| dc.description.abstract | Al llarg d’aquest treball es tractarà el tema de la comunicació externa o corporativa al
món del futbol, una part fonamental de les estratègies esportives que tenen els clubs.
Especialment en aquest esport és molt important tenir una influència mediàtica, social i
econòmica per poder construir una identitat en l'àmbit internacional. Segons Gemma
Lobillo, “la comunicació externa no només permet gestionar la imatge pública dels clubs,
sinó que és una eina essencial per atreure patrocinadors i fidelitzar l’afició” (Lobillo,
2013, pàg. 102).
En aquest àmbit es tractaran concretament dos equips de futbol, el Futbol Club
Barcelona i el Reial Club Deportiu Espanyol, dos dels clubs que més destaquen de
Catalunya. Són dos equips que no només tenen una mateixa trajectòria esportiva, sent
creats amb un any de diferència, sinó que també tots dos són capaços de crear una
imatge pública que els hi permet comunicar-se amb els seus seguidors, atreure
patrocinadors i tenir una relació amb els mitjans de comunicació. Xavier Ginesta, a la
seva tesi Les tecnologies de la informació i la comunicació de l’esport, publicada el 2009,
explica que el futbol català es defineix per la coexistència de dues realitats: un club
global com el FC Barcelona i un club amb l’enfocament local, però igualment significatiu
com el RCD Espanyol.
Per una banda, el Barça ha creat una identitat global que va més enllà del futbol, s’ha
vinculat a uns valors com la cultura catalana, la responsabilitat social i el compromís
amb les causes internacionals. Aquesta estratègia que ha seguit ha estat la clau per
construir la seva marca, que no només atreu aficionats de totes les parts del món, sinó
que també situa al club blaugrana com una institució que va més enllà dels resultats
dels partits. La comunicació externa que ha creat el club s’ha convertit en l’eina perfecta
per gestionar la seva identitat global i al mateix temps, tenir una petita relació entre club
i afició. Com destaca Guillermo Sanahuja, “el FC Barcelona ha sabut construir una
marca que combina èxit esportiu i valors universals, convertint-se en una institució
referent dins i fora del terreny de joc” (Sanahuja, 2012, pàg. 496).
D’altra banda, l’Espanyol, tot i que té una menor projecció global que el Barça, compta
amb una llarga tradició al futbol espanyol i una forta presència a la ciutat de Barcelona.
La seva identitat és diferent de la de l'altre equip, ells han construït la seva al voltant
d’un perfil més discret i familiar, creant una relació propera amb la seva afició local. Tot
i això, els blanc-i-blaus també s’enfronten a reptes amb la seva comunicació externa,
6
com és la gestió de la presència omnipresent del FC Barcelona i la construcció d’una
identitat diferent d'ells. És a dir, el club blanc-i-blau té la necessitat de construir una
identitat pròpia que destaqui per sobre del club blaugrana amb qui lluita per tenir un lloc
als mitjans de comunicació. També necessita ser diferent de l'altre equip del territori, i,
finalment, necessita tenir un impacte en la percepció pública, és a dir, fer que la gent els
deixi de veure com “el segon equip” de Barcelona.
La seva estratègia de comunicació externa es basa en la recerca i enfortiment d’aquest
vincle amb l'afició, mentre es dediquen a ampliar els seus seguidors i millorar la seva
projecció nacional i internacional. Segons Lobillo, “els clubs amb menys visibilitat
internacional han d’optimitzar les seves estratègies per construir una identitat pròpia que
connecti amb la seva audiència de proximitat” (Lobillo, 2013, pàg. 102) | ca |
