Premsa sanitària a Catalunya
Visualitza/Obre
Autor/a
Data de publicació
2013-10ISBN
978-84-616-5233-4
Resum
L’explicació de la història no sempre resulta fàcil ni es fa
correctament. Respecte a la ciència sanitària del nostre
país, els historiadors han destacat el pensament i l’obra
d’unes quantes personalitats eminents, posem Pere Virgili,
Antoni Gimbernat, Jaume Ferran, Bartomeu Robert, August Pi
Sunyer, Ignasi Barraquer, Antoni Puigvert, Hermenegild
Arruga, Agustí Pedro i Pons, … i potser deu o dotze més. Però
generalment no han considerat la importància de milers de
metges, dentistes, llevadores, infermers, apotecaris i
farmacèutics que, treballant a l’ombra i en silenci, al mig de les
classes mitjanes i baixes de la societat, han aportat també el seu
gra de sorra —a vegades molt important— al progrés científic i
social del país.
Dins de la historiografia general, segurament per
influència del marxisme, ha anat perdent importància el paper
dels grans personatges: monarques absoluts, líders polítics,
autoritats acadèmiques, jerarquia eclesiàstica, caps militars… I
en canvi, ha anat guanyant consideració i apreci l’obra
col·lectiva de la gran massa anònima que no dirigeix la política,
les finances, la indústria ni la cultura, però que les fa possibles
amb el seu treball constant, pràctic, disciplinat i harmònic
Tipus de document
Llibre
Versió del document
Versió publicada
Llengua
Català
Paraules clau
Pàgines
302 p.
Publicat per
Publicacions de l’Arxiu Històric de les Ciències de la Salut
Col·lecció
PAHCS; 18
Citació recomanada
Aquesta citació s'ha generat automàticament.
Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)
Drets
Tots els drets reservats
