L’impacte psicològic transgeneracional en descendents de víctimes i supervivents del Genocidi Armeni a la diàspora catalana

Abstract

Aquest treball analitza l’impacte psicològic transgeneracional en descendents de víctimes i supervivents del Genocidi Armeni establerts a Catalunya. Mitjançant una metodologia qualitativa biogràfic-narrativa, es van realitzar entrevistes en profunditat amb dues dones armènies de tercera i quarta generació, amb l’objectiu d’explorar com es transmet i es viu avui el trauma heretat, així com identificar mecanismes d’afrontament, factors de risc i protecció, i el paper de la identitat i la memòria col·lectiva en aquest procés. L’anàlisi temàtica (Braun i Clarke, 2006) revela la persistència d’un llegat traumàtic que es manifesta a través de narratives familiars, emocions compartides i estratègies d’afrontament heretades. Es posa de relleu la complexitat de la identitat armènia en contextos diaspòrics, marcada per la tensió entre arrelament cultural i integració, i les dones emergeixen com a figures clau en la transmissió de la memòria. S’observa un desplaçament significatiu des del dolor cap a formes més conscients i resilients de transmissió, que busquen preservar la memòria sense perpetuar el patiment. Finalment, el treball subratlla la necessitat de reconeixement, reparació i preservació de la memòria històrica com a instruments essencials per promoure la salut mental i la justícia social

This study examines the transgenerational psychological impact on descendants of victims and survivors of the Armenian Genocide who are currently settled in Catalonia. Using a qualitative biographical-narrative methodology, in-depth interviews were conducted with two Armenian women from the third and fourth generations. The aim was to explore how inherited trauma is experienced and transmitted today, and to identify coping mechanisms, risk and protective factors, and the role of identity and collective memory in this process. Thematic analysis (Braun & Clarke, 2006) reveals the persistence of a traumatic legacy, expressed through family narratives, shared emotions, and intergenerational coping strategies. The findings highlight the complexity of Armenian identity in diasporic contexts, marked by the tension between cultural rootedness and integration, and emphasize the key role of women in transmitting memory. 6 A significant shift is observed from pain towards more conscious and resilient forms of transmission, aimed at preserving memory without perpetuating suffering. Finally, the study underlines the importance of recognition, reparation, and the preservation of historical memory as essential tools to promote mental health and social justice.