El Receptari de Manresa. Estudi i transcripció

Abstract

Aquest vell Receptari de Manresa, amb les fórmules que va elaborar l'apotecari Bernat Despujol, és un dels tresors conservats de la nostra medicina medieval. Data de meitat del segle XIV, concretament dels anys 1347 i 1348 i està just tocant l'inici de l'epidèmia de pesta negra, i molt poc després de I'episodi de la Llum. Va estar més de cinc-cents anys sense que ningú li fes cap cas, quedant desconegut, fins que en una cerca d' arxiu va ser trobat. Sobre la prioritat de la redescoberta hi ha hagut una certa diferència de criteris, que no s'ha de resoldre aquí. Però es va creure que era un document excepcional, de gran importància, perquè era una mostra directa d'un temps passat, i abundant per la quantitat de receptes, que reflectia el que era l'activitat diària d'un apotecari, en aquest cas de Manresa, però que permetia conèixer el que es feia en una ciutat de relativa importància a la Corona d'Aragó l'any 1347, i resulta que, comparativament, el nivell de I' activitat i dels coneixements era prou bo. Hem de recordar que en aquest temps, la primera meitat del segle XIV, la Corona d'Aragó estava en el primer nivell de la medicina del món. El punt culminant podem centrar-lo, esquemàticament i per a facilitat del record, en el1300. Aleshores encara vivia Arnau de Vilanova, que morí el 1311, i fou el metge més important del món del seu temps. També Ramon Llull, que morí el 1316, notable en molts aspectes, però també en història de la ciència. I sobretot l'Escola de Medicina més important del món del seu temps, la de Montpeller, que aleshores estava en territori de la Corona d'Aragó i regida pel Casal de Barcelona, coneguda com l'etapa del Montpeller català.