Política i sanitat a Catalunya

Abstract

La medicina occidental del segle XX ha sofert un canvi radical respecte a les etapes anteriors. La seva capacitat resolutiva ha augmentat espectacularment. El coneixement de l’estructura i el funcionament del cos humà s’ha ampliat. Els diagnòstics i els tractaments s’han fet més precisos i efectius. L’atenció de la salut a passat de ser una pràctica artesanal a una activitat laboral molt pautada. Simultàniament, la cura de la malaltia s’ha transformat, d’un afer personal i domèstic en un quefer col·lectiu. S’ha tecnificat i maquinitzat l’atenció a les persones, que s’han convertit de pacients en clients. Per raons polítiques, econòmiques i socials, els governs s’han introduït en aquest àmbit, i han sorgit els sistemes de salut tutelats. En aquestes transformacions, els metges hi han tingut un paper important de forma directa o indirecta, el què els ha convertit en un grup professional estratègic dins la societat. Organitzats com a col·lectiu professional, intenten influir en l’orientació del seu àmbit de treball, així com en el benestar del conjunt de la societat.