vius (27,3%) van presentar complicacions durant el primer any de vida. Tots els brots durant l’embaràs (2/9) i el postpart (2/9) van ocórrer en dones amb MOGAD que no rebien tractament immunosupressor. No es van trobar diferències estadísticament significatives entre NMOSD i MOGAD. Conclusió: No es van observar diferències significatives en les taxes d’embaràs, els resultats ni la freqüència de complicacions entre NMOSD i MOGAD. L’absència de brots en les pacients tractades suggereix un possible efecte protector del tractament immunosupressor previ a l’embaràs. Es necessiten estudis amb cohorts més grans per confirmar aquestes troballes